Aix¨ª ser¨¤ la vida dels que guanyin la grossa de la loteria de Nadal

Conservador, no deixa la feina i li empitjora la salut f¨ªsica, tot i que no la mental. Aquest podria ser el dest¨ª dels que guanyin la grossa de la loteria de Nadal. Des de l'economia fins a la psicologia, molts han estudiat per qu¨¨ es juga a una cosa amb tan poques probabilitats de guanyar com ¨¦s la loteria i, en cas que es guanyi, com afecta la vida dels afortunats. Les conclusions no s¨®n com per destapar una ampolla de cava.

El sorteig extraordinari de la loteria de Nadal ¨¦s una cosa ¨²nica al m¨®n, per la seva popularitat (fins al 80% dels adults hi juguen directament o indirectament) i pel simbolisme que l'envolta. Tot i que hi ha molts estudis sobre per qu¨¨ es juga a la loteria a Espanya, amb prou feines hi ha treballs (vegeu m¨¦s avall) sobre el dest¨ª dels que la guanyen. No obstant aix¨°, la ci¨¨ncia s¨ª que ha investigat fora d'Espanya.

Deixar de treballar ¨¦s una de les frases m¨¦s recurrents entre els que somien guanyar un gran premi. Per¨°, de fet, pocs ho fan. L'estudi m¨¦s ampli sobre com afecta una butlleta premiada?les ganes de treballar el van fer dos investigadors suecs fa uns anys. A Su¨¨cia les dues modalitats de loteria oficials, una gestionada pel partit socialdem¨°crata, t¨¦ una doble particularitat: d'una banda, els premis no estan subjectes a impostos, cosa que a Espanya s¨ª que passa des de l'any passat. A m¨¦s, els guanyadors no es poden amagar, cal identificar-se quan es compra la butlleta i els noms dels premiats es fan p¨²blics.

Aix¨° va permetre a investigadors de la Universitat de G?teborg contactar amb gaireb¨¦ 500 premiats. Volien saber si la vida els havia canviat tant com per deixar de treballar. Els resultats s¨®n cridaners. Nom¨¦s el 12% van enviar a pastar fang els seus caps mentre que un 62% va continuar treballant com si res. La resta o va reduir la jornada laboral o va demanar una exced¨¨ncia temporal. I aix¨° que el valor mitj¨¤ dels premis va ser de 200.000 euros i un 10% de la mostra havia guanyat al voltant del mili¨® d'euros.

Nom¨¦s el 12% dels guanyadors de la loteria a Su¨¨cia han deixat la feina

M¨¦s ¨°bvia sembla la tend¨¨ncia al conservadorisme entre els que guanyen una gran quantitat de diners de sobte. El professor de la universitat brit¨¤nica de Warwick, Andrew Oswald, ¨¦s un apassionat de la loteria. Ha estudiat des de l'estat de salut dels guanyadors fins a com afecta una pluja de lliures la seva ideologia.

En un estudi publicat aquest any, Oswald i el seu col¡¤lega de la London School of Economics, Nattavudh Powdthavee, van mostrar la relaci¨® que existeix entre la loteria i el sentit del vot. Fins a un 12% dels premiats que es reconeixien laboristes en les eleccions seg¨¹ents van votar pels conservadors. No obstant aix¨°, la tend¨¨ncia contr¨¤ria gaireb¨¦ no es va produir. De fet, com m¨¦s gros era el premi, el percentatge de dretitzaci¨® augmentava.

"Les causes de les actituds pol¨ªtiques de les persones es desconeixen. Una possibilitat ¨¦s que l'actitud individual envers la pol¨ªtica i la redistribuci¨® estigui motivada per conviccions ¨¨tiques profundes", deien els investigadors en una nota. Tanmateix, afegeixen, "el nostre estudi ofereix evid¨¨ncies emp¨ªriques que l'elecci¨® del vot es basa en el propi inter¨¨s".

Els espanyols sembla que es comporten d'una manera similar. En un dels escassos treballs que han relacionat guanyar la loteria i pol¨ªtica a Espanya, un estudi de la Fundaci¨®n de Estudios de Econom¨ªa Aplicada va trobar una correlaci¨® petita, per¨° significativa entre on havia tocat la loteria de Nadal i l'augment del vot pel partit governant en les eleccions seg¨¹ents. Per¨°, l'efecte ¨¦s molt petit, amb prou feines del 0,21%. A m¨¦s, com m¨¦s triguin a celebrar-se les properes eleccions, el pes de la grossa ¨¦s inferior.

A les prov¨ªncies on toca la grossa el partit governant rep vots extra en les eleccions?seg¨¹ents

Pel que fa al fet que els diners no compren la felicitat, la ci¨¨ncia est¨¤ dividida. Utilitzant una enquesta oficial que inclou preguntes sobre l'estat de salut mental, de nou l'investigador Oswald i un altre col¡¤lega, van observar el benestar psicol¨°gic de gaireb¨¦ 150 individus abans i despr¨¦s que fossin premiats per la National Lottery amb entre 1.000 i 100.000 lliures (entre 1.278 i euros 127.780 euros). Van comprovar que, comparats amb els que no havien guanyat, hi havia una millora d'1,4 punts en un ¨ªndex de 10. El treball, per¨°, ja t¨¦ una d¨¨cada.

M¨¦s recentment i amb un experiment m¨¦s s¨°lid, un altre grup d'investigadors tamb¨¦ brit¨¤nics van fer servir la mateixa enquesta de llars brit¨¤niques, per¨° aquesta vegada buscaven esbrinar si guanyar la loteria afectava tant la salut ps¨ªquica com f¨ªsica i en quin sentit. Els resultats que van obtenir semblen paradoxals. D'una banda, van confirmar la millora de la salut mental que va trobar el treball d'Oswald. Per¨°, de l'altra, van comprovar que els guanyadors tendeixen a empitjorar el seu estil de vida. Per exemple, van veure una correlaci¨® entre ser premiat i comen?ar a fumar o beure amb m¨¦s assidu?tat.

La irracionalitat de comprar loteria

"El problema amb els estudis d'altres pa?sos ¨¦s que els seus resultats no es poden extrapolar sense m¨¦s a la loteria de Nadal", adverteix el professor de sociologia de la Universitat Carlos III, Roberto Garv¨ªa. Aquest soci¨°leg ¨¦s un dels que m¨¦s ha investigat el fenomen de la loteria, per¨° en tot all¨° relacionat amb abans que toqui. "Sobre qu¨¨ fan els guanyadors amb els diners a Espanya no hi ha res", es lamenta.

La por al fet que toqui a alg¨² altre fa d'efecte imitaci¨® en la loteria de Nadal, diuen els economistes

El que s¨ª que hi ha, i en aix¨° ha participat molt Garv¨ªa, s¨®n treballs que estudien l'excepcionalitat espanyola. Hi ha pa?sos on els premis poden superar els 500 milions de d¨°lars en una sola butlleta, com els Estats Units, i d'altres, com el Regne Unit, on la gran majoria de la poblaci¨® t¨¦ afici¨® per les apostes, per¨° solament a Espanya es produeix un fenomen tan massiu com el de la loteria de Nadal.

"La peculiaritat d'Espanya ¨¦s que, especialment per Nadal es juga en grup", diu el soci¨°leg. Per idees b¨¤siques de la teoria econ¨°mica, com l'aversi¨® al risc o la maximitzaci¨® dels beneficis, els economistes diuen que no haurien d'existir els jocs d'atzar, no obstant aix¨°, des de la sociologia tenen una explicaci¨®. Com diu Garv¨ªa, "compres un somni, una il¡¤lusi¨®. A m¨¦s, hi ha la por al fet que toqui a alg¨² altre?i a tu no, una por ben explotada per Loter¨ªas y Apuestas del Estado en els anuncis que fan. "Compres una asseguran?a que no et penedir¨¤s d'una mala decisi¨®", afirma el soci¨°leg.

Aquest efecte imitaci¨® ¨¦s molt conegut pels economistes. Com passa amb les modes, es consumeix un b¨¦ quan el consumeixen els altres. En aquest cas, un nombre extra de compradors ho fa per por que toqui als altres. "Als ve?ns, als companys de feina o al bar de baix, com a l'anunci d'aquest any", recorda Levi P¨¦rez, professor d'economia de la Universitat d'Oviedo.

Amb una desena d'investigacions publicades en revistes cient¨ªfiques estrangeres, P¨¦rez ¨¦s un dels investigadors espanyols que m¨¦s ha analitzat el fenomen de la loteria des d'un enfocament econ¨°mic. Recorre a l'efecte imitaci¨® per explicar que tants juguin pel que ¨¦s una aposta injusta.

"La loteria ¨¦s en realitat un impost i el ganxo ¨¦s el premi", sost¨¦. Del total dels diners que recapti aquest any l'Estat per la venda de d¨¨cims, el 30% va a Hisenda. El pitjor ¨¦s que, a difer¨¨ncia del car¨¤cter progressiu (paguen m¨¦s els que m¨¦s tenen) de l'IRPF, la grossa ¨¦s un impost regressiu. Tots els estudis, dins i fora d'Espanya, mostren que els compradors de loteria tendeixen a ser de classe mitjana baixa i nivell d'estudis inferiors. "Si els que m¨¦s juguen s¨®n els que tenen menys renda, llavors s¨®n els pobres els que sostenen la loteria", raona l'economista.