Els EUA i Cuba inicien una nova etapa despr¨¦s de mig segle d¡¯embargament

Washington i l'Havana van donar aquest dimecres el primer pas per normalitzar les relacions entre ells despr¨¦s de m¨¦s de mig segle d'embargament. La Casa Blanca va anunciar una s¨¨rie de mesures per restablir les relacions diplom¨¤tiques, treure Cuba de la llista d'Estats que donen suport al terrorisme i facilitar el viatge dels nord-americans a l¡¯illa.

L'anunci arriba unes hores despr¨¦s de con¨¨ixer-se l'alliberament del contractista nord-americ¨¤ Alan Gross, detingut des de feia cinc anys a Cuba, aix¨ª com d'un agent d'intel¡¤lig¨¨ncia la identitat del qual no ha estat revelada per¨° que segons Washington feia 20 anys que estava empresonat a l¡¯illa i va ser clau per identificar espies cubans que operaven en territori nord-americ¨¤. Els EUA, al seu torn, han alliberat tres cubans detinguts a Florida i acusats d'espionatge. La Casa Blanca sostenia des de fa anys que el cas Gross era la pedra que impedia la normalitzaci¨® de les relacions.

¡°Comen?arem a normalitzar les relacions entre els nostres pa?sos", va dir el president dels EUA, Barack Obama, en una declaraci¨® a la Casa Blanca. Les mesures s¨®n "els canvis m¨¦s importants en m¨¦s de 50 anys", va dir Obama. Ara, va afegir, comen?a "un nou cap¨ªtol".

L'anunci arriba despr¨¦s d'una conversa telef¨°nica de prop d'una hora, el dimarts, entre Obama, i el l¨ªder cub¨¤ Ra¨²l Castro. ?s el primer di¨¤leg p¨²blic d'un president nord-americ¨¤ des de la revoluci¨® cubana, el 1959.

El primer cara a cara entre alts funcionaris cubans i nord-americans va tenir lloc el juny de 2013 al Canad¨¤, cita de la majoria de les trobades bilaterals, segons l¡¯esmentada font de la Casa Blanca. En aquesta tardor de 2014, va haver-hi una altra ¡°trobada important¡± al Vatic¨¤ entre les dues delegacions. El Papa Francesc ha donat un suport "important" al proc¨¦s, segons la mateixa font.

La Casa Blanca tamb¨¦ va anunciar que Obama participar¨¤ a la Cimera de las Am¨¨riques, que se celebrar¨¤ a l'abril al Panam¨¤ i en la qual tamb¨¦ est¨¤ convidat Ra¨²l Castro.

Obama no pot aixecar pel seu compte l'embargament a Cuba, un complex entramat legislatiu que va comen?ar a executar-se a principis dels anys seixanta, en plena guerra freda. Suprimir bona part de les sancions econ¨°miques requereix l'aprovaci¨® del Congr¨¦s, poc inclinat a qualsevol mesura de desgel.

Per¨° el president dels EUA s¨ª que disposa d'un ampli marge per normalitzar la relaci¨® amb mesures unilaterals, com demostren les mesures anunciades dimecres.

"La decisi¨® del president de recompensar el r¨¨gim de Castro i iniciar el cam¨ª cap a la normalitzaci¨® de les relacions amb Cuba ¨¦s inexplicable", va dir en un comunicat el senador republic¨¤ per Florida Marco Rubio, fill de cubans. Rubio, proper president de la Comissi¨® d¡¯Exteriors del Senat, va prometre fer el possible per "bloquejar aquest intent perill¨®s i desesperat del president per polir el seu llegat a costa del poble cub¨¤".

Les mesures d¡¯Obama parteixen d'una constataci¨®: l'embargament no ha servit per al seu prop¨°sit, la democratitzaci¨® de Cuba. Els germans Castro han sobreviscut a deu presidents nord-americans.

L¡¯Administraci¨® d¡¯Obama admet que la tensi¨® a Cuba representava un llast per a les relacions amb l¡¯Am¨¨rica Llatina.

El context ha canviat en els ¨²ltims anys. La comunitat cubana a Florida, m¨¦s heterog¨¨nia, s'ha distanciat de les veus m¨¦s dures de l'exili, encara influents en el Congr¨¦s dels EUA. Diversos sondejos reflecteixen un rebuig creixent a l'embargament al sud de Florida, principal feu de l'exili cub¨¤.

Destacats empresaris cubanoamericans, com el tsar del sucre Alfy Fanjul, han donat suport a l'aixecament de l'embargament. A aix¨° s'afegeix l'oposici¨® del big business nord-americ¨¤, les grans empreses, que no volen perdre oportunitats de negocis en una futura Cuba oberta al capitalisme.

Amb el restabliment de les relacions diplom¨¤tiques, els EUA intenten tancar un conflicte que durava 53 anys. La guerra freda s¡¯ha acabat avui a Am¨¨rica.