El cinema europeu es rendeix a ¡®Ida¡¯, sobre la col¡¤laboraci¨® polonesa amb els nazis

Europa s'ha rendit davant el viatge m¨¦s fosc de la col¡¤laboraci¨® polonesa amb el nazisme que narra el film Ida, de Pawel Pawlikowski, que s'ha convertit en la gran guanyadora de la 27a edici¨® dels Premis de Cinema Europeu, celebrada aquesta nit a Riga (Let¨°nia), en aconseguir els tres guardons m¨¦s importants (pel¡¤l¨ªcula, direcci¨® i gui¨®), a m¨¦s del de fotografia i el del p¨²blic. Amb Ida, rodada en blanc i negre, Pawlikowski, de 57 anys, va tornar a la seva Vars¨°via natal per narrar la col¡¤laboraci¨® polonesa amb el r¨¨gim nazi durant l'holocaust, en un film que ha obert ferides entre els seus compatriotes.

L'Ida ¨¦s una nov¨ªcia que decideix, abans de convertir-se en monja, visitar el seu ¨²nic familiar viu, una tieta, jutgessa implacable del r¨¨gim comunista que la submergir¨¤ en un passat secret i ple de persecucions i venjances. "No podem oblidar ni esborrar", ha defensat Pawlikowski, un polon¨¨s que va emigrar quan era jove al Regne Unit i que ha pujat aquesta nit tantes vegades a l'escenari de l'?pera Nacional de Riga que ja s'ho agafava de broma. "?s una bona idea aix¨° de la democr¨¤cia", va assegurar en rebre el premi que vota el p¨²blic. "Aix¨° s¨ª que ¨¦s una nit fant¨¤stica, tamb¨¦ per a Pol¨°nia", va dir en pujar a recollir el guard¨® a la millor pel¡¤l¨ªcula. Ida s'ha imposat a grans t¨ªtols com Leviathan, del rus Andrei Zviagintsev; Winter sleep, de Nuri Bilge Ceylan (Turquia), Nymphomaniac, del dan¨¨s Lars von Trier, o Turist, del suec Ruben ?stlund.

En aquesta festa del cinema europeu, amb poc espai per a tot el que no port¨¦s el nom d'Ida, nom¨¦s es van obrir algun forat els actors. La francesa Marion Cotillard, absent de la gala, va obtenir el premi a la millor actriu per Dos d¨ªas, una noche, dels germans Dardenne, categoria en la qual competia tamb¨¦ l'espanyola Mari¨¢n ?lvarez per La herida. Tamb¨¦ Timothy Spall, millor actor per la seva impactant interpretaci¨® de la vida del pintor brit¨¤nic J.M.W. Turner al film Mr. Turner, que dirigeix Mike Leigh. "Aix¨° no es pot considerar una competici¨® entre actors. Tot dep¨¨n del gust i de la sort", va assegurar Spall en recollir el guard¨®.

La pres¨¨ncia espanyola se'n va anar amb les mans buides. Cap dels candidats va aconseguir al?ar-se pel premi en el qual competia. A m¨¦s de Mari¨¢n ?lvarez, tampoc Paco Le¨®n es va endur el premi a la millor com¨¨dia per Carmina y Am¨¦n, guard¨® que va anar a parar a les mans de la cinta italiana La mafia uccide solo d¡¯estate, de Pierfrancesco Diliberto. El premi Descobriment, que valora els nous talents, i al qual optaven dues cintes espanyoles, 10.000 kilometros, de Carlos Marqu¨¦s-Marcet, i La herida, de Fernando Franco, va anar a parar al film ucra?n¨¨s The Tribe, de Miroslav Slaboshpitskiy. El curt de l'espanyol Jorge L¨®pez Navarrete,?Peque?o bloque de cemento con pelo alborotado conteniendo el mar, tampoc va tenir sort en el palmar¨¨s.

El p¨²blic que va assistir a la gala va rebre amb honors la dama de la nouvelle vague, la belga Agn¨¨s Varda, que va rebre el premi a tota una carrera. Varda, de 86 anys, realitzadora de m¨¦s de 50 t¨ªtols (Le bonheur, Sin techo ni ley o Cl¨¦o de 5 a 7 ), va haver de ser ajudada per Win Wenders, el president de l'Acad¨¨mia de Cinema Europeu, a pujar a l'escenari per¨°, una vegada all¨¤, la seva veu poderosa es va imposar en aquest edifici de l'?pera Nacional de Riga. Varda va recordar les dones que treballen en la ind¨²stria del cinema i va demanar ajuda per a tots aquells joves que intenten obrir-se cam¨ª en aquesta professi¨®. Tamb¨¦ el director brit¨¤nic Steve McQueen (Hunger, Shame i 12 anys d'esclavitud) va rebre el premi pel seu mestratge darrere de la c¨¤mera. Una altra pres¨¨ncia important va ser la de l'actriu i directora noruega Liv Ullmann, asseguda a primera fila al pati de butaques, que, tot i que no va rebre cap guard¨® especial, va ser una de les grans protagonistes de la vetllada.