Un mini-MNAC a Sitges

Amb precisi¨®, destresa i molta t¨¨cnica. Amb grans dosis de cura sense l¨ªmit d¡¯hores i, sobretot, de forma imperceptible i an¨°nima. Aix¨ª s¡¯enfronta un restaurador davant l¡¯obra d¡¯art en la qual ha d¡¯intervenir per tornar-li tota la seva esplendor. Igual que la feina feta al Cau Ferrat, el museu m¨¦s important de Sitges, que ha estat tancat durant quatre anys, sotm¨¨s a una restauraci¨® integral. Despr¨¦s de despenjar milers de peces de parets i sostres, totes les que va reunir en vida el seu propietari, el dramaturg i pintor Santiago Rusi?ol; d¡¯eliminar la humitat causada per la proximitat del mar, que literalment entra sota l¡¯edifici; d¡¯impedir que el sol segu¨ªs alterant amb els seus rajos les peces i dotar el museu de tot el necessari per transformar-lo en un equipament del segle XXI, les obres han tornat al seu lloc d¡¯origen, tal com les va col¡¤locar Rusi?ol a la casa-taller-estudi, com si no hagu¨¦s passat el temps en aquest anomenat ¡°temple del Modernisme¡± i no s¡¯hi hagu¨¦s intervingut mai.

Quatre anys tancat en unes obres que han costat 9,7 milions d¡¯euros, en les quals les bastides han cobert la fa?ana i s¡¯han viscut moments tensos, com ara un projecte fallit que en transformava de manera radical la fa?ana mar¨ªtima. El dilluns 22 obrir¨¤ les portes el nou Cau Ferrat. Tamb¨¦ els seus ve?ns, la Casa Rocamora i el Museu de Maricel, convertits tots tres en un sol centre, una mena de mini-MNAC en qu¨¨ s¡¯explica l¡¯art catal¨¤ des del segle X fins al segle XX, i que convertiran aquesta localitat en una cita obligada dels amants de l¡¯art, com ja ho va ser a finals del segle XIX.

La hist¨°ria d¡¯aquest rac¨® ¨²nic de Sitges ¨¦s llarga. Tot va comen?ar quan Rusi?ol va comprar una casa de pescadors el 1892 al costat del mar, al Rac¨® de la Calma, per establir-hi el seu estudi. Seria un refugi per als amants de la poesia, un cau, i un lloc per exposar la seva magn¨ªfica col¡¤lecci¨® de ferros forjats: el Cau Ferrat. Un lloc per on van passar els seus amics, la majoria artistes catalans dels m¨¦s importants del moment. Entre els actes remarcables que van protagonitzar junts destaquen les Festes Modernistes impulsades per Rusi?ol, com la de 1894, en la qual una process¨® laica per la ciutat va portar les dues obres d¡¯El Greco, Les ll¨¤grimes de sant Pere i Magdalena Penitent,que acabava de comprar a Par¨ªs, fins al Cau Ferrat. Unes pintures que en els ¨²ltims quatre anys ¡ªcom 231 obres m¨¦s¡ª han participat en exposicions nacionals i internacionals. L¡¯¨²ltima, El Greco. La mirada de Santiago Rusi?ol, a Barcelona, ¡°per¨° dilluns no faltaran a la inauguraci¨®¡±, explica Vinyet Panyella, directora gerent del Consorci del Patrimoni de Sitges i responsable ¨²ltima de tot el treball.

A la nova presentaci¨® del Cau Ferrat es poden veure 28 olis realitzats per Rusi?ol i repartits per tot l¡¯habitatge; al menjador, en qu¨¨ s¡¯ha recuperat el blau Sitges (anyil) de les parets; a la sala del sortidor, en la qual llueixen la vidriera original que tamisa la llum de l¡¯exterior; a l¡¯estudi, en el qual es poden veure les pintures que considerava m¨¦s properes i els records dels seus viatges per Par¨ªs o Roma; al dormitori, en el qual destaca una enorme llit d¡¯Olot ¡ªen el qual no va dubtar a fotografiar-se fumant en pipa¡ª i, sobretot, al gran sal¨® neog¨°tic del primer pis, juntament amb obres de Ramon Casas, Picasso, Pichot, Fondevila, Ignacio Zuloaga, Dar¨ªo de Regoyos, Manolo Hugu¨¦, Pau Gargallo o Enric Claras¨®, entre d¡¯altres, a m¨¦s de les importants col¡¤leccions de cer¨¤mica, vidres catalans i, sobretot, ferro forjat, de les millors d¡¯Europa.

El Cau Ferrat torna a presentar un aspecte id¨¨ntic al que tingu¨¦ en origen amb Rusi?ol

Per¨° l¡¯aposta de Sitges pels seus museus no es limita al Cau Ferrat. Davant de la intervenci¨® mim¨¨tica amb l¡¯edifici vinculat amb Rusi?ol, al contigu Museu de Maricel s¡¯ha optat per dissenyar un complet i modern recorregut art¨ªstic, en qu¨¨ s¡¯abandona l¡¯horror vacui anterior. Aqu¨ª es pot fer un recorregut per deu segles d¡¯art catal¨¤ a trav¨¦s de les obres de la col¡¤lecci¨® del ginec¨°leg Jes¨²s P¨¦rez-Rosales, considerada fins fa poc menor, que per a sorpresa del visitant adquireix una nova dimensi¨®. ¡°?s una col¡¤lecci¨® comparable a d¡¯altres de m¨¦s fama¡±, assegura Panyella, despr¨¦s de seleccionar-ne el bo i millor i exposar 269 peces, el 30% de les quals no s¡¯havien exposat abans. Entre elles, destaquen els retaules rom¨¤nics i g¨°tics de Pere Serra, i els mestres de d¡¯All, Maluenda, Armis¨¦n, Belmonte o Viella, talles com la de la mareded¨¦u de Sant Miquel del Fai o escultures de Pedro Berruguete. La intervenci¨® en l¡¯edifici ha acabat ressaltant la majestuositat de moltes de les seves sales, com ara la g¨°tica del soterrani de l¡¯antic Hospital de Sant Joan i, sobretot, el meravell¨®s balc¨® sobre el Mediterrani, un dels racons m¨¦s evocadors del conjunt, on s¡¯han col¡¤locat tres escultures noucentistes de Joan Rebull, que apareixen retallades sobre el blau de l¡¯horitz¨®.

La col¡¤lecci¨® de P¨¦rez-Rosales agafa m¨¦s rellev¨¤ncia de la que tenia fins ara

Com una consecuci¨® natural, s¡¯exposen a continuaci¨® les obres de la col¡¤lecci¨® d¡¯Art de la Vila, reunides per l¡¯Ajuntament de la ciutat al llarg dels anys. Tamb¨¦ les ¨²ltimes adquisicions (34 donacions i 42 compres en els ¨²ltims quatre anys) efectuades pel Consorci de Patrimoni de Sitges (format al 50% per la Diputaci¨® de Barcelona i l¡¯Ajuntament de Sitges). S¨®n noves obres de Ramon Casas, Miquel Utrillo, Arcadi Mas i Fondevila o Artur Carbonell. Tamb¨¦ obres procedents de dip¨°sits provinents del fons d¡¯art de la Generalitat, el Museu de Montserrat i el MNAC, que n¡¯ha deixat cinc, entre elles un fant¨¤stic i enorme casas en qu¨¨ apareix retratada de cos sencer la dona d¡¯Utrillo, Dolors Vidal, amb Sitges de fons. ¡°?s una de les millors obres que podria deixar-nos el MNAC¡±, explica Panyella.

En aquest recorregut s¡¯han creat diverses sales d¡¯un tema espec¨ªfic, com la dedicada a l¡¯Escola Luminista, amb obres de Joan Roig i Soler, Arcadi Mas i Fondevila, Antoni Almirall, Joaquim de Mir¨® i Argenter, Joan Batlle i Amell, entre d¡¯altres, i per descomptat al Modernisme a Sitges, amb les pintures que van decorar la Cerveseria del Cau Ferrat, signades per Rusi?ol, Mas i Fondevila, Almirall i C¨¤ndid Duran, i al Noucentisme, amb Joaquim Sunyer, Pere Jou, Lola Anglada (magn¨ªfiques les seves tres pintures), Ismael Smith, Xavier Nogu¨¦s, Josep Clar¨¤, Pau Gargallo i Apel¡¤les Fenosa, entre d¡¯altres.

La magn¨ªfica col¡¤lecci¨® d¡¯obres que es presentaran a Sitges a partir de la setmana que ve podria ser m¨¦s gran. A la complicada hist¨°ria d¡¯aquest ¨°mfal l¡¯art, es podria sumar la col¡¤lecci¨® de Charles Deering, un ciutad¨¤ kane que va arribar a Sitges de la m¨¤ de Casas, que va reunir una col¡¤lecci¨® amb 4.000 obres d¡¯art a Maricel. L¡¯atzar va fer que el 1921 acabessin, en part, viatjant als Estats Units, mentre que el que no va viatjar es va subhastar el 1986. A Catalunya nom¨¦s roman la famosa verge de Bellpuig de les Avellanes, des de 2012 al Museu Dioces¨¤ de Lleida. Per¨° aquesta ¨¦s una altra hist¨°ria.

A la vig¨ªlia de l¡¯obertura, Panyella explica orgullosa: ¡°Alg¨² important relacionat amb la cultura ha assegurat despr¨¦s visitar-nos que a partir d¡¯ara, ja no caldr¨¤ viatjar a Barcelona per veure museus".