Mor Fabiola, la reina espanyola dels belgues, als 86 anys

B¨¨lgica va dir ahir ad¨¦u a la reina Fabiola, figura clau en la reialesa d¡¯aquest pa¨ªs, amb gaireb¨¦ 54 anys en possessi¨® del t¨ªtol. Tot el seu regnat va estar guiat pel desig que va expressar a una de les seves germanes, Mari Luz, el dia del seu matrimoni amb el rei Baldu¨ª: ¡°Resa per mi perqu¨¨ sigui una bona reina¡±, li va demanar, explica l¡¯historiador Christian Cannuyer al diari Le Soir. Nascuda a Madrid en el si d¡¯una fam¨ªlia noble, Fabiola va provar de representar el rostre m¨¦s social de la monarquia en un pa¨ªs on els monarques es defineixen com a reis dels belgues, no de B¨¨lgica. Va morir als 86 anys despr¨¦s d¡¯haver tingut una enorme pres¨¨ncia en un pa¨ªs on la monarquia constitueix un dels pocs elements d¡¯uni¨® entre flamencs i valons.

Fabiola va accedir al tron en casar-se amb el rei Baldu¨ª, el 1960. Va ser la cinquena sobirana d¡¯una monarquia fundada el 1830, amb la creaci¨® del pa¨ªs, i l¡¯¨²nica d¡¯origen espanyol. Encara que va cedir el testimoni del regnat quan va morir el seu marit, el 1993, la reina va mantenir aquesta categoria i va continuar formant part de la fam¨ªlia reial. Mai no va tenir descend¨¨ncia, per la qual cosa el ceptre va passar a mans d¡¯Albert II, germ¨¤ de Baldu¨ª. La nova parella reial va demanar a Fabiola que continu¨¦s participant en la vida p¨²blica del pa¨ªs, acostumat a contemplar la seva eleg¨¤ncia i el seu inconfusible pentinat en nombrosos actes oficials.

A partir del 2012 aquesta pres¨¨ncia p¨²blica va anar disminuint, encara que va assistir als actes de coronaci¨® de Felip I, rei dels belgues des del juliol del 2013. En els ¨²ltims mesos la seva salut s¡¯havia deteriorat i des de l¡¯estiu romania amb assist¨¨ncia respirat¨°ria.

Fabiola era la pen¨²ltima dels set fills de Gonzalo de Mora Fern¨¢ndez del Olmo, tretz¨¨ comte de Mora i quart marqu¨¨s de Casa Riera, i de Blanca de Arag¨®n Carrillo de Albornoz, descendent del rei San? III. La seva fam¨ªlia va fugir d¡¯Espanya el 1931, amb l¡¯arribada de la Rep¨²blica. Van anar a Biarritz, Par¨ªs i, finalment, a Lausana (Su?ssa), on Fabiola va desenvolupar gaireb¨¦ tota la seva formaci¨®.

Sempre va mantenir el vincle amb Espanya: ¨¦s aqu¨ª on va passar la parella reial el seu viatge de nuvis i ¨¦s aqu¨ª on tornava freq¨¹entment per estiuejar, encara que la seva veritable casa era entre els belgues. Es preava de parlar diverses lleng¨¹es. A m¨¦s del seu espanyol matern, dominava el franc¨¨s i el neerland¨¨s, les lleng¨¹es oficials de B¨¨lgica, i tenia coneixements d¡¯itali¨¤ i alemany.

La reina belga va provar de combinar la seva faceta social, que havia assajat a Madrid servint com a infermera de pacients desfavorits, amb l¡¯art¨ªstica. Tocava la guitarra i el piano, a m¨¦s de dedicar-se al dibuix i la pintura. Tamb¨¦ va donar mostres de talent literari amb la publicaci¨® el 1955 de Los doce cuentos maravillosos de la reina Fabiola.

Per sobre de tot aix¨°, un element va caracteritzar la seva vida: les seves profundes conviccions religioses. La influ¨¨ncia de Fabiola va ser decisiva en una de les decisions m¨¦s controvertides del rei Baldu¨ª: la ren¨²ncia al tron durant 36 hores, el 1990, per evitar donar el vistiplau a la llei belga de l¡¯avortament. Alguns anys despr¨¦s la controv¨¨rsia va envoltar la parella, que no va tenir descend¨¨ncia i despr¨¦s que Fabiola sofr¨ªs cinc avortaments. El 1996, el pr¨ªncep St¨¦phan de Lobkowicz va publicar un llibre en qu¨¨ assegurava que Baldu¨ª va transigir una vegada en les seves conviccions en autoritzar els metges a practicar un avortament a la seva dona perqu¨¨ perillava la seva vida. Fabiola ho va negar categ¨°ricament.

Amb el desgrat de no haver tingut descend¨¨ncia, la v¨ªdua de Baldu¨ª va intentar afavorir altres hereus amb la seva fortuna, encara que l¡¯instrument triat li va valer nombroses cr¨ªtiques i va contribuir a esquerdar la seva imatge immaculada. Fabiola va constituir el 2012 la Fundaci¨® Pereos, que tenia finalitats cat¨°liques i l¡¯objectiu d¡¯ajudar els seus familiars. Per¨° aquest vehicle permetia, alhora, exonerar pr¨¤cticament de tributaci¨® la seva her¨¨ncia. En dipositar-la a la fundaci¨®, els hereus podien esquivar l¡¯elevat impost de successions a B¨¨lgica, que ret¨¦ per al fisc el 70% del llegat quan no hi ha hereus directes.

El moviment ¡ªconscient o inconscient¡ª va suscitar la desaprovaci¨® del llavors primer ministre belga, Elio di Rupo: ¡°Donada la posici¨® de la reina i la seva dotaci¨® p¨²blica, aquesta fundaci¨® planteja un problema ¨¨tic¡±, es va apressar a dir el dirigent, que va veure ¡°inacceptable¡± destinar una dotaci¨® p¨²blica ¡°a finalitats que no estan vinculades al b¨¦ com¨²¡±. Despr¨¦s de la controv¨¨rsia generada, la v¨ªdua de Baldu¨ª va decidir dissoldre la fundaci¨®. En la mateixa ¨¨poca es va retallar la seva assignaci¨® pressupost¨¤ria: 500.000 euros anuals menys dels 1,4 que percebia anualment dels pressupostos de l¡¯Estat.

M¨¦s enll¨¤ d¡¯aquestes taques d¡¯¨²ltima hora en el seu expedient, els belgues la recordaran com una de les seves monarques m¨¦s estimades, a difer¨¨ncia de la fredor amb qu¨¨ han acollit les seves successores al tron.