El Brasil fa recompte i mostra els crims de la seva dictadura

Un informe aterridor d'unes 1.300 p¨¤gines, elaborat per l¡¯anomenada Comissi¨® de la Veritat al llarg de gaireb¨¦ tres anys per un equip d'experts, fet p¨²blic ahir, dimecres, fa recompte, mostra i d¨®na fe dels pitjors crims comesos durant la dictadura brasilera, des del 1964 fins al 1985. Parlen les v¨ªctimes, els torturats, als quals penjaven d'un pal nus mentre els aplicaven desc¨¤rregues el¨¨ctriques fins que perdien el sentit. I parlen els torturadors, els assassins: ¡°Ell, per dir-ho d¡¯alguna manera, ja estava mort, senyor. Patia. No vull que pensi que s¨®c un santet, per¨° en el fons va ser un tret de miseric¨°rdia el que li vaig disparar¡±, diu un d'ells.

L'informe comptabilitza 434 v¨ªctimes mortals o desapareguts i d¨®na els noms i cognoms de 377 responsables, entre caps d¡¯Estat, policies, metges i militars acusats de crims contra els drets humans, 191 dels quals encara viuen. Tamb¨¦ desfilen els testimoniatges dels que van acabar confessant despr¨¦s de pallisses de dies i van delatar els companys i els que van aguantar els cops i les amenaces i no van obrir la boca; dels que van perdre els fills i els que es van quedar orfes. La mateixa Dilma Rousseff, la presidenta recentment reelegida i poc procliu a deixar-se endur en p¨²blic per records foscos, va ser torturada en una cel¡¤la de S?o Paulo quan tenia poc m¨¦s de 20 anys: ¡°Recordo molt b¨¦ el terra del bany, de les rajoles blanques, de la crosta de sang que s'anava formant. Les marques de la tortura formen part de mi, jo s¨®c aix¨°¡±.

Els experts de la Comissi¨® de la Veritat conclouen que els culpables, emparats per una amnistia dictaminada el 1979 han d'encarar les conseq¨¹¨¨ncies dels seus actes. Per¨° experts legals repliquen que aix¨° ser¨¤ poc probable, ja que una sent¨¨ncia del Tribunal Suprem Federal del 2010 avala que aquesta amnistia s'ha d'aplicar tant als crims comuns com a les tortures.

Aix¨ª que el m¨¦s segur ¨¦s que la pena m¨¦s gran que puguin rebre els botxins ¨¦s la d'apar¨¨ixer en aquest volum infame, al costat dels testimoniatges espantats de les v¨ªctimes, incapaces majorit¨¤riament d'oblidar. En qualsevol cas, el Brasil ha reescrit, des d'ara, la seva hist¨°ria m¨¦s recent i m¨¦s amarga i la deixa plasmada per sempre en un volum oficial definitiu del qual ning¨² no podr¨¤ prescindir a partir d'ara.

L'informe ¨¦s esborronador s'obri per on s'obri. L'apartat sobre viol¨¨ncia sexual s'inicia amb el testimoniatge d¡¯Isabel F¨¢vero: ¡°Al tercer o quart dia d'estar empresonada vaig comen?ar a emmalaltir, estava embarassada de dos mesos i vaig avortar. Sagnava molt, no tenia com netejar-me, usava paper higi¨¨nic, i ja feia pudor, estava bruta, aix¨ª que penso, no, tinc gaireb¨¦ la certesa que no van violar-me, perqu¨¨ m'amena?aven constantment i els feia f¨¤stic. (¡­) Segurament va ser aix¨°. Ells s'enfadaven en veure'm bruta, sagnant i fent pudor, i aix¨° els enrabiava m¨¦s encara, i em pegaven m¨¦s encara¡±.

Karen Keilt va ser portada a la for?a al costat del seu marit pel Departament Estatal d¡¯Investigacions Criminals de S?o Paulo a mitjan maig del 1976. Tots dos van ser alliberats al juliol despr¨¦s del pagament de 400.000 d¨°lars. Anys despr¨¦s va emigrar als Estats Units. Aquest ¨¦s el seu testimoniatge: ¡°Van comen?ar a pegar-me. Em van lligar al pal i em van deixar penjant. Em van fer desc¨¤rregues el¨¨ctriques. Al pit, al mugr¨®¡­ Em vaig desmaiar. I vaig comen?ar a sagnar. Sagnava per tot arreu. Pel nas, per la boca. Estava molt malament. Llavors va venir un dels gu¨¤rdies, em va portar en una de les cel¡¤les i em va violar. Em va dir que era rica, per¨° que tenia el mateix cony que la resta de les dones. Era un paio horrible¡±.

"Al tercer o quart dia d'estar empresonada vaig comen?ar a emmalaltir, estava embarassada de dos mesos i vaig avortar"

Per Karen, com per moltes altres v¨ªctimes d'aquesta mena de viol¨¨ncia, una vegada alliberades, el su?cidi es va tornar una sortida del laberint psicol¨°gic en qu¨¨ els torturadors els havien ficat. ¡°Quan vaig tornar a casa, en la primera setmana, vaig intentar matar-me. Aix¨° era al juliol, a l'hivern de S?o Paulo. Vaig prendre¡¯m els medicaments, vaig sortir del llit i em vaig ficar a la piscina. No volia sobreviure de cap manera. Rick em va sentir i em va salvar. Per¨° ell va comen?ar a beure. Va beure, va beure, va beure. Molt. Es va tornar alcoh¨°lic. Mai no es va recuperar de la tortura¡±.

De vegades, el pitjor c¨¤stig ¨¦s el que un s¡¯enduu per sempre dins seu en sortir de la caserna o de la cel¡¤la. Una jove de 19 anys, que no vol donar el nom, va ser detinguda a Rio de Janeiro i relata que va ser torturada dues vegades. Una pels botxins. Una altra, per si mateixa, tota la vida, perqu¨¨ no va ser capa? de resistir i va delatar un company. ¡°Vaig sortir d'aqu¨ª destrossada en la meva dignitat. Em sentia responsable pel patiment d'aquell que, per les meves paraules, aconseguides sota coacci¨®, havia anat a la pres¨®. Al cap d¡¯uns anys vaig saber que va estar dos mesos a la pres¨®. I que estava en llibertat, cosa que em va alegrar. Vaig pensar moltes vegades a anar a buscar-lo, a dir-li sota quines circumst¨¤ncies el vaig delatar, a parlar-li de les amenaces. Per¨° sempre que ho intentava tornava enrere, paralitzada pel p¨¤nic. Em comprendria? Em perdonaria? No podia aguantar la tristesa¡­ (¡­) Hi ha moltes maneres de dir que un va resistir, hi ha moltes expressions per descriure l¡¯orgull i l¡¯honor, i aquestes mateixes expressions amaguen una acusaci¨® impl¨ªcita pels que no van resistir, per als que pateixen un dolor que els altres ignoren¡±.

"Quan vaig tornar a casa, en la primera setmana, vaig intentar matar-me"

La Comissi¨® de la Veritat ha localitzat 11 locals sinistres, depend¨¨ncies amb aspecte d'habitatges particulars, on es torturava indiscriminadament, com l¡¯anomenada Casa dels Horrors de Rio Grande do Sul. All¨ª van introduir el febrer del 1973 Benedito Becerril, el van despullar i el van fer enfilar en equilibri sobre dues llaunes mentre li aplicaven desc¨¤rregues el¨¨ctriques as testicles. El van torturar, durant tot el dia, des de les sis del mat¨ª a l'inici de la nit, com relata ell mateix amb una precisi¨® aterridora.

De vegades, l'horror no consistia en els cops, ni en les humiliacions. N¡¯hi havia prou amb veure's separada dels fills, sense saber molt b¨¦ la destinaci¨® de ning¨². Ilda Martins da Silva va ser arrestada el 30 de setembre del 1969, un dia despr¨¦s que assassinessin el seu marit. Va estar quatre mesos arrestada en una pres¨®. Durant aquest temps va aconseguir que alg¨² li port¨¦s els fills perqu¨¨ la veiessin des del carrer. ¡°La finestra de la cel¡¤la era petita i estada tapada amb una xapa. Per¨° la xapa estava doblegada, i pel buit jo podia veure una cantonada del carrer. Aix¨ª que els vaig dir que posessin els meus fills all¨¤. Jo els podia veure, per¨° ells no em podien veure a mi. Amb un paper de diari vaig fer un can¨® i el vaig passar per la ranura. El vaig moure perqu¨¨ sabessin que els estava mirant. Ells van comen?ar a saludar-me amb la m¨¤¡±.