Del carrer a la vitrina

La hist¨°ria de Barcelona es podria explicar a partir dels seus museus. Les col¡¤leccions conservades en aquests equipaments culturals expliquen el passat lluny¨¤ i recent de la ciutat a trav¨¦s d¡¯obres d¡¯art, documents i objectes quotidians. Per¨° la hist¨°ria dels museus barcelonins ¨¦s plena de trasllats, obertures i tancaments provisionals o definitius. Cap, per¨°, com el Museu del Disseny de Barcelona, que despr¨¦s de rec¨®rrer diversos edificis de la ciutat obre aquest diumenge les seves portes a l¡¯enorme edifici constru?t pels arquitectes de MBM conegut popularment com ¡°la grapadora¡±, a la pla?a de les Gl¨°ries, que ha tingut un cost final de 101 milions d¡¯euros. Al costat del Foment de les Arts i el Disseny (FAD), el Barcelona Centre de Disseny (BCD) i la biblioteca del Clot, formen el Disseny Hub Barcelona.

El Museu del Disseny ¨¦s un quatre per un, ja que sota un mateix sostre acull les col¡¤leccions de quatre museus: els d¡¯Arts Decoratives, Cer¨¤mica, T¨¨xtil i de la Indument¨¤ria i Gabinet d¡¯Arts Gr¨¤fiques. En total, 70.000 peces, de les quals s¡¯exposen nom¨¦s 2.071. La resta continua a les sales de reserva. ¡°?s el primer cop que es crea expressament un edifici per a aquestes col¡¤leccions¡±, assegura Pilar V¨¦lez, la directora del museu, que des de maig del 2012 ha treballat en el trasllat i la nova presentaci¨®. ¡°En aquest museu el protagonista ¨¦s l¡¯objecte, tot el que significa o ha significat i aportat¡±, assegura, conven?uda que el nou museu es convertir¨¤ aviat en referent del disseny. Fins a finals de gener l¡¯entrada ¨¦s gratu?ta.

Si el Museu del Disseny de Barcelona fossin uns grans magatzems ¡ªles seves quatre plantes estan unides per enormes escales mec¨¤niques que ho recorden¡ª i es poguessin comprar els objectes que s¡¯hi exposen, aviat s¡¯acabarien les exist¨¨ncies, perqu¨¨ poques vegades es poden veure a la vitrina d¡¯un museu objectes tan propers i quotidians, que segueixen funcionant en moltes cuines o decoren el sal¨® de casa. ¡°S¨®n objectes que han ajudat l¡¯home a viure millor¡±, assegura Pilar V¨¦lez, directora del Museu del Disseny. Objectes que van ajudar en el passat i que continuen ajudant avui dia: batedores, llums, cadires, catifes i taules; pantalons, faldilles o vestits, o fins i tot un parell de motocicletes Montesa i un autom¨°bil Seat Ibiza, un model dels que segueixen circulant i que ara, casualment, fa els 30 anys de vida, s¨®n algunes de les estrelles del nou museu. La sorpresa est¨¤ garantida durant tota la visita.

Ordenar aquest parad¨ªs de l¡¯objecte no ha estat f¨¤cil. ¡°Fins a 200 persones han col¡¤laborat d¡¯una manera o altra en la posada a punt¡±, assegura V¨¦lez. Per sort, les quatre plantes de l¡¯edifici ¡ªm¨¦s la planta baixa, en la qual hi ha una sala d¡¯exposicions temporals de 2.000 metres quadrats i el soterrani, on estan situats el Centre de Documentaci¨® i les seus del FAD i el BCD¡ª han perm¨¨s que cada un dels quatre museus se situ? en una planta diferent. Com a presentaci¨® s¡¯han programat quatre exposicions que aporten noves lectures de les col¡¤leccions. Seran exposicions permanents del seu patrimoni d¡¯uns cinc anys de durada. Despr¨¦s d¡¯un primer recorregut per les quatre exposicions, aquestes s¨®n algunes de les seves caracter¨ªstiques i una selecci¨® de cinc peces de cadascuna d¡¯elles:

1a planta. Del m¨®n al museu. En gaireb¨¦ tot el que fem di¨¤riament utilitzem objectes que han anat canviant a mesura que el m¨®n ho feia. La pregunta que sura durant la visita ¨¦s: qu¨¨ fa que determinats objectes que tenim a casa, el despatx o la f¨¤brica, entrin a formar part del patrimoni cultural i passin al museu? Les 238 peces exposades (d¡¯una col¡¤lecci¨® de 2.000, reunides des de 1930, totes dissenyades o produ?des a Catalunya) responen a tres criteris: per ser referents d¡¯un temps, per la seva aportaci¨® pel que fa a materials i t¨¨cniques de fabricaci¨®, i per la seva resson¨¤ncia social, la seva acceptaci¨® i perviv¨¨ncia en el mercat. Des d¡¯una aixeta i un v¨¤ter a un rostidor o una cadira, un cotxe o una batedora i una nevera.

La primera pe?a que rep el visitant ¨¦s una de reconeixible per tots: les setrilleres antidegoteig, netes, modernes i elegants, que Rafael Marquina va crear el 1961 i que han estat copiades fins a la sacietat. Tamb¨¦ hi ¨¦s, dins una vitrina, la batedora Minipimer, creada per Gabriel Lluelles, que va ser el primer, el 1959, que va treure l¡¯h¨¨lix del vas i va incorporar-hi un bra?, ¡°el tercer bra?¡± segons la publicitat, tot canviant per sempre el disseny de les batedores, al costat del llum de l¨¤mines de fusta creada per Coderch el 1957, en qu¨¨ va treballar gaireb¨¦ dues d¨¨cades per perfeccionar-lo cont¨ªnuament. ?s ¡°el llum modern m¨¦s bonic del m¨®n¡±, va dir Picasso. La motocicleta Impala de Leopoldo Mil¨¤ de 1962 se segueix mantenint jove malgrat els seus 52 anys. Entre les peces m¨¦s innovadores que han abandonat la cuina per saltar al museu, hi ha la graella al vapor de silicona de L¨¦ku¨¦ de 2011. El futur a les nostres mans.

- Silla BKF, Bonet Castellana (1938)- Llum, Jos¨¦ Antonio Coderch (1957)- Batedora Minipimer, Gabriel Lluelles (1959)- Setrilleres, Rafael Marquina, (1961)- Motocicleta Impala, de Leopoldo Mil¨¤ (1962).

2a planta. Extraordin¨¤ries! ?s l¡¯exposici¨® pr¨°piament dita de les col¡¤leccions d¡¯arts decoratives hist¨°riques, dels ¡°objectes per viure¡± propis de la vida quotidiana en el passat. Des dels teixits coptes del segle III fins als esmalts i les joies del segle XX. 1.200 peces variades, des de cer¨¤miques musulmanes o la col¡¤lecci¨® de l¡¯Alcor¨¤, vidre catal¨¤ i mobiliari, com la magn¨ªfica col¡¤lecci¨® d¡¯arquimeses i la d¡¯arques de n¨²via, passant per teixits d¡¯indianes, la primera ind¨²stria internacional barcelonina despr¨¦s del desastre de 1714. A m¨¦s de rellotges, ventalls, papers pintats i col¡¤leccions d¡¯autor, com les cer¨¤miques creades i donades a la ciutat per Josep Llorens Artigas, Pablo Picasso o Joan Mir¨®. La intenci¨®, explica V¨¦lez, ¨¦s posar en valor aquestes peces i mostrar la hist¨°ria del col¡¤leccionisme, amb noms propis com Cabot, Bosch Catarineu, G¨®mez Novella, Plandiura, Rocamora, Muntadas, Roviralta o Amades, entre d¡¯altres, a m¨¦s de donar a con¨¨ixer la gesti¨® dels responsables dels museus barcelonins durant d¨¨cades per adquirir obres i col¡¤leccions i augmentar els fons municipals.

De forma perimetral s¡¯han instal¡¤lat una trentena de peces singulars, perqu¨¨ s¨®n ¨²niques o no se¡¯n coneixen altres d¡¯equivalents o semblants, tretes del fons de les col¡¤leccions, moltes d¡¯ells emmagatzemades i no exposades durant d¨¨cades. Instal¡¤lades de forma cronol¨°gica, es pot veure el pen¨® de Sant Ot, el brodat medieval m¨¦s important de Catalunya ¡ªdespr¨¦s del Tap¨ªs de la Creaci¨® de Girona¡ª, datat al voltant de 1095, amb la misteriosa inscripci¨®: ¡°Elisava me fecit¡± o l¡¯enorme tinell o aparador de 1574 propietat dels comtes de Bell-lloc a Dosrius, a m¨¦s d¡¯un carruatge de mitjan segle XVIII realitzat a Mallorca (¨¦s l¡¯¨²nic que ha viatjat des de Pedralbes, ja que la resta de carrosses ho faran al llarg de 2015, segons va explicar V¨¦lez), el magn¨ªfic panell cer¨¤mic de La xocolatada i la seva bessona, i pol¨ªticament incorrecta, Correguda de bous, les dues de 1710; un tocador modernista creat per Joan Busquets el 1902; un llit Imperi en forma de carro que no es veia des de 1936; el vitrall de finals del segle XIX al¡¤leg¨°ric de l¡¯Exposici¨® de Belles Arts i Ind¨²stries Art¨ªstiques de Barcelona que fins ara era al magatzem del MNAC, o el paravent La Creaci¨® de Ramon Sarsanedas, una de les peces m¨¦s destacades l¡¯art dec¨® concebuda a Barcelona.

- Estendard de Sant Ot, la Seu d¡¯Urgell, 1095.- La xocolatada, Barcelona 1710.- Tinell de Can Bos, de Jaume Roig, Dosrius, 1574- Tocador de Joan Busquets, 1902- Paravent La Creaci¨®, de Ramon Sarsanedas, 1929.

3a planta. El cos vestit. Si espectaculars s¨®n les dues primeres exposicions del nou Museu del Disseny, la tercera, dedicada a la relaci¨® entre cos i vestit, ho ¨¦s m¨¦s. Fugint de la presentaci¨® cronol¨°gica, les 111 peces exposades, la gran majoria femenines, expliquen com les peces de vestir (tamb¨¦ pentinats, joies i tatuatges) han modificat l¡¯aspecte de les persones al llarg de la hist¨°ria. I ho fa d¡¯una manera molt pedag¨°gica. Des del segle XVI fins a l¡¯actualitat, el vestit comprimeix o allibera, estilitza o confereix volum de forma constant i alternativa des del segle XVI fins a l¡¯actualitat. En cada ¨¤mbit els diferents vestits s¡¯exposen al costat d¡¯un maniqu¨ª, en qu¨¨ s¡¯aprecia com es real?a el pit, es comprimeix la cintura o s¡¯eixamplen els malucs, al costat de les estructures i peces amb qu¨¤ s¡¯aconsegueixa: mirinyacs (impressionant la mitja dotzena d¡¯aquestes estructures exposades, que semblen g¨¤bies), enagos i polissons o cotilles, gipons o sostenidors. Al costat d¡¯ells, un disseny actual, del segle XX o XXI, que recorda o s¡¯inspira en un dels models antics, com un gest de complicitat entre passat i present, deixant clar que les modes s¨®n c¨ªcliques. Els vestits m¨¦s recents fan un rep¨¤s per l¡¯alta costura catalana i espanyola, amb vestits de Balenciaga, sempre actuals i elegants, de Pedro Rodr¨ªguez, Manuel Pertegaz o Elio Berhanyer, a m¨¦s d¡¯una de les peces met¨¤l¡¤liques de Paco Rabanne i les austeres creacions d¡¯Antonio Mir¨®, entre moltes altres. La majoria de peces van ser donades pels mateixos dissenyadors despr¨¦s de la desfilada que les va donar a con¨¨ixer.

- Vestit franc¨¨s de cort, de 1760.- Vestit t¨²nica Delphos, de Mari¨¤ Fortuny, 1871- Vestit de n¨²via de Caroline Montagne, Barcelona 1905.- Vestit de tul de cot¨® amb cua, de Crist¨®bal Balenciaga, 1958.- Granota de pantalons, de Paco Rabanne, 1966.

4a planta. El disseny gr¨¤fic: d¡¯ofici a professi¨®. L¡¯¨²ltima exposici¨® ¡ªencara que els responsables del nou museu asseguren que l¡¯ordre el tria el visitant i que el millor ¨¦s tornar tantes vegades com sigui necessari¡ª reuneix m¨¦s de mig centenar de cartells, envasos, portades de llibres i packaging realitzats entre 1940 i 1980, amb els quals es mostra el treball dels pioners del disseny gr¨¤fic. Un moment en el qual tots van anar passant del dibuix publicitari al grafisme i, despr¨¦s, al disseny gr¨¤fic. D¡¯exercir un ofici a ser uns professionals del disseny.

Vius i directes, en aquesta sala multi¨²s del quart pis, que pot esdevenir un espai per a altres esdeveniments despr¨¦s de pujar els panells fins al sostre, es pot veure la influ¨¨ncia a Catalunya dels dissenys su¨ªs, franc¨¨s o brit¨¤nic en aquests pioners, i com van actuar de motor per a la creaci¨® en la celebraci¨® de fires a Barcelona (Sonimag, Sal¨® de l¡¯Autom¨°bil, Expoquimia), el sector editorial (Austral o les portades de la col¡¤lecci¨® La Cua de Palla) o la ind¨²stria farmac¨¨utica, com els innovadors envasos i cartells publicitaris creats pels responsables dels laboratoris Uriach.

Com si es tract¨¦s d¡¯un cercle, el visitant torna a trobar en aquesta ¨²ltima planta imatges que la seva retina mant¨¦ per haver format part de la seva vida quotidiana. S¡¯activa el record davant els embolcalls de Tintes Iberia (1950) o el personatge perforat de Polil creat per vendre antiarnes per Cruz Verda el 1948, les bosses supermodernes de Pilma o de Vin?on, el logotip de l¡¯empresa d¡¯autopistes Acesa o el sempre reconeixible Toro d¡¯Osborne, present, encara en moltes de les carreteres espanyoles.

- Pots de cuina, de Josep Baqu¨¦s, 1931- Display Polil. Cruz Verde, 1948. - Cartell combinaci¨® perfecta Nescaf¨¦ i La lechera, 1962.- Coberta de llibre de la colecci¨®n La Cua de Palla, 1968.- Packaking del sab¨® Lagarto, de 1968.

?