L¡¯agilitat de l¡¯¨¤nec coix

El desgel entre Washington i l'Havana rubrica un dels mesos m¨¦s fruct¨ªfers del dem¨°crata Barack Obama des que va arribar a la Casa Blanca el 2009. Contra molts pron¨°stics, la derrota del Partit Dem¨°crata en les eleccions legislatives del 4 de novembre no el va convertir en un ¨¤nec coix, el terme que en l'argot de Washington designa al president que, en la seva ¨²ltima etapa, perd influ¨¨ncia i capacitat de maniobra. En pol¨ªtica d'immigraci¨®, en el canvi clim¨¤tic i ara amb Cuba, les decisions del president revelen que la seva aud¨¤cia segueix intacta. El llegat no est¨¤ escrit.

El mes m¨¦s actiu d'Obama va comen?ar amb un viatge a ?sia ¡ªencara sota la commoci¨® per la humiliaci¨® dem¨°crata a les urnes i la p¨¨rdua del Senat¡ª i l'acord amb la Xina per reduir les emissions de gasos contaminants. Est¨¤ per veure com s'aplicar¨¤ l'acord, per¨° l'alian?a dels dos principals emissors ¡ªles dues pot¨¨ncies mundials¡ª era el primer senyal encoratjador en anys en pol¨ªtica mediambiental.

En tornar d'?sia, Obama va anunciar una regularitzaci¨® temporal de fins a cinc milions d'immigrants sense papers, que evitaran la deportaci¨® i accediran a un perm¨ªs de treball. En un pa¨ªs amb m¨¦s de deu milions d'indocumentats i amb unes lleis migrat¨°ries enrevesadas i ineficients, les mesures d'Obama representen el primer intent seri¨®s, en anys, d'abordar el problema.

I ara Cuba. L'intercanvi de presos inicia el desgel amb l'Havana i permet acabar amb una de les anomalies de la pol¨ªtica exterior nord-americana. El restabliment de les relacions diplom¨¤tiques, interrompudes fa 53 anys, ¨¦s una d'aquelles decisions que defineixen el lloc d'un president en els llibres d'hist¨°ria, com els acords de Camp David amb Jimmy Carter o l'acostament a la Xina de Richard Nixon.

Les tres decisions ¡ªcanvi clim¨¤tic, reforma migrat¨°ria i desgel cub¨¤¡ª tenen alguna cosa en com¨²: s¨®n accions unilaterals, decisions del president sense tenir en compte el Congr¨¦s. Obama ha sabut fer servir el marge esc¨¤s que deixava un Congr¨¦s advers per fer pol¨ªtica i demostrar, com reclamava un altre dem¨°crata, Lyndon B. Johnson, abans de l'adopci¨® de les lleis sobre drets civils, que la presid¨¨ncia serveix per a alguna cosa.

Potser, com deia The Washington Post el cap de setmana, Obama ha tingut ¡°el pitjor any a Washington¡±. Per¨° no un mal mes. Les turbul¨¨ncies a la R¨²ssia de Vlad¨ªmir Putin li serveixen per reivindicar l'efectivitat de les sancions en resposta a les incursions russes a Ucra?na. I les negociacions amb l'Iran ¡ªimpulsades amb el mateix principi que les de Cuba: cal parlar amb l'enemic¡ª segueixen obertes. Parafrasejant la frase atribu?da a Mark Twain, les not¨ªcies sobre la mort (pol¨ªtica) d'Obama eren exagerades.