Ovelles per llibres

El dia que Daniel Meg¨ªa (22 anys) va veure que havia susp¨¨s una de les dues assignatures que li quedaven per acabar la carrera de Dret (m¨¦s el projecte de final de carrera), va entrar en p¨¤nic. No va ser capa? de presentar-se a l'altre examen que li quedava. Un curs abans havia perdut la beca (tamb¨¦ va arrossegar dues mat¨¨ries pendents, el 20% del curs) i sabia que els seus pares no podrien mantenir-lo un any m¨¦s vivint a Alcal¨¢ de Henares (Madrid), pagant a m¨¦s la matr¨ªcula i sense ajudes, perqu¨¨ la seva germana petita estava a punt de comen?ar Hist¨°ria. Ella arribava a la universitat amb beca ¡°i no tenia cap culpa¡± que ell hagu¨¦s perdut la seva, aix¨ª que en Daniel va decidