Podem t¨¦ un dilema

L'eclosi¨® de Podem en el panorama pol¨ªtic suposa, com ha dit Enric Juliana, la irrupci¨®, per primera vegada en d¨¨cades, d'un grup netament intel¡¤lectual en l'escenari pol¨ªtic. Sent optimistes, potser podria dir-se que la irrupci¨® de Podem ha significat afegir un vocabulari al debat pol¨ªtic que era ali¨¨ als pol¨ªtics actuals. I dic ¡°afegir¡± quan potser hauria de dir ¡°recuperar¡±, perqu¨¨ el m¨¤rqueting no ha dominat sempre la ret¨°rica pol¨ªtica i va haver-hi un temps ¡ªja em disculpareu la pedanteria¡ª en qu¨¨ el pensament pol¨ªtic tamb¨¦ va formar part de la ret¨°rica pol¨ªtica. Crec que Podem va intentar aquesta ¡°recuperaci¨®¡± en els seus inicis. Aquell intent, no obstant aix¨°, s'ha vist frustrat per una dificultat teoricopr¨¤ctica indefugible que presentar¨¦ tot seguit.

Crec que en el fenomen Podem t¨¦ un dilema que afecta l'¨¤nima del seu projecte. O b¨¦ Podem fa nova pol¨ªtica per¨° llavors molt probablement renuncia al poder; o b¨¦ abra?a el poder per¨° llavors no pot aconseguir-lo mitjan?ant noves maneres de fer pol¨ªtica.

En el fenomen Podem hi ha un dubte que afecta l'¨¤nima del seu projecte

Per ¡°noves maneres de fer pol¨ªtica¡± s'ent¨¦n que la democr¨¤cia, i el poder en democr¨¤cia, s'exerceix de baix a dalt. Per¨° dir que ¡°la democr¨¤cia s'exerceix baix a dalt¡± ¨¦s una expressi¨® ambigua. Pot voler dir que la resposta a la pregunta qu¨¨ cal fer dep¨¨n de les opinions de la ciutadania. Per¨° tamb¨¦ pot voler dir que hi ha un mecanisme d'anada i tornada entre els partits i la ciutadania mitjan?ant el qual els primers exerceixen un paper d'intel¡¤lectual org¨¤nic, construint, dialogant amb els segons, un relat sobre qu¨¨ passa a la societat i per quines raons. Tamb¨¦ en aquest ¨²ltim cas el subjecte pol¨ªtic rellevant en ¨²ltima inst¨¤ncia el constitueix la ciutadania.

Mentre que en el primer cas el que compta s¨®n els n¨²meros, o, per dir-ho amb les paraules de Max Weber, el que compta ¨¦s all¨° que proporciona vots, i els partits, com les empreses, s'encarreguen de donar satisfacci¨® a les prefer¨¨ncies privades, en el segon cas el que compta s¨®n les idees i la construcci¨® p¨²blica del relat, que s'encarna a la ciutadania.

En la primera versi¨® de ¡°de baix a dalt¡± no hi ha res que permeti interpretar aquesta expressi¨® com una nova manera de fer pol¨ªtica. Els grans partits fa d¨¨cades que actuen d'aquesta manera, construint els seus programes electorals en funci¨® de les prefer¨¨ncies del segment de ciutadania al qual volen arribar.

La gestaci¨® de Podem semblava estar vinculada a la segona versi¨®. Per¨° a mesura que van passant els mesos, Podem sembla subscriure el raonament segons el qual arribar al poder dep¨¨n dels n¨²meros, ¨¦s a dir, dep¨¨n del fet d'encap?alar el que proporcioni vots. Aix¨° quedaria confirmat pel fet que les propostes positives de Podem s'emmotllen cada vegada m¨¦s als est¨¤ndards dels partits socialdem¨°crates europeus. Dit d'una altra manera: proposen coses l'¨¨xit electoral de les quals ha estat verificat en algunes ocasions del passat.

Proposen coses l'¨¨xit electoral de les quals ja s'ha verificat algunes vegades en el passat

Una altra confirmaci¨® en aquest sentit la constituiria la falca a la qual al¡¤ludeixen els caps pensants de Podem, segons la qual el seu objectiu ¨¦s ocupar la centralitat del tauler. Per¨° aix¨° no ¨¦s una idea, almenys no ¨¦s una idea que tingui contingut pol¨ªtic. ?s, simplement, un c¨¤lcul electoral.

Raonar sobre la base del criteri segons el qual el poder s'aconsegueix satisfent les prefer¨¨ncies dels agents del mercat ¨¦s la vella manera de fer pol¨ªtica. Una altra vegada: o b¨¦ Podem fa nova pol¨ªtica, per¨° llavors molt probablement renuncia al poder, o b¨¦ abra?a el poder per¨° llavors no pot aconseguir-lo mitjan?ant noves maneres de fer pol¨ªtica. De moment Podem sembla optar per la segona via, ja que, si del que es tracta ¨¦s d'ascendir al poder, ent¨¦n que la primera el porta al frac¨¤s; d'aquesta manera, obvia el vers de Beckett d'acord amb el qual del que es tracta ¨¦s de fracassar cada vegada millor.

Hi ha, a m¨¦s, una ra¨® ulterior a causa de la qual el projecte de Podem est¨¤ encapsulat en la vella pol¨ªtica. Bona part dels seus votants el voten per c¨¤stig a altres partits. ?s a dir, el voten per raons negatives, no per raons positives. Per¨° llavors Podem ¨¦s part del problema i no la soluci¨®. Perqu¨¨ Podem pogu¨¦s ser pol¨ªtica nova, els ciutadans haurien de votar-lo per raons positives, no per estar decebuts amb aquells partits que, en condicions normals, constituirien la seva primera opci¨®; Podem hauria d'estar en condicions de ser la primera opci¨® independentment del context, en cas contrari estar¨¤ m¨¦s prop de la vella pol¨ªtica que no pas de la nova.

No pretenc emetre un judici sumari sobre la vella pol¨ªtica. Potser sigui la menys dolenta de les opcions. O potser no ho sigui, per¨° llavors s'ha d'estar disposat a assumir les agredolces conseq¨¹¨¨ncies enunciades en el bonic vers de Beckett. L'¨²nica cosa que pretenia assenyalar aqu¨ª ¨¦s que Podem t¨¦ un dilema teoricopr¨¤ctic del qual el seu nucli intel¡¤lectual no pot sortir-ne sense rascades.

Pau Luque ¨¦s investigador a l'Institut d'Investigacions Filos¨°fiques de la Universitat Nacional Aut¨°noma de M¨¨xic.