Qualitats democr¨¤tiques

Descomptats els qui es limiten a insultar ¡ªque no s¨®n pocs¡ª o a proposar solucions autorit¨¤ries (com la il¡¤legalitzaci¨® de m¨¦s de la meitat de l'arc parlamentari catal¨¤, la suspensi¨® de l'autonomia, etc¨¨tera), s¨®n admirables la imaginaci¨® i l'enginy utilitzats per alguns opinadors hostils a l'independentisme per tallar-li totes les sortides pol¨ªtiques i reduir-lo a l'estat de quimera.

La pen¨²ltima ocurr¨¨ncia a aquest prop¨°sit consisteix a descobrir, entre grans escarafalls ret¨°rics (¡°enorme frau pol¨ªtic¡±, ¡°anomalia legal¡±...) que Catalunya no s'ha dotat des del 1980 d'una llei electoral pr¨°pia, cosa que ens converteix en un pa¨ªs ¡°de baix¨ªssima qualitat democr¨¤tica¡±. I inferir d'aquest fet sens dubte deplorable que, en unes hipot¨¨tiques eleccions amb car¨¤cter ¡°plebiscitari¡±, l'eventual majoria absoluta d'escons independentistes no tindria la validesa i la legitimitat que el sobiranisme els atribueix, ja que aquesta majoria parlament¨¤ria no t¨¦ per qu¨¨ correspondre's amb una majoria aritm¨¨tica del vot ciutad¨¤ en el mateix sentit. Vaja, que a Catalunya no cal la majoria absoluta dels sufragis per tenir-la en diputats.

S¨®n admirables la imaginaci¨® i l'enginy d'alguns opinadors hostils a l'independentisme per reduir-lo a l'estat de quimera

Una vegada llan?ades la revelaci¨® i la den¨²ncia, resulta l¨°gic preguntar-se qui van ser els autors intel¡¤lectuals i pol¨ªtics d'aquest tripijoc, d'aquest gran exercici d'aprofitament. Jordi Pujol, Heribert Barrera, ?ngel Colom, Carod-Rovira...? Doncs no. Els responsables de l'invent es deien m¨¦s aviat Adolfo Su¨¢rez, Alfonso Osorio o Rodolfo Mart¨ªn Villa, perqu¨¨ el r¨¨gim electoral vigent fins avui a Catalunya no ¨¦s m¨¦s que l'adaptaci¨® de la normativa espanyola ¡ªpreconstitucional¡ª ideada per a les eleccions del 15 de juny del 1977.

Que aquest fet converteixi el Parlament i el Govern catalans en unes institucions esp¨²ries, podr¨ªem discutir-ho. En tot cas, ni m¨¦s ni menys esp¨²ries, o democr¨¤ticament defectuoses, que les Corts Generals i els governs del Regne d'Espanya des del 1978, perqu¨¨ tampoc el legislatiu estatal no ha modificat des de llavors la manera d'elecci¨® dels diputats a les Corts. La Llei Org¨¤nica de R¨¨gim Electoral General del 1985 no va alterar ni el mapa de circumscripcions, ni el nombre total d'escons, ni l'assignaci¨® d'aquests escons en funci¨® del sistema d'Hondt.

I era l¨°gic, perqu¨¨ la LOREG va ser promulgada mentre el PSOE de Felipe Gonz¨¢lez gaudia d'una colossal majoria de 202 diputats... obtinguda amb el 48,11% dels vots. Si ni tan sols en aquell moment ¨¤lgid de la il¡¤lusi¨® ¡°pel canvi¡± els socialistes van aconseguir reunir la meitat m¨¦s un dels sufragis emesos, no cal dir que les altres majories absolutes del per¨ªode hist¨°ric que ara agonitza han quedat molt per sota d'aquest llist¨®, tant les del PSOE (44,06% el 1986, 39,6% el 1989) com les del PP (44,52% el 2000, 44,63% el 2011). Aix¨ª, doncs, el duopoli socialista-popular beneficiari de tal distorsi¨® no ha tingut cap inter¨¨s a corregir-la.

El sobiranisme proposa donar contingut plebiscitari a unes eleccions auton¨°miques ordin¨¤ries

No obstant aix¨°, ning¨² no ha posat mai en q¨¹esti¨® la legitimitat d'aquestes majories, en ¨²s de les quals tant el PSOE com el PP han aprovat lleis rebutjades per tota la resta de l'espectre parlamentari, han controlat f¨¨rriament altes institucions de l'Estat que haurien de ser arbitrals, han interpretat la Constituci¨® a la seva conveni¨¨ncia i fins i tot ens van ficar a la guerra de l'Iraq. Per¨°, per alguna misteriosa ra¨®, el que ¨¦s perfectament acceptable a Espanya (tenir la majoria absoluta amb un 44% dels sufragis) constitueix a Catalunya un "contrafur".

I s¨ª, ¨¦s molt cert que un vot a Lleida val m¨¦s del doble que a Barcelona. Per¨° no ho ¨¦s menys que, per exemple en les eleccions generals del 2011, un diputat per S¨°ria es va obtenir mitjan?ant 16.000 vots, i el de Melilla per 17.800, mentre que els escons per Barcelona van costar cadascun des de 72.000 (els m¨¦s barats) a 84.000 sufragis (els m¨¦s cars). O sigui, entre quatre i cinc vegades m¨¦s. No obstant aix¨°, tots aquests catons del purisme democr¨¤tic no han carregat mai contra una trampa com aquesta, base de sustentaci¨® de totes les majories parlament¨¤ries espanyoles, absolutes o relatives, des del 1977 fins avui.

Per resumir-ho: una majoria qualificada del Parlament catal¨¤ va sol¡¤licitar a les Corts autoritzaci¨® per celebrar un refer¨¨ndum, i li va ser denegada perqu¨¨ tal cosa no cap a la Constituci¨®. Despr¨¦s, la Generalitat va voler organitzar una consulta no vinculant d'acord amb una llei catalana ad hoc, i tant la llei com la pretensi¨® van ser impugnades i suspeses. En tercer lloc, es va reconvertir la consulta en proc¨¦s participatiu, que va tenir lloc el 9-N sota el setge jur¨ªdic de l'Estat i que va ser objecte de befa i menyspreu perqu¨¨ amb prou feines van votar 2,4 milions de persones. En vista d'aix¨° el sobiranisme proposa donar contingut plebiscitari a unes eleccions auton¨°miques ordin¨¤ries. Ah, per¨° de seguida apareixen els zeladors de gu¨¤rdia a denunciar ¡ª-ara¡ª suposats paranys del sistema electoral i a desqualificar preventivament qualsevol majoria!

Vaja, que la unitat d'Espanya ¨¦s sagrada i inq¨¹estionable. Per¨°, per arribar a tal conclusi¨®, no calien intel¡¤lectuals ni acad¨¨mics. Aix¨° ja ho tenien clar tots els sergents del cigr¨® que vaig patir durant el meu servei militar.

Joan B. Culla i Clar¨¤ ¨¦s historiador.