Trobat un gen ¡®aprimador¡¯ que converteix la grassa dolenta en bona

Els intents de trobar la pastilla miraculosa contra l'obesitat fa d¨¨cades que col¡¤leccionen fracassos. A Espanya, per exemple, tan sols hi ha un f¨¤rmac autoritzat per aprimar, l¡¯Orlistat, que evita parcialment l'absorci¨® de c¨¨l¡¤lules grasses a l'intest¨ª, ¡°i no funciona gaire b¨¦¡±, comenta Francesc Villarroya, del Centre d¡¯Investigaci¨® Biom¨¨dica en Xarxa (CIBER) de Fisiopatologia de l¡¯Obesitat i la Nutrici¨®. Aix¨° explica l'expectaci¨® de la ind¨²stria farmac¨¨utica davant les troballes relacionades amb l¡¯anomenada grassa bona (tamb¨¦ coneguda com a beix), un teixit capa? de cremar calories i eradicar els dip¨°sits de grassa nociva que no es va identificar en persones fins al 2009. L'objectiu que persegueixen cada vegada m¨¦s grups d'investigadors consisteix a descobrir els interruptors moleculars que activen aquestes propietats aprimadores en el cos per controlar-los a voluntat amb un f¨¤rmac.

L'¨²ltim descobriment relacionat amb aquests estudis arriba d'un grup de la Universitat del Sud de Dinamarca. I t¨¦ a veure amb un d'aquests interruptors. Els investigadors han descobert un mecanisme a trav¨¦s del qual les c¨¨l¡¤lules grasses de color blanc, les nocives, es converteixen en les de color beix, les bones, les que cremen els dip¨°sits adiposos mentre consumeixen les reserves de calories. La clau es troba en un gen mestre, el KLF11, que codifica un factor de transcripci¨® capa? de reprogramar la c¨¨l¡¤lula i capgirar-la del tot. ¡°Hem demostrat que la seva intervenci¨® ¨¦s necess¨¤ria perqu¨¨ es produeixi aquesta transformaci¨®¡±, apunta Susane Mandrup, una de les autores de l'estudi que publica la revista Genes&Development.

Els investigadors van rec¨®rrer a un f¨¤rmac antic contra la diabetis del tipus II (rosiglitazona) que ja s¡¯ha retirat del mercat. El van administrar in vitro en c¨¨l¡¤lules adiposes convencionals i van observar com es transformaven en grassa beix. Ho feien gr¨¤cies a l'activaci¨® del gen KLF11, un gen mestre que controla l'expressi¨® d'altres gens. A uns els posa a treballar, per exemple, als responsables d'augmentar el nombre de mitoc¨°ndries en els adip¨°cits (les c¨¨l¡¤lules grasses nocives). Aquests org¨¤nuls s¨®n els motors que aporten energia a la c¨¨l¡¤lula, de manera que el seu increment ¨¦s sin¨°nim d'un consum de calories m¨¦s elevat. A d¡¯altres, els encarregats d'expressar les caracter¨ªstiques de la grassa nociva, els inhibeix.

La troballa obre la via per dirigir-se directament al KLF11 i activar la conversi¨® dels adip¨°cits en grassa beix. ¡°?s un bon candidat com a diana terap¨¨utica contra l'obesitat", comenta Francesc Villarroya, autor de diversos treballs sobre grassa marr¨®.

El medicament utilitzat no serviria com a f¨¤rmac per perdre pes. Es va retirar pels efectes secundaris que provocava. I, a m¨¦s, el f¨¤rmac no actua directament en el mecanisme cel¡¤lular: es produeix una cadena de processos fins que s'activa el gen. Malgrat aix¨°, m¨¦s que el cam¨ª triat per estimular l'activitat de la grassa beix, que no ¨¦s l'idoni, el m¨¦s rellevant de la recerca ¨¦s que ha aconseguit arribar a la destinaci¨® desitjada: identificar quin bot¨® cal pitjar (en aquest cas, el gen KLF11) per reprogramar la c¨¨l¡¤lula i cremar mat¨¨ria grassa.

Altres investigadors han recorregut a vies diferents per activar les facultats aprimadores del teixit adip¨®s beix. Un dels procediments m¨¦s efica?os descrits fins ara s¡¯ha aconseguit amb les catecolamines. Per¨° aquestes hormones, a banda d'activar la grassa marr¨®, tamb¨¦ interfereixen en el sistema nervi¨®s simp¨¤tic, cosa que provoca, entre altres efectes col¡¤laterals, l'alteraci¨® del ritme card¨ªac. L'equip de Villarroya ha comprovat de quina manera altres hormones, com la irisina, que es genera amb l'activitat f¨ªsica, actua sobre la grassa marr¨®. I treballa en el possible ¨²s de la FGF-21, que tamb¨¦ redueix els nivells de glucosa.

Per¨° l'objectiu ideal no ¨¦s tant actuar on comen?a el proc¨¦s, sin¨® en el punt final de la resposta metab¨°lica. ?s a dir, en un interruptor espec¨ªfic que engegui l'efecte aprimador sense provocar danys col¡¤laterals. Potser aquest mecanisme ideal ¨¦s el gen KLF-11. Ara nom¨¦s cal saber-lo activar sense alterar cap altra funci¨® de l'organisme.