P¨¨ssimes relacions amb Just¨ªcia i menyspreu permanent

Malgrat ser un expert i reconegut cin¨¨fil, Eduardo Torres-Dulce ha escrit un gui¨® per al moment de deixar el c¨¤rrec en qu¨¨ l'¨²nic suspens era quan marxaria, perqu¨¨ des de ja feia molt de temps era evident que no acabaria la legislatura com a fiscal general de l'Estat.?El final ja estava escrit.

El pla general era el d'un distanciament enorme respecte al Govern espanyol i, com en el cas dels Oscar o els Goya honor¨ªfics, la seva dimissi¨® ¨¦s conseq¨¹¨¨ncia d'una llarga traject¨°ria m¨¦s que d'una escena o una pel¡¤l¨ªcula concreta.?

El fiscal general ja havia amena?at reiteradament amb deixar el c¨¤rrec i fins i tot feia mesos que s'havien fet travesses sobre possibles successors. La seva marxa t¨¦ m¨¦s a veure amb un menysteniment, una falta de pes pol¨ªtic i, sobretot, de males relacions amb l'Executiu que no pas amb discrep¨¤ncies de criteri sobre q¨¹estions essencials o amb l'exercici d'una autonomia respecte al Ministeri de Just¨ªcia i al Govern en general.

Les seves relacions eren especialment dolentes amb l'equip d'Alberto Ruiz-Gallard¨®n, anterior ministre de Just¨ªcia,?i no van millorar gens amb l'actual, Rafael Catal¨¢. Per¨° aquestes tensions no s'han tradu?t en discrep¨¤ncies greus sobre les seves decisions essencials. Per exemple, encara que el Govern hauria volgut una altra gesti¨® i un altre ritme, Torres-Dulce va coincidir amb l'Executiu en la querella contra Artur Mas i els seus consellers pel 9-N. En aix¨° no va haver-hi discrep¨¤ncies de fons i aquest episodi nom¨¦s va servir per retardar l'anunci de dimissi¨® que ja tenia decidit.

Tamb¨¦ va coincidir amb el Govern espanyol quan va ordenar investigar la situaci¨® dels trens de l'11-M, tot i saber que, tal com va passar, s'arxivaria en breu. O quan va acusar dos policies de col¡¤laboraci¨® amb ETA en el cas Fais¨¢n, en contra del criteri del fiscal del cas, i tot i que despr¨¦s, ¨°bviament, tamb¨¦ el perd¨¦s al Tribunal Suprem.

No va discrepar tampoc quan es va obstinar a fer declaracions p¨²bliques en suport de la innoc¨¨ncia de la infanta Cristina. Tamb¨¦ en aix¨° va haver-hi coincid¨¨ncia amb el Govern central en la gesti¨® d'assumptes concrets, com tamb¨¦ n'hi ha hagut respecte a casos de corrupci¨® coneguts o b¨¦ en les excarceracions d'etarres, com en les que ara estudia el Suprem.

Tampoc va ser molest per al Govern en no actuar de forma global en els casos de les preferents o en Bankia i esperar al fet que fossin partits i grups ciutadans els que, com a acci¨® popular, provoquessin l'obertura de procediments.

Per¨° en moltes decisions de l'Executiu espanyol que afectaven la Fiscalia, Torres-Dulce s¨ª que se sentia ignorat. El 20 d'octubre del 2013 EL PA?S va publicar que les seves males relacions amb Gallard¨®n havien fet que es planteg¨¦s dimitir.

En el llistat s'inclo?a el seu rebuig a reformes legals que llavors tenia en marxa el ministeri,?com la del Codi Penal?i el Codi Processal Penal. Ara, Catal¨¢ ha fet marxa enrere en la instrucci¨® del fiscal, ha enterrat el Codi Processal i l'ha redu?t a un pegat de la Llei d'Enjudiciament, i el Torres-Dulce ja no ha tingut possibilitat d'influir-hi o modificar la intenci¨® del Govern espanyol per frenar aquesta rectificaci¨®.

Entre les discrep¨¤ncies admeses per la Fiscalia i el Ministeri de Just¨ªcia hi havia el nomenament del corresponsal a Eurojust ¡ªorganisme europeu de coordinaci¨® judicial¡ª que, malgrat ser un fiscal de carrera, va ser decisi¨® exclusiva de Gallard¨®n. Torres-Dulce es va assabentar una vegada ja s'havia decidit.

El ministeri va nomenar per a aquest c¨¤rrec la fiscal Teresa G¨¢lvez sense consultar Torres-Dulce; i, segons la Fiscalia, la designaci¨® alterava l'ordre l¨°gic i org¨¤nic del c¨¤rrec. A m¨¦s, el ministeri p¨²blic havia treballat des de l'etapa de C¨¢ndido Conde-Pumpido en un projecte de fiscal europeu al qual recentment va posar fi Gallard¨®n, altre cop al marge de Torres-Dulce. Segons la versi¨® oficial de la Fiscalia, Espanya era pionera en el projecte i s'havien destinat mitjans personals i materials per tirar-lo endavant. El llavors ministre va acordar amb Fran?a i Alemanya sumar-se al seu projecte, que no t¨¦ res a veure amb el que defensaven els dos ¨²ltims fiscals generals. Torres-Dulce tamb¨¦ es va assabentar quan ja estava consumat.

Una altra de les discrep¨¤ncies t¨¦ a veure amb la convocat¨°ria de places a l'Administraci¨® de Just¨ªcia. Tamb¨¦ quan Gallard¨®n va pactar la renovaci¨® del Consell General del Poder Judicial amb el PSOE i "va oblidar" incloure per primera vegada en la hist¨°ria un membre de la carrera fiscal.

Fa mesos, el Govern espanyol va nomenar magistrat del?Tribunal Constitucional Antonio Narv¨¢ez, tinent fiscal del Tribunal Suprem, i Torres-Dulce se'n va assabentar per la premsa, malgrat que afectava un lloc clau de la carrera fiscal.

El passat mes d'abril, Torres-Dulce?va fer al Congr¨¦s un contundent al¡¤legat sobre la falta de mitjans de la Just¨ªcia i, especialment, per als grans casos de corrupci¨®, sense obtenir cap resposta del Govern. Nom¨¦s silenci.

Ara, la dimissi¨®, anunciada per¨° inoportuna, desmunta l'estrat¨¨gia del Govern espanyol d'intentar apar¨¨ixer com a l¨ªder de la lluita contra la corrupci¨® amb mesures encallades des de fa mesos.