Una espia anomenada Coco Chanel

Hi ha genis que amaguen un costat fosc. Coco Chanel n¡¯¨¦s un. La dona que va fundar l'imperi que porta el seu nom, la mateixa que va transformar la manera de vestir de milions de dones i que va comercialitzar el perfum m¨¦s prestigi¨®s i conegut (el N¨²m. 5), va treballar clandestinament per als serveis secrets alemanys durant l'ocupaci¨® francesa (1940-1944). Un llibre biogr¨¤fic del mig centenar publicats sobre el perfil d'aquest emblema de Fran?a va convertir en certesa fa dos anys el que fins aleshores era una sospita: Coco Chanel va ser reclutada per l'espionatge germ¨¤nic. Aquesta setmana, per vegada primera, un mitj¨¤ nacional ¡ªFrance 3¡ª ha investigat en les profunditats d'un episodi de la hist¨°ria que Fran?a sovint prefereix ignorar: el col¡¤laboracionisme d'un dels seus grans mites contemporanis.

Quan els alemanys van ocupar Par¨ªs, el maig del 1940, Coco Chanel tenia 57 anys. Aleshores ja era una refer¨¨ncia mundial en l'univers de la moda i una empres¨¤ria de prestigi amb 4.000 empleats als seus tallers. Ella, com altres celebritats de l'¨¨poca, va fugir, espantada, al sud del pa¨ªs per tornar poc despr¨¦s a Par¨ªs. Els alemanys volien mantenir la fama de la ciutat com a capital de les arts i l'entreteniment i van aconseguir que hi tornessin Chanel, l'actor Jean Gabin o la ballarina i cantant Jos¨¦phine Baker, convertida secretament tamb¨¦ en espia, per¨° en aquest cas al servei dels aliats.

Durant dues hores d'emissi¨®, el programa mensual de France 3 L¡¯ombra d'un dubte va desgranar dilluns passat, en el cap¨ªtol titulat "Els artistes sota l'ocupaci¨®", el dest¨ª d'un bon grapat de celebritats durant l'ocupaci¨® alemanya. El de Chanel resulta especialment dolor¨®s. La gran dissenyadora no nom¨¦s va retornar a Par¨ªs, sin¨® que va tornar a la vida luxosa a l'hotel Ritz i es va enamorar de Hans G¨¹nther von Dincklage, un diplom¨¤tic alemany que dominava el franc¨¨s i que era un reclutador nazi d'espies. A trav¨¦s d'ell Chanel va aconseguir alliberar el seu nebot Gabriel, del qual sempre es va sospitar que era fill de la dissenyadora.

Les dades i els documents difosos al programa de France 3 s¨®n incontestables. Poc despr¨¦s de l'ocupaci¨®, Coco Chanel, aprofitant les noves normes antisemites, va intentar prendre al seu soci, el jueu Pierre Wertheimer, l'empresa Bourjois que comercialitzava Chanel N¨²m. 5. No ho va aconseguir. Wertheimer, conscient dels perills que l¡¯esperaven, pr¨¨viament havia posat les seves accions a nom de Felix Amiot, que les hi va retornar al final de la guerra. A fi de presentar una empresa renovada, Chanel, una dona altiva i poc emp¨¤tica, va acomiadar bona part del seu personal; en realitat, una venjan?a per la vaga que els empleats havien secundat mesos abans.

El tren de vida de Chanel durant els anys d'ocupaci¨® sempre va generar sospites en la societat francesa. Hal Vaughan, un vell periodista americ¨¤, veter¨¤ de la guerra, va publicar el 2012 les dades que confirmaven aquesta sospita tan inc¨°moda. Gabrielle Bonheur Chanel, m¨¦s coneguda com a Coco Chanel, figurava en els serveis alemanys com l'agent F-7124. France 3 ha rescatat ara documents in¨¨dits del Ministeri de Defensa franc¨¨s, de la Prefectura de Policia i de l¡¯Arxiu Nacional de Fran?a, que confirmen aquesta versi¨®. De fet, el viatge que Coco Chanel va fer a Espanya el 1943 va ser un intent d'utilitzar els seus enlla?os indirectes amb qui aleshores era el primer ministre brit¨¤nic, Winston Churchill, per intentar que Londres s'avingu¨¦s a signar la pau unilateralment amb Berl¨ªn. Una missi¨® que va fracassar.

El final de l'ocupaci¨® de Par¨ªs, l'agost del 1944, va donar pas, els primers dies, a la cruel persecuci¨® de tots els col¡¤laboracionistes. Mentre les multituds rapaven i apallissaven les dones, Coco Chanel era detinguda i presentada davant un comit¨¨ de depuraci¨® que la va interrogar durant un parell d'hores abans de deixar-la marxar. Mai m¨¦s no la van molestar. Ning¨² no ho va investigar. Cap tribunal va interrogar aquesta propiet¨¤ria d'un imperi de la moda, la joieria i la perfumeria que mantenia espl¨¨ndides relacions amb l'aristocr¨¤cia i l'art de tot el continent. Malgrat aix¨°, va optar per un exili daurat a Su?ssa que va durar deu anys. All¨¤ es va fer l'¨²ltima foto que se¡¯n conserva, que data del 1949, al costat del seu ben plantat amant alemany.

Coco Chanel va tornar a Par¨ªs i va recuperar les luxoses estades al Ritz. All¨¤ va morir la milion¨¤ria, el 1971, despr¨¦s de trobar-se malament de manera sobtada, estirada al llit, vestida perfectament, pentinada i maquillada, als 88 anys. Despr¨¦s, pocs han volgut remoure el costat m¨¦s tenebr¨®s de la seva biografia. ¡°Ha vist vost¨¨ la repercussi¨® que ha tingut el programa?¡±, pregunta ret¨°ricament a EL PA?S el productor executiu de Martange Production Fr¨¦d¨¦ric Lusa, responsable d'aquest programa, que respon: ¡°En aquesta hist¨°ria nom¨¦s s¡¯hi han interessat els mitjans estrangers¡±.

La neboda n¨¦ta de Gabrielle Bonheur Chanel, Gabrielle Palasse, filla de Gabriel ¡ªa qui va salvar Hans G¨¹nther von Dincklage¡ª, va confessar una vegada p¨²blicament que no va gosar preguntar mai a Coco Chanel si en realitat era n¨¦ta seva. Pierre Wertheimer va acabar convencent el geni de la moda per quedar-se amb la marca, per¨° va mantenir la gran Coco com a s¨°cia creativa i va cobrir totes les seves despeses fins al final. Els n¨¦ts de Pierre, Gerard i Alain Wertheimer, s¨®n avui els propietaris de l'imperi Chanel, que disposa de gaireb¨¦ 200 botigues a tot el m¨®n. Marca familiar que no cotitza en borsa, Bloomberg ha avaluat no fa gaire la fortuna dels Wertheimer en 5.600 milions d'euros.

El 1983, els nous gestors van fitxar el dissenyador Karl Lagerfeld, l'estramb¨°tic i genial personatge. Aquesta ¨¦s la seva opini¨® sobre Coco Chanel i el seu costat fosc: ¡°La veritat no ¨¦s cosa nostra. Una llegenda ¨¦s una llegenda. Prefereixo la meva fantasia que els detalls hist¨°rics [...]. El que importa no ¨¦s la realitat, sin¨® la idea que tenim de les coses i les persones. Per mi, Chanel ¨¦s una idea i aix¨° ¨¦s el que jo desenvolupo¡±.