La fina l¨ªnia entre identitat i racisme que inquieta Alemanya
El grup Pegida reuneix radicals i ciutadans que veuen els seus valors amena?ats
Milers de persones ¡ªpotser superaran les 15.000 de dilluns¡ª tornaran a manifestar-se a Dresde dem¨¤ contra el que consideren un proc¨¦s evident d'islamitzaci¨® de la seva ciutat, d'Alemanya i de tot Occident. En la desena edici¨® d'unes protestes setmanals que han estat en tot moment pac¨ªfiques, els organitzadors proposen cantar nadales davant de l'¨°pera on Richard Wagner va estrenar Tannh?user i L'holand¨¨s errant. Els partits pol¨ªtics amb representaci¨® parlament¨¤ria rebutgen de forma un¨¤nime un moviment titllat d'¡°extremista¡± pel president Joachim Gauck. Els al¡¤ludits, tot i aix¨°, responen que no s¨®n ni xen¨°fobs ni racistes, i que tan sols tracten de defensar la seva forma de vida davant d'imposicions externes. Una de les seves grans reivindicacions ¨¦s evitar que, entre els refugiats per motius pol¨ªtics, es colin immigrants que van a Alemanya nom¨¦s per raons econ¨°miques.
Pegida ¡ªl'acr¨°nim de Patriotes Europeus contra la Islamitzaci¨® d'Occident¡ª ¨¦s un moviment heterogeni que abasta des de votants tradicionals dels democristians decebuts pel gir al centre de la cancellera?Angela Merkel passant per desenganyats amb l'establishment pol¨ªtic fins a radicals de dretes. ¡°Sabem que hi ha representants del partit antieuro AfD i tamb¨¦ persones vinculades a l'extrema dreta del NPD, alguns amb antecedents penals. Tots ells intenten posar una falca a la societat. No podem permetre-ho¡±, assegura a aquest diari la secret¨¤ria d'Estat d'Integraci¨®, Aydan ?zoguz. ¡°La xenof¨°bia i sobretot la islamof¨°bia s¨®n elements importants de Pegida, que sorgeix per donar respostes senzilles a fen¨°mens complexos. S¨®n explicacions del tipus: hi ha atur perqu¨¨ els estrangers ens prenen els llocs de feina¡±, sintetitza Gero Neugebauer, polit¨°leg de la Universitat Lliure de Berl¨ªn.
El dilema davant un problema imprevist
El que va comen?ar com una protesta minorit¨¤ria ha anat creixent fins a convertir-se en un problema al qual la classe pol¨ªtica ha de respondre. Tots els partits, excepte l'eur¨®fobo AfD, han estat molt clars a condemnar la ideologia del moviment dels autodenominats Patriotes Europeus contra la Islamitzaci¨® d'Occident. Per¨° difereixen en un punt: ¨¦s necessari tra?ar una l¨ªnia clara i criticar a tothom que acudeixi a les manifestacions o conv¨¦ m¨¦s mostrar duresa amb els l¨ªders del moviment islam¨°fob i comprensi¨® amb els ciutadans de bona fe que hi participen?
¡°A les protestes, hi ha neonazis i radicals que intenten predisposar la gent contra les minories. Aix¨° no ho podem acceptar. Per¨° tamb¨¦ hi ha molta gent desconcertada que sent que els pol¨ªtics no tenen en compte les seves pors difuses de convertir-se en estrangers a la seva pr¨°pia terra. Hem de dirigir-nos a totes aquestes persones¡±, va dir al molt popular peri¨°dic
El que passa aquests dies a Dresde no ¨¦s un cas a?llat. L'augment de les sol¡¤licituds d'asil ¡ªaquest any arribaran a 200.000, el r¨¨cord de les dues ¨²ltimes d¨¨cades¡ª o el mig miler llarg d'alemanys que combaten com a gihadistes a l'Iraq o S¨ªria han elevat el grau de tensi¨® social a Alemanya. De gener a setembre s'han comptabilitzat 86 atacs a centres de refugiats, l'¨²ltim aquest mes a Nuremberg, on un alberg es va despertar cremat i amb creus gammades pintades a les parets. I el grup autodenominat ¡°Hooligans contra salafistes¡± va protagonitzar fa dos mesos disturbis violents al centre de Col¨°nia amb mig centenar de policies ferits.
En un acte dels hooligans a Hannover van actuar m¨²sics de l'¨°rbita neonazi i va parlar un membre del partit feixista NPD; i a D¨¹gida (la versi¨® a D¨¹sseldorf del moviment Pegida) una dona lligada a l'extrema dreta va actuar com a oradora. Per¨° el fenomen ¨¦s m¨¦s complex. Al marge dels elements ultres, una majoria dels que cada setmana es manifesten rebutgen qualsevol etiqueta de racistes. Dilluns passat a Dresde, moltes pancartes reclamaven ¡°toler¨¤ncia¡± i ¡°rebuig a qualsevol fanatisme¡±. Els ¨¤nims s'escalfaven quan s'esmentava la construcci¨® d'un centre de refugiats en aquesta zona d'Alemanya, on la poblaci¨® musulmana ¨¦s de tan sols un 0,1%.
Un de cada dos alemanys, segons una enquesta de Zeit online, sent algun tipus de simpatia cap a Pegida, mentre que nom¨¦s un 23% es mostra cr¨ªtic amb el moviment. El 73%, a m¨¦s, confessa la seva preocupaci¨® per la possibilitat que l'islam radical s'estableixi al seu pa¨ªs.
¡°La majoria d'immigrants estan integrats. Per¨° amb els musulmans augmenten els problemes. Hi ha guetos on ning¨² ent¨¦n alemany i la policia no s'atreveix a entrar; mercats t¨ªpics nadalencs que de sobte comencen a anomenar-se ¡®mercats d'hivern¡¯. Tot aix¨° preocupa molta gent, que se sent insegura i provocada¡±, assenyala Roland Tichy, president de la Fundaci¨® Ludwig Erhard. Aquest periodista defensa que Pegida no tenen res a veure amb el radicalisme i que el seu ¨¨xit s'explica pel cansament ciutad¨¤ davant les seves elits. ¡°La major part d'ells no s¨®n de dreta radical, sin¨® que representen al ciutad¨¤ mitj¨¤. El problema, que afecta tot Europa, ¨¦s qu¨¨ fer amb una minoria d'islamistes radicals¡±, explica l'historiador Michael Wolffsohn.
Mentre tot Alemanya parla d'ells, els representants de Pegida defugen la premsa, a la qual acusen de mentir sistem¨¤ticament. Aquest diari tampoc ha aconseguit posar-se en contacte amb els seus portaveus. ¡°Per descomptat que caldria parlar amb ells, per¨° fan servir una estrat¨¨gia t¨ªpica de l'extrema dreta: el silenci, com si estiguessin en una dictadura. El seu objectiu ¨¦s instrumentalitzar els manifestants per polaritzar la societat i fer un pas m¨¦s en l'escalada d'un conflicte en qu¨¨ les dues parts, islamistes i islam¨°fobs, s¨®n cada vegada m¨¦s radicals¡±, conclou Thomas M¨¹cke, responsable del projecte Violence Prevention Network, que tracta de conscienciar els joves contra el radicalisme.
Tu suscripci¨®n se est¨¢ usando en otro dispositivo
?Quieres a?adir otro usuario a tu suscripci¨®n?
Si contin¨²as leyendo en este dispositivo, no se podr¨¢ leer en el otro.
FlechaTu suscripci¨®n se est¨¢ usando en otro dispositivo y solo puedes acceder a EL PA?S desde un dispositivo a la vez.
Si quieres compartir tu cuenta, cambia tu suscripci¨®n a la modalidad Premium, as¨ª podr¨¢s a?adir otro usuario. Cada uno acceder¨¢ con su propia cuenta de email, lo que os permitir¨¢ personalizar vuestra experiencia en EL PA?S.
En el caso de no saber qui¨¦n est¨¢ usando tu cuenta, te recomendamos cambiar tu contrase?a aqu¨ª.
Si decides continuar compartiendo tu cuenta, este mensaje se mostrar¨¢ en tu dispositivo y en el de la otra persona que est¨¢ usando tu cuenta de forma indefinida, afectando a tu experiencia de lectura. Puedes consultar aqu¨ª los t¨¦rminos y condiciones de la suscripci¨®n digital.