A tota vela i sense gol de Cristiano

El Madrid va imposar la l¨°gica i va atropellar el Cruz Azul sense ni tan sols necessitar Cristiano, que en una golejada es va quedar en blanc, m¨¦s efica? com a assistent que com a definidor. Cosa que ja ¨¦s portada. No va ser important, l'equip d'Ancelotti va fer un exercici de demolici¨®, pas a pas, amb solistes al capdavant. Primer amb Ramos, Carvajal i Benzema. Quan va sentir alguna rampa, al final del primer acte, ja amb el 2-0, va tornar a apar¨¨ixer Iker Casillas, que va parar el seu segon penal consecutiu en quatre dies. I despr¨¦s, bufar i fer ampolles. L'assidu gol de Bale, el virtuosisme d¡¯Isco, i rumb a la conquesta de la quarta Intercontinental, batejada ara com Mundial de Clubs, format en qu¨¨ el Madrid no ha guanyat mai i trofeu que nom¨¦s tenen Casillas, CR i Kroos, aquests dos ¨²ltims amb el United i el Bayern.

No va ser un Madrid rod¨®, per¨° alguns dels seus jugadors van tenir el do de la puntualitat. El primer toc de corneta va ser de Sergio Ramos, al qual el club tant deu la seva pres¨¨ncia en aquest torneig. El Ramos de Munic i de Lisboa tamb¨¦ va agafar pista a Marr¨¤queix, on va exhibir una altra vegada la seva sobirania en el joc aeri. No hi ha barricades per al saguer, sobretot si Kroos ajusta el punt de mira i el porter rival, Corona en aquest cas, deixa la porta oberta amb una mala sortida.

El gol de Ramos va certificar la bona posada en escena del Madrid, en qu¨¨ Ancelotti no es va guardar res. El t¨¨cnic ha decidit explotar la millor veta fins a on li sigui possible, senyal de la voracitat de l'equip, que ho vol tot: r¨¨cords, t¨ªtols... Per donar prova d'aix¨°, Cristiano va trigar tres minuts a estr¨¨nyer la gola als mexicans. Un miracle de Corona va frustrar la seva rematada a l'¨¤rea petita, als nassos del porter mexic¨¤. El Cruz Azul, cohibit, se sentia davant un repte impossible. Nom¨¦s Rojas, viu com la p¨®lvora per la banda de Marcelo, aconseguia obrir una via. En una d'aquestes ocasions, va treure la cadena al lateral brasiler i al seu centre ras no va arribar Pavone per un p¨¨l. En el seu segon assalt es va creuar Ramos quan apuntava a Casillas. M¨¦s concessions de les previstes pel Madrid.

Una mica afeblits Isco i Illarra, el quadre espanyol va trobar en Benzema la seva millor guia. El franc¨¨s ¨¦s un davanter d'arquitectura, un mig disfressat d'ariet capa? de dibuixar el futbol a les zones calentes, prop de l'¨¤rea, on m¨¦s pressionen els contraris. Quan s'endolla resulta un garbull per als rivals, que no troben el radar i arriba la xerrameca: que si ¨¦s q¨¹esti¨® dels migcampistes, que ¨¦s missi¨® dels centrals... El seu partit va ser estupend, va anar a totes i no li va faltar temps per al gol, el 125¨¨ com a madridista. Benzema va fer el cop de gr¨¤cia, els honors els va mer¨¨ixer Carvajal. Per en¨¨sima ocasi¨® va progressar per la seva banda dreta, va remuntar per la l¨ªnia de fons i va citar el franc¨¨s, que va arribar amb seny pel centre de l'¨¤rea. No van ser poques les vegades que Carvajal va fer de ventilador.

Amb 2-0, en aparen?a el partit estava tancat. Per¨° el Madrid es va distendre i va donar marge al conjunt asteca, cosit amb agulles, amb tanta experi¨¨ncia com curt de recursos, com ha demostrat en la seva decebedora temporada. Rebaixat el volum pels blancs, Pavone, l'exjugador del Betis, va demostrar les seves hores de vol. Va fer semblar que li havia agafat un col¡¤lapse despr¨¦s d'un toquet de Ramos i l'¨¤rbitre es va disposar a animar l¡¯enfrontament. Torrado, el veter¨¤ capit¨¤, es va disposar a ser el botx¨ª de Casillas. Els papers es van canviar i va acabar com a v¨ªctima. Iker no passa per ser el m¨¦s estudi¨®s dels porters, tan confiat en la seva intu?ci¨® portentosa, per¨° es va llan?ar just on el mexic¨¤ havia executat dos penes m¨¤ximes en el partit de quarts. El que s¨ª que t¨¦ el guardi¨¤ madridista ¨¦s mem¨°ria: a l'agost del 2001 va parar tres penals a la Corunya, en un Teresa Herrera. A davant, el Cruz Azul.

No va ser un equip rod¨®, per¨° alguns jugadors van tenir el do de la puntualitat

Despr¨¦s de l'enc¨ªs de Casillas, els mexicans es van sentir tan atordits que, immediatament, despr¨¦s d'un defalliment monumental de la defensa espanyola, Pavone es va descobrir cara a cara amb el porter espanyol. Li van venir tremolors, es va congelar. Ja no li va quedar cap m¨¦s bala a l'equip de Mena, al qual nom¨¦s li quedava mitigar una golejada. Li va resultar impossible, el Madrid va trobar encara m¨¦s dreceres cap al gol, i com m¨¦s li agrada, a mil per hora. Ho va fer CR, que, a passada de Benzema, va assistir Bale, que va estampar el seu habitual gol en les grans cites. Llavors, s¨ª, la final assegurada.

Nom¨¦s quedava comprovar com administraria Ancelotti els descansos. Va donar un respir a Ramos, amb mol¨¨sties, a Kroos i finalment a Isco, aclamat pel seu excel¡¤lent gol. Va ser el quart, despr¨¦s d'una maniobra del malagueny que va fer perdre el pas a dos defenses abans d'apuntar amb seny a la cantonada dreta de la porteria de Corona. I tamb¨¦ quedava una exquisitat. Fora del repartiment golejador, Cristiano va fer somiar el gol de l'any, del segle, el que cada un vulgui. Beli va centrar des de l'esquerra i al portugu¨¨s, que arribava en cursa, se li va oc¨®rrer una genialitat, rematar de rabona. Incre?ble, per l'extraordin¨¤ria dificultat. La pilota va sortir en direcci¨® a Corona. Al futbol contemporani tot ¨¦s vertigin¨®s, avui ¨¦s ahir. En uns altres temps quedaria per a l'enciclop¨¨dia d'or com un d'aquests gols de Pel¨¦ i d¡¯altres il¡¤lustres que mai no van entrar, per¨° moltes generacions es van delectar com si res. Com ho faran els madridistes si dissabte que ve broden la Copa i acomiaden amb magnific¨¨ncia la seva temporada internacional.