Balada trista de Ciutat Meridiana

Torno a Ciutat Meridiana: amb tren, perqu¨¨ el trajecte ¨¦s m¨¦s r¨¤pid, aix¨° ja connota suburbi. Hi vaig venir quan es va comen?ar a parlar de Villa Deshaucio, fa uns anys, i coincidia amb una campanya electoral per¨° nom¨¦s hi havia un m¨ªting d'ICV, els altres partits s'havien esfumat. Ara s¨®c a la pla?a Roja, una pla?a rara, tancada pels blocs alt¨ªssims, amb jocs infantils correctes. Es diu aix¨ª per voluntat dels ve?ns, que estaven pensant en Mosc¨², i va ser batejada el 1991, perqu¨¨ es va arreglar amb l'embranzida dels Jocs Ol¨ªmpics, aquesta ona ben¨¨fica que va passar per la ciutat. Uns anys abans, el 1987, quan Barcelona se'n va proclamar guanyadora, a Ciutat Vella va hi comen?ar una campanya que va dir: ¡°Aqu¨ª hi ha gana¡±. Va ser una bufetada. Barcelona encarava el projecte m¨¦s important i una gent llan?ava un crit d'alerta: o tots o cap, deien.

Aix¨° va fer enfadar tant Pasqual Maragall que a les seves mem¨°ries, molts anys despr¨¦s, va deixar escrit que la campanya va ser una fal¨°rnia convergent, aprofitant la inseguretat motivada per la droga, que els 80 corria desfermada pels barris vells. No ¨¦s cert: en aquella Barcelona hi havia molta gent amb gana, pobresa enquistada, fins i tot tuberculosi. Hi va haver solidaritat immediata ¡ªrecordo Pilar Mercader inventant empreses per als pobres¡ª i despr¨¦s la febre ascendent va fer la resta. La soluci¨® ¨¦s posar a la ciutat en marxa. Ciutat Vella va encarar la seva reforma integral, que es va traduir en gentrificaci¨® amb les bombolles immobili¨¤ries i tur¨ªstiques, per¨° va ser precisament al nucli antic, on va comen?ar la campanya, que va quedar a mig fer. El Forat de la Vergonya, un hort vergonyant, en fi.

Resulta que repassant els ¨ªndexs de Ciutat Meridiana topem amb la pobresa perfecta. La immigraci¨® m¨¦s recent, menys estudis, m¨¦s desordres familiars ¡ªembarassos adolescents, per exemple¡ª, m¨¦s pirmis, m¨¦s inestabilitat. Nou Barris ¨¦s el districte m¨¦s castigat de la ciutat. Hi ha un excedent brutal de treballadors no qualificats. La solidaritat hi ajuda, ¨¦s clar que s¨ª, i les entitats que no paren de reclamar i l'administraci¨® no hi ¨¦s absent, per¨° la soluci¨® continua sent posar en marxa la ciutat. De vegades pensem que la pobresa, o l'escassetat, ¨¦s al Raval, per¨° al Raval s'hi concentra m¨¦s pres¨¨ncia de gent que ajuda els altres. Hem fixat l'imaginari del Raval com a zona zero, per¨° estic segura que a Ciutat Meridiana ho passen pitjor. Em va dir una vegada un dirigent de la comunitat musulmana: no ens importa l'euro per recepta ¡ªera aquest moment¡ª perqu¨¨ un no est¨¤ sempre malalt, per¨° si retallen les ajudes socials tindran un problema. Estan habituats a tenir suport en tot, el Raval ¨¦s aix¨ª.

Camino per Ciutat Meridiana. Hi busco llums de Nadal: n'hi ha, comptad¨ªssimes, sobre la via principal, Rasos de Peguera, una esp¨¨cie de cintur¨® que va pujant pel tur¨®. El barri ¨¦s com una favela, per¨° amb blocs de deu pisos, alineats en poc espai. Han posat escales mec¨¤niques i ascensors pertot arreu. La llegenda diu que va costar instal¡¤lar les escales perqu¨¨ de nit robaven les peces i l'endem¨¤ calia tornar a comen?ar. Ara tot funciona. L'ascensor parla en catal¨¤, t¨¦ gr¨¤cia. Passa velo? un conductor temerari, d'aquests que troben en el cotxe la seva ¨²nica identitat. Un cartell reivindica els encausats per les destrosses en el local de serveis socials, fa un mes; busquen la impunitat de qu¨¨ gaudeixen els bancs, aquest ¨¦s el discurs. Miro la foto i aquests homes, envestint com un toro, fan por. Quan arribo al l¨ªmit del barri, em trobo amb sis autopistes, sis comptant-hi el carril VAO que jeu mut i in¨²til com un cad¨¤ver exquisit. Al fons em sembla endevinar els llums de la f¨¤brica de ciment de Montcada.

El barri est¨¤ solitari, per¨° no hi ha cap sensaci¨® de perill. Deu haver-hi alguna baralla, fins i tot alguna navalla, per¨° aqu¨ª no hi ha hagut mai poblaci¨® conflictiva. Hi ha una poblaci¨® adolorida que ¨¦s com qualsevol de nosaltres. Som iguals. Aix¨° ¨¦s la cohesi¨® social: que cap tros de la ciutat es despengi, que hi hagi una continu?tat delicada entre els m¨¦s pobres i els menys pobres i els seg¨¹ents en l'escala. ?s el que s'est¨¤ trencant. Em miro la biblioteca, espl¨¨ndida, sobre el tur¨®: no t¨¦ nom de cap personatge. Durant molts anys, cada any, es va confondre la dignificaci¨® amb els equipaments, la mobilitat i l'espai p¨²blic. La pedra. Es va deixar de costat preparar les persones per aprofitar la primera oportunitat, aix¨° ja ho feia el mercat. Ara se'n paguen les conseq¨¹¨¨ncies perqu¨¨ el mercat ha deixat d'existir.

Hi ha solidaritat, hi ha entitats, hi ha serveis socials, per¨° hi falta el ciment que mant¨¦ unida la ciutat, que ¨¦s la riquesa m¨¦s o menys compartida. Torno a casa amb metro, un metro profund¨ªssim, insondable. Jaume Collboni demana que l'Estat envi? el Senat a Barcelona. Ah, vaja.

Patricia Gabancho ¨¦s escriptora