Corruptes i part¨ªcips

Les not¨ªcies sobre la corrupci¨® pol¨ªtica ho envaeixen tot. Hi ha corruptes per tot arreu, de totes classes i dimensions, des del 'petit Nicol¨¢s' fins a la fam¨ªlia reial, des de veterans l¨ªders pol¨ªtics hist¨°rics fins a pol¨ªtics locals murris i oportunistes. Defraudadors i falsaris, lladres al cap i a la fi, de guant i coll m¨¦s o menys blanc. Ens aclapara l'allau de not¨ªcies sobre enginyeries financeres fraudulentes, artificis comptables, caixes b, paradisos fiscals, prescripcions i complicacions jur¨ªdiques incomprensibles.

Els sistemes d'ocultaci¨® i assegurament del bot¨ª semblen inacabables i, sobretot, inexpugnables

Per assegurar el fruit de les sostraccions els lladres necessiten l'ajuda d'altres persones. Els corruptes, i tots els delinq¨¹ents de coll blanc, tamb¨¦. Necessiten el suport de tercers per amagar, transformar o repartir el que han sostret. Avui ja ning¨² no amaga el bot¨ª en coves d'illes remotes com els antics pirates. Els d'ara tenen illes m¨¦s accessibles. Les seves coves s¨®n els paradisos fiscals o simplement reconverteixen els guanys fraudulents en fruit de negocis aparentment honorables.

Aquests personatges que ajuden els lladres, i tamb¨¦ els de coll blanc, ho fan a canvi de participar en els guanys, sabent que ajuden un lladre. S¨®n intermediaris imprescindibles per a qualsevol delinq¨¹ent, i tamb¨¦ per als corruptes. A m¨¦s d'aquests intermediaris, hi ha altres persones o entitats que simplement es beneficien del fruit del robatori, i que no sempre saben, amb precisi¨®, l'origen del guany que obtenen. De vegades nom¨¦s ho sospiten, miren a una altra banda, s'estimen m¨¦s ignorar-ho o b¨¦ de deb¨° ho ignoren.

Recentment l'opini¨® p¨²blica ha conegut una estranya expressi¨® jur¨ªdica que fins ara no havia aparegut als mitjans de comunicaci¨®: la de part¨ªcip a t¨ªtol lucratiu. Alguns malpensats han cregut que era una altra complicaci¨® jur¨ªdica incomprensible, un nou truc inventat per un fiscal anticorrupci¨® de Palma per soc¨®rrer la Infanta, al caire del banc dels acusats. El fiscal acusa severament el marit per¨° exculpa la Infanta, encara que la considera responsable pels beneficis que va obtenir, i li exigeix que els retorni. Una cosa semblant passa amb Ana Mato i el mateix PP en els seus respectius processos.

La just¨ªcia hauria de fer alguna cosa m¨¦s que conformar-se amb la f¨®rmula pragm¨¤tica dels part¨ªcips a t¨ªtol lucratiu

L'estranya expressi¨® jur¨ªdica de part¨ªcip a t¨ªtol lucratiu, nova medi¨¤ticament, no ¨¦s recent. Forma part dels nostres codis des de fa gaireb¨¦ cent seixanta anys. ?s una intel¡¤ligent soluci¨® pr¨¤ctica per als casos en qu¨¨ resulta impossible demostrar que qui s'ha beneficiat amb tot o part del bot¨ª sabia que la seva proced¨¨ncia era la m¨¤ d'un lladre. Si no es pot demostrar la complicitat, almenys cal recuperar el que s'ha sostret. Aquest ¨¦s el punt prioritari, segons el Codi Penal.

A la pr¨¤ctica, la majoria d'aquests beneficiats sobre els quals no hi ha prova suficient de la seva complicitat, s¨®n c¨°njuges del lladre o estafador, gaireb¨¦ sempre esposes que de vegades sospitaven, de vegades volien ignorar-ho o altres vegades, veritablement, ho ignoraven. Aquesta ¨¦s la gent a la qual el Codi Penal considera part¨ªcips a t¨ªtol lucratiu.

Moltes vegades no ¨¦s f¨¤cil distingir aquestes persones dels intermediaris que s¨ª que saben que ajuden un lladre, a canvi de participar en el bot¨ª. Les esposes que no s¨®n capaces d'entendre-ho, o les que nom¨¦s sospiten, no poden ser condemnades penalment com a c¨°mplices d'ajudar el c¨°njuge lladre. El Tribunal Suprem diu que per enviar alg¨² a la pres¨® per haver ajudat un lladre no n'hi ha prou amb el fet que la persona beneficiada tingu¨¦s la simple sospita, dubte o recel. Calen proves inequ¨ªvoques de la certitud de la proced¨¨ncia il¡¤l¨ªcita del benefici amb qu¨¨ s'enriqueix. El problema sorgeix quan la persona beneficiada s'estima m¨¦s no sospitar res, no vol saber-ho o mira a una altra banda mentre continua lucrant-se.

Un rutilant Jaguar al garatge, un flamant palauet a Pedralbes o una comptabilitat paral¡¤lela amb repartiment gener¨®s de sobres-sorpresa haurien de produir als seus beneficiaris certa curiositat sobre la seva proced¨¨ncia, alguna cosa m¨¦s que gaudir-ne sense preguntar res. Per a l'opini¨® p¨²blica, aquest gaudi mirant a un altre costat seria, segurament, una prova inequ¨ªvoca de coneixement de l'origen delictiu. En casos com aquests la just¨ªcia hauria de fer alguna cosa m¨¦s que conformar-se amb la f¨®rmula pragm¨¤tica dels part¨ªcips a t¨ªtol lucratiu. Encara que m¨¦s val aix¨° que res. Almenys que els declarin part¨ªcips de la corrupci¨®, amagats rere una vergonyosa fingida ignor¨¤ncia.

Jos¨¦ Mar¨ªa Mena va ser fiscal del Tribunal Superior de Just¨ªcia de Catalunya.