La paleta de Van Gogh s'esvaeix

Afirmar que els colors de Van Gogh mostren el seu estat d'¨¤nim pot ser una cosa comuna. Per¨° la passi¨® amb qu¨¨ l'artista holand¨¨s explicava al seu germ¨¤, Theo, per carta, les barreges triades per a les seves composicions ¨¦s reveladora: ¡°Nom¨¦s el color ha de fer-ho tot (¡­) suggerint un cert descans o somni. El llit i les cadires, grogues; el llen?ol i els coixins, verd llimona clar. El cobrellit, escarlata. El lavabo, taronja. Les portes, lila (¡­) No hi ha blanc ni ombres¡±, diu, en descriure Habitaci¨® a Arle?(1888). El que Vincent ignorava llavors ¨¦s que el seu ¨¨xit posterior, el mateix que se li va escapar en vida, est¨¤ a punt de posar fi a la intensitat de la seva paleta. L'exposici¨® a la llum?ja?ha transformat en blau el violeta del seu?Camp de lliris a Arle, pintat el mateix any, i amena?a la resta de la col¡¤lecci¨®. Per aix¨°, el museu que porta el seu nom a Amsterdam, acabat de remodelar, ha decidit atenuar la il¡¤luminaci¨® de les sales.

La perduda d'intensitat dels colors de Van Gogh ha estat constatada per Ella Hendriks, restauradora principal del centre, a la famosa tela dels lliris. Pintada durant la seva estada a la ciutat francesa d'Arle, on va voler formar una comunitat d'artistes amb el seu col¡¤lega Paul Gauguin, els historiadors la presenten com una ¡°ostentaci¨® t¨¨cnica que barreja perspectiva, detall i brotxades precipitades al cel¡±. El que Hendriks hi ha vist ¨¦s una altra cosa: ¡°Amb ajuda del microscopi hem observat que el pigment vermell dels lliris ha anat desapareixent per culpa de l'exposici¨® a la llum¡±, assegura. El resultat ¨¦s que les flors s¨®n ara m¨¦s blaves que violetes. Si no es posa l¨ªmit a la il¡¤luminaci¨® suportada pels llen?os al museu, els tons corren fins i tot perill de desapar¨¨ixer.

El problema dels colors de Van Gogh es pot fer extensiu als altres pintors de la seva generaci¨®. En particular els impressionistes, que tamb¨¦ van utilitzar pintures sint¨¨tiques. Segons els restauradors, el problema ¨¦s que eren noves i els fabricants no seguien protocols estandarditzats per aconseguir-les. Eren m¨¦s aviat artesans diversos que barrejaven olis i p¨®lvores, i per aquest motiu els percentatges podien variar gaireb¨¦ en cada tub. No ¨¦s que Van Gogh, sempre curt de diners, aprofit¨¦s les marques m¨¦s barates. ¡°Una vegada retirada la capa de vern¨ªs de l'¨²ltima restauraci¨®, datada del 1927, es pot veure que els blaus del cel s¨®n m¨¦s frescos, per¨° els lliris han canviat de color¡±, ha declarat la restauradora a la televisi¨® p¨²blica (ENS).

A la investigaci¨® hi ha participat tamb¨¦ la Universitat holandesa de Tilburg i el Servei Nacional per al Patrimoni Cultural. Entre tots, han donat un cop d'ull al futur dels colors de l'obra de l'holand¨¨s. En una restauraci¨® respectuosa mai es repinta un quadre a l'estil de l'artista, aix¨ª que per avan?ar el proc¨¦s de deterioraci¨® derivada de la intensitat lum¨ªnica, s'ha fet una simulaci¨® digital. Per fer-ho Ella Hendriks ha agafat?Habitaci¨® a Arle, un oli que havia de transmetre calma a l'espectador gr¨¤cies la seva combinaci¨® de colors complementaris: vermell i verd, groc i violeta, verd i taronja. ¡°On ara veiem blau i blanc, a la porta i la paret, a l'esquerra, hi havia en origen vermell o lila. Van Gogh era un artista de groc i violeta, no tant de contrastos entre blaus i grocs¡±, diu.

Una altra cosa ¨¦s que hagi millorat el seu efecte tranquil¡¤litzador a mesura que ha anat difuminant-se. Acabat de pintar, almenys tal com apareix a la simulaci¨®, la recreaci¨® de la cambra devia ser si m¨¦s no intensa. No s'ha d'oblidar que durant els seus dies a Arle el pintor es va barallar amb Gauguin. En veure que el seu col¡¤lectiu art¨ªstic, un ideal llargament acaronat, s'anava en orris, es van separar de mala manera. L'orella tallada, sobre la qual?encara?circulen nombroses teories, ¨¦s tamb¨¦ de llavors.

La remodelaci¨® interior del museu d'Amsterdam ha coincidit amb les investigacions, i la direcci¨® ha estat expedita. Algunes parets blanques llueixen ara un gris verd¨®s. Un to que necessita menys llum el¨¨ctrica per admirar els quadres. ¡°Fem el possible per adaptar-nos al que proposa la ci¨¨ncia, i pensem que ser¨¤ acceptat pel p¨²blic¡±, ha dit Kees van des Meiracker, cap de col¡¤leccions del centre, un dels m¨¤xims atractius tur¨ªstics del pa¨ªs. Malgrat aix¨°, entre les idees barrejades, hi figura exposar menys els olis delicats. Perqu¨¨ si els experts han encertat amb els seus c¨¤lculs, la seva col¡¤lecci¨® de l'artista ¨Cprocedent de la fam¨ªlia i heretada per Vincent Willem, fill de Theo van Gogh¨C ha suportat ja tota la llum que podia durant un per¨ªode de trenta anys.

Tres d¨¨cades ¨¦s una mesura considerada est¨¤ndard, i no tots els quadres reben la mateixa intensitat de llum. En alguns casos, s'acumulen en m¨¦s, o menys, temps. Tenint en compte que el museu d'Amsterdam va obrir les portes el 1973, si calen, les mesures protectores no poden endarrerir-se. Aix¨°, o veure's obligats a penjar, temporalment, c¨°pies de les obres. Una soluci¨® radical que ning¨² vol aplicar.