La parada de Zubi

El 17 de gener del 2013, V¨ªctor Vald¨¦s va anunciar que no pensava renovar pel Bar?a i que abandonaria el club en acabar el seu contracte, el 30 de juny del 2014. Aquella tarda el tel¨¨fon d'Andoni Zubizarreta gaireb¨¦ va explotar. Faltava un any i mig, i amb la mateixa facilitat amb la qual Sandro Rosell, llavors president, va instar al fet que acomiadessin el porter de Gav¨¤ ¡ª"com m¨¦s aviat millor", va dir¡ª, les trucades i munts de Whatsapp?que rebia Zubi contenien una pregunta id¨¨ntica: "I ara qu¨¨ fem?", recurs molt com¨² al club blaugrana quan no saben per on tirar. El director esportiu havia de moure fitxa i va exercir del que continua sent, un bon porter. Primer va tranquil¡¤litzar la directiva, conven?ut com estava que Vald¨¦s jugaria millor que mai durant el temps que li quedava a l'equip i, tot seguit, va buscar al mercat. Malgrat les terribles cr¨ªtiques que est¨¤ rebent, sembla evident que Zubi va trobar el que l'equip necessitava.

Va triar Ter Stegen, porter del Borussia M?nchengladbach, encara que va haver d'enfrontar-se a la directiva per imposar el seu criteri. Antoni Freixa i Javier Bordas preferien fitxar el belga Courtois. Despr¨¦s, consensuant necessitats de la plantilla amb Juan Carlos Unzue, ajudant de Luis Enrique, va contractar Claudio Bravo, de la Reial Societat, i va fer pujar Masip, que militava a l'equip filial. "M'agraden els tres porters i les seves possibilitats estan al 33% cadascun. Estic content de tenir tres grans porters, per a mi no ¨¦s un problema", va celebrar Luis Enrique durant la pretemporada. El temps ha donat la ra¨® a Zubizarreta. De l'opci¨® defensada per Freixa i Bordas ning¨² ja no en parla. I a Courtois no li va malament al Chelsea.

Zubizarreta es va enfrontar a Toni Freixa i Javier Bordas, membres de la directiva del? Bar?a, que insistien a fitxar Courtois

El rendiment del xil¨¨ i de l'alemany ha tancat totes les boques i encara que a Zubi se'l xiuli al Camp Nou ¡ª"va amb el c¨¤rrec", assumeix resignat¡ª i no se'l reconegui, substituir Vald¨¦s no era una papereta f¨¤cil i el Bar?a ho ha aconseguit. Necessitava un porter que jugu¨¦s lluny de la porteria, perqu¨¨ la defensa pogu¨¦s avan?ar la l¨ªnia, amb bona gesti¨® de la pilota amb els peus, capa? de convertir-se en un jugador de camp m¨¦s, excel¡¤lent en el m¨¤ a m¨¤, perqu¨¨ ¨¦s una de les accions que m¨¦s ha d'executar un porter del Bar?a durant els partits, i fort mentalment. "O el Camp Nou se't menja", va puntualitzar Zubi en el seu moment.

"Ser porter del Bar?a ¨¦s dif¨ªcil, un dels grans reptes que hi ha al m¨®n del futbol", raona Zubizarreta, que va assumir la responsabilitat dels 12 milions que va costar el fitxatge de cadascun dels dos porters. El seu encert ¨¦s evident. La seva gesti¨® recorda a una d'aquelles mans a Wembley, el 1992, que va amargar la final de la Copa d'Europa a Vialli i la Sampdoria.

Luis Enrique no va tenir m¨¦s remei que escollir. A la pretemporada es va lesionar l'alemany, i el xil¨¨ va guanyar la compet¨¨ncia per la titularitat per descart. Des de llavors, Ter Stegen juga la Champions i la Copa, i Bravo, la Lliga; Masip nom¨¦s va tenir un partit, la Supercopa de Catalunya contra l'Espanyol, i la seva actuaci¨® va resultar decisiva en el torn de penals.

Bravo va superar el r¨¨cord d'Artola en un inici de Lliga del Bar?a ¡ª560 minuts imbatut la temporada 1977-1978¡ª, i no va claudicar fins al Bernab¨¦u, quan ja acumulava 754 minuts sense encaixar un gol. Fins i tot sent el Bar?a el segon equip al qual menys rematen del campionat (105 rematades, per 101 de l'Atl¨¨tic), el seu percentatge d'encert ¨¦s el m¨¦s elevat dels porters que han disputat tots els partits de Lliga. Amb 24 parades suma un 80% d'intervencions solucionades amb ¨¨xit i ha encaixat sis gols. Els n¨²meros de l'alemany, fins ara el porter en Champions, s¨®n una mica inferiors, conseq¨¹¨¨ncia del desastr¨®s partit de l'equip a Par¨ªs (3-2). En els cinc partits que ha disputat s'ha quedat amb el 56% d'encert en les seves intervencions i ha rebut quatre punts.