M¨¦s ocells a El Bosch que al bosc

Ens hi acostem a poc a poc, no fos cas que la cacatua aixequ¨¦s el vol. Prevenci¨® in¨²til perqu¨¨ l'au no volaria mai: estava pintada. ?s el costum d'observar ocells, que et fa moure sigil¡¤losament, encara que estiguis al Museu de Prado.

Efectivament: ¨¦rem un singular grup de birdwatchers ¨Cjo fins i tot portava el meu petit telescopi i la meva guia de camp¨C consagrats a l'estrany passatemps de buscar aus en els quadres de la gran pinacoteca. Aus tan misterioses com els saborosos francolins que apareixen en diversos bodegons (ja no n'hi ha a Europa) o l'enigm¨¤tic kiwi que es pot veure a El carro de fenc d'El Bosch i que simplement ¨¦s impossible que sigui aqu¨ª. O com l'esmentada cacatua de la tela de Francesco Rossi La Mare de D¨¦u, el Nen i dos ¨¤ngels o La Sagrada Fam¨ªlia del papagai; Rossi no sabia diferenciar una cacatua d'un papagai, que ¨¦s una cosa que passa a molts pretesos bons birdwatchers, i aqu¨ª no parlar¨¦ d'Evelio P., aquest consumat creador d'oriols, encara que el cor se me n'hi va.

A la l¨°gica pregunta de com podia a mitjan segle XVI el pintor Rossi con¨¨ixer les cacatues, que resideixen a Austral¨¤sia ¨Ci mira que ¨¦s lluny¨C, els especialistes apunten que probablement les van portar a Espanya alguns mariners portuguesos o fins i tot de la flota d'Elcano. He dit especialistes i aquests experts tenen nom i cognoms: es tracta de Joaqu¨ªn G¨®mez Cano, Gerardo Orellana i Juan Varela, autors de l'espl¨¨ndid llibre Las aves en el museu del Prado, editat per Seo / Bird Life el 2010, el qual documenta tots els ocells reprodu?ts en els quadres de la pinacoteca i que ¨¦s la base de la simp¨¤tica i ins¨°lita experi¨¨ncia de birdwatching al mateix museu.

Aquest dilluns vaig tenir el privilegi de participar en una de les sortides ornitologicopict¨°riques que guia G¨®mez Cano per les galeries del Prado. Ho vaig fer despr¨¦s d'haver viscut una intensa jornada al Congr¨¦s Espanyol d'Ornitologia que es va desenvolupar a CaixaForum Madrid. Vaig assistir a unes quantes sessions i a un dinar durant el qual em van explicar ¨Centre plats¨C l'al¡¤lucinant cas d'un cient¨ªfic que aconsegueix esperma de les ¨¤guiles fent que tractin de copular amb ell (en desconec el procediment exacte, per¨° probablement ¨¦s estrany i dolor¨®s). Despr¨¦s al Prado vaig pensar molt en aquest esfor?at individu, que t¨¦ una entrevista, davant els quadres del suplici de Tici de Tiziano i de Jos¨¦ de Ribera ¨Cal gegant li devora les entranyes un ¨¤guila per haver intentat seduir una amant de Zeus¨C o les diverses pintures del rapte de Ganimedes.

L'avantatge de fer birdwatching en un museu ¨¦s que no corres els perills consubstancials al medi natural. All¨¤ fora hi ha insectes, serps, arenes movedisses, ind¨ªgenes hostils, a m¨¦s de les mil i una petites incomoditats com les ortigues, els esbarzers i la meteorologia adversa. Conv¨¦ no oblidar que el gran Audubon solia portar tomahawk. Un cas extrem dels riscos del birdwatching (i de mala sort) ¨¦s el de David Hunt, c¨¨lebre observador i guia, atacat i mort per un tigre el 1985 al Corbett National Park, al nord de l'?ndia, quan estava abstret tractant de fotografiar un ocell. Jo per si de cas no deixo mai d'estar alerta. Fins i tot al Prado, que t¨¦ els seus propis perills en forma de zelosos vigilants de sala, capa?os de donar-te un cop si portat per l'instint intentes fotografiar els tucans de pit blanc de L'o?da de Rubens, per posar un exemple.

