Quina recuperaci¨®?

El president Rajoy proclamava la setmana passada, davant d'un nodrit grup d'empresaris, que la crisi ja era hist¨°ria i que aquest Nadal ser¨¤ el primer de la recuperaci¨® econ¨°mica. D'aquest president no en podem esperar gran cosa, per¨° s¨ª que li hem d'exigir que tracti la ciutadania amb respecte i que les seves paraules o accions pol¨ªtiques no ofenguin a ning¨².

Un president del Govern amb un m¨ªnim de dignitat no pot parlar aix¨ª quan Espanya ¨¦s el pa¨ªs en qu¨¨ m¨¦s ha augmentat la desigualtat al llarg de la crisi de tots els que formen part de les economies desenvolupades. Segons l'Informe Mundial sobre Salaris 2014/2015 publicat per l'Organitzaci¨® Internacional del Treball, la bretxa que separa la part m¨¦s rica de la part m¨¦s pobra de la poblaci¨® s'ha incrementat entre un 40% i un 50%, i ha transformat Espanya en el segon pa¨ªs m¨¦s desigual ¨Cdespr¨¦s dels Estats Units¨C en el conjunt que inclou la Uni¨® Europea i el gegant nord-americ¨¤. I conclou que la desocupaci¨® ¨¦s la causa principal de l'augment de la desigualtat.

Un altre informe, de l'OCDE, mostra que a Espanya ¨¦s on han crescut m¨¦s les desigualtats: el 2011, la renda mitjana del 10% de la poblaci¨® amb m¨¦s ingressos era 14 vegades m¨¦s elevada que la mitjana del 10% amb menys recursos, quan el 2007 ho era 8,4 vegades.

Espanya ¨¦s el pa¨ªs en qu¨¨ m¨¦s ha augmentat la desigualtat al llarg de la crisi entre les economies desenvolupades

Un president del Govern assenyat i sensible no pot obviar que a Espanya hi ha uns cinc milions de persones en exclusi¨® severa i 728.300 llars on no entren diners (segons C¨¤ritas i l'INE). Mentrestant, a l'altre costat de la bretxa, creixen els milionaris. Segons Credit Suisse, aquest any van augmentar un 24%. A Espanya hi ha 465.000 persones que declaren un patrimoni d'almenys un mili¨® de d¨°lars (uns 800.000 euros).

Un president del Govern no pot donar l'esquena a les persones m¨¦s vulnerables. Unicef revela en el seu informe bianual La inf¨¤ncia a Espanya 2014 que el 23,3% de les fam¨ªlies amb un o dos fills viuen en situaci¨® de pobresa, una taxa que es dispara al 46,9% entre les fam¨ªlies formades per dos adults i tres o m¨¦s infants. L'augment del nombre de menors en risc no s'ha tradu?t, malgrat tot, en m¨¦s inversi¨® p¨²blica per combatre'l. En canvi, la despesa ha caigut gaireb¨¦ un 15% (6.370 milions d'euros) des del 2010.

A Espanya hi ha uns cinc milions de persones en exclusi¨® severa i 728.300 llars on no entren diners

Podria seguir amb m¨¦s exemples que demostren com d'est¨²pides van ser les paraules de Rajoy. Es refugia en les fredes xifres macroecon¨°miques per donar un missatge de recuperaci¨® dirigit a les elits empresarials i a la seva amiga Merkel, oblidant les persones que aquest Nadal nom¨¦s notaran l'aband¨® a qu¨¨ les sotmet el Govern. Moltes llars no podran engegar la calefacci¨® perqu¨¨ no tenen diners per pagar-la. El 13% de la poblaci¨® catalana viu en la pobresa energ¨¨tica, mentre el benefici de les cinc empreses el¨¨ctriques m¨¦s importants ha estat, durant el 2013, de m¨¦s de 7.500 milions d'euros.

Rajoy i tamb¨¦ Mas rebutgen les persones que posen sobre la taula les dades abans esmentades. Les titllen de catastrofistes, d'ocells de mal averany o de poc patriotes. Diuen que no hi ha cap m¨¦s sortida que les retallades i l'empobriment general, per¨° cada vegada se senten m¨¦s veus que presenten alternatives factibles i desitjades.

Un exemple ¨¦s l'estudi que han publicat els economistes Arcarons, Ravent¨®s i Torrens (Sense Perm¨ªs, desembre 2013) centrat en Catalunya (per al conjunt d'Espa?a, Sense Perm¨ªs, desembre 2014) que permetria aplicar i finan?ar una renda b¨¤sica universal (RBU) de 7.968 euros anuals (indicador de la renda de sufici¨¨ncia) per a la ciutadania m¨¦s gran de 18 anys, i d'una cinquena part d'aquesta quantitat per als menors d'edat. Aquesta RBU est¨¤ per sobre del llindar de la pobresa, no est¨¤ subjecta a la imposici¨® de l'IRPF, substitueix tota prestaci¨® p¨²blica monet¨¤ria de quantitat inferior i el model finan?aria el que ja es finan?a actualment (sanitat, educaci¨®, serveis socials¡­) i a m¨¦s la RBU.

Diuen que no hi ha cap m¨¦s sortida que les retallades i l¡¯empobriment general, per¨° cada vegada se senten m¨¦s veus que presenten alternatives factibles i desitjades

Amb aquesta proposta, la reforma perjudicaria entre el 10% i el 15% de la poblaci¨® m¨¦s rica. En altres paraules, hi hauria una gran redistribuci¨® de la renda dels sectors m¨¦s rics a la resta de la poblaci¨®, el contrari del que ha passat al llarg dels ¨²ltims anys. Evidentment tamb¨¦ s'hauria de lluitar sense treva contra el frau fiscal. Amb aquest model es garantiria l'exist¨¨ncia material de tota la poblaci¨® i es mitigaria la pobresa. Combinada amb una pol¨ªtica de repartiment del treball s'aconseguiria una dr¨¤stica reducci¨® de la desocupaci¨®.

Aquest estudi ens demostra que la RBU ¨¦s factible econ¨°micament i que per implantar-la nom¨¦s fa falta voluntat pol¨ªtica, voluntat de la qual manquen els governs d'Espanya i Catalunya.

Un president del Govern que es comporta amb els m¨¦s vulnerables de manera ofensiva, irrespectuosa, indigna, insensata i insensible hauria d'estar avergonyit.

Joan Boada Masoliver ¨¦s professor d'Hist¨°ria.