El desert devorador

Fins avui, el cinema de l'argent¨ª Lisandro Alonso havia recorregut, amb severitat unidireccional, una po¨¨tica de l'ess¨¨ncia que capturava temps, home i paisatge, servint-se d'actors no professionals tractats abans com a pres¨¨ncies que com a personatges i reduint la seva narrativa a una idea del viatge que era pur despla?ament f¨ªsic i, se suposa, tamb¨¦ trajecte interior. No era un cinema de f¨®rmula, si b¨¦ de vegades podria semblar-ho, i ¨¦s de just¨ªcia subratllar que, en les seves propostes sempre exigents i alguns cops extenuants, l'obra d'Alonso manifestava m¨¦s desig d'exploraci¨® i q¨¹estionament que autocomplaen?a. Despr¨¦s de Fantasma (2006), un tercer llargmetratge que semblava funcionar com a recapitulaci¨®, pel¡¤l¨ªcula cru?lla i c¨¤mera de ressons, va venir l'aparatosa Liverpool (2008), obra que posava de manifest el seu desig secret de ser un western,?per¨° que semblava arribar a un atzucac descoratjador.

A?Jauja, l'aparent atzucac es transmuta en fascinant i porta a in¨¨dites possibilitats. ?s la pel¡¤l¨ªcula d'Alonso m¨¦s ambiciosa, complexa i rica fins avui, un acte m¨¤gic que transforma el que ¨¦s unidireccional en multidireccional, que eleva i desborda sense trair els plantejaments del cineasta, que aqu¨ª disposa d'una estrella tan generosa com addicta al risc (Viggo Mortensen), amb el director de fotografia d'Aki Kaurism?ki ¡ªque inspira la seva paleta crom¨¤tica en el cinema de John Ford i tanca la imatge en format acad¨¨mic¡ª i amb un poeta (Fabi¨¢n Casas) feli?ment lliure de les servituds de la mec¨¤nica de gui¨®. El joc autoconscient de Fantasma i el western esbossat a Liverpool troben aqu¨ª el seu espai per cr¨¦ixer, hipnotitzar i desafiar l'espectador.

Una br¨²ixola, un soldat de fusta i un gos (o dos) s¨®n els fr¨¤gils punts de refer¨¨ncia que utilitza aquesta pel¡¤l¨ªcula enigm¨¤tica, radicalment borgesiana, que, a trav¨¦s de la recerca d'una filla perduda per part d'un militar dan¨¨s destinat a la Patag¨°nia, parteix del territori del western?crepuscular ¡ªon la conquesta civilitzadora equival al sistem¨¤tic exercici de la barb¨¤rie¡ª per, a trav¨¦s de temps permeables i espais porosos i passant despr¨¦s per una cova posse?dora de tants bells misteris com els d'una llegenda art¨²rica, desembocar en unes claus po¨¨tiques resistents a tota domesticaci¨® racional. Una paradoxa excel¡¤lent: pel¡¤l¨ªcula ¨²nica i m¨²ltiple.