Dels 8.031 quadres que han revisat els autors de l'estudi sobre el Prado, hi apareixen aus en 729 (de 136 esp¨¨cies diferents). Entre els grans pintors destaquen per pintar molt b¨¦ ocells els Brueghel, Rubens i El Bosch. De fet ¨¦s m¨¦s f¨¤cil veure ocells en El Bosch que en el bosc.

El passeig va comen?ar amb l'observaci¨® dels ocells m¨¦s vells del museu, les ¨¤guiles d'un fresc de l'ermita soriana de sant Baldiri. Jo ja m'havia despistat del grup atret per unes ales, per¨° era un ¨¤ngel.

Despr¨¦s d'aturar-nos a diverses sales, la dedicada a El Bosch va oferir grans observacions. Com l'esmentat kiwi que no hauria de ser aqu¨ª, ja que quan el pintor va morir encara faltava un segle i mig per al descobriment de Nova Zelanda, el seu h¨¤bitat. La hip¨°tesi ¨¦s que o El Bosch tenia una m¨¤quina del temps o va pintar un ocell al¡¤lucinatori que per casualitat va resultar exacte al kiwi. El m¨¦s curi¨®s de Hieronymus ¨¦s que tant s'inventava aus estrafol¨¤ries com les pintava amb una exactitud que riu-te'n tu de la guia Collins. Amuntegats davant el tr¨ªptic d'El jard¨ª de les del¨ªcies despr¨¦s de pugnar amb un grup de coreans, els birdwatchers ens dediquem a identificar ocells. I havia de tot!: un picot verd com el que vaig veure fa poc al meu jard¨ª (empassa't aquesta, Evelio!), una carbonera espl¨¨ndida, una cadernera i un blauet sensacionals, una puput amb la cresta desplegada, un gaig amb una baia al bec¡­. En total unes 60 esp¨¨cies. El que cal caminar per veure aix¨° a fora.

El recorregut va continuar amb observacions molt productives en quadres de Hans Baldung, Cranach el Vell, Fra Angelico (el colom de l'Anunciaci¨®). A la sala de Goya vam fer el numeret passant de llarg de mamelucs i afusellaments (si est¨¤s per ocells est¨¤s per ocells) i ens vam aglomerar davant un gall dindi mort. Vel¨¢zquez en t¨¦ pocs, aix¨ª que vam anar de pressa. Davant la Sagrada Fam¨ªlia de l'ocellet de Murillo ens vam haver d'aturar: debat sobre si l'ocellet que oprimeix el Nen Jes¨²s ¨¦s una cadernera o no. Vaig fer servir el telescopi per¨° no queda clar.

G¨®mez Cano ens va convidar a descobrir esp¨¨cies en la s¨¨rie d'Els cinc sentits de Rubens, gran pintor d'aus ¨Cvegeu l'?ol que il¡¤lustra aquesta p¨¤gina (l'altra foto ¨¦s un birdwatcher amb dos exemplars de reis lloro, valen la pena) i marqueu a la llista el picot, el blauet, el fais¨¤¡­¨C.

Els ocells s'apilotaven a la meva retina. All¨° era una fredeluga? Qu¨¨ fan Adam i Eva amb un guacamai? ¡°Alg¨² veu la gallina pintada de Guinea en aquest quadre de Tiziano?". Senyor, jo, senyor! Es feia fosc al museu. Estava empatxat d'ocells pintats. Atabalat. Em va agafar una tristesa inusitada. En realitat, aquestes no eren les meves aus. Les meves necessiten el cel i no estan tancades entre marcs daurats i condemnades a una immobilitat eterna. Els meus ocells s¨®n d'aire i batre d'ales, de cants, d'olor a camp i paisatges en moviment. Al museu hi havia moltes aus per¨° totes estaven en silenci, mortes. Vaig sortir d'all¨ª com qui fuig d'un cementiri. Un cel blau enorme com mai han pintat ni Tiziano ni Constable ni el mateix Hiroshige s'estenia sobre el meu cap. Alguna cosa fuga? va travessar davant la meva mirada. Mai m'havia fet tan feli? veure un pardal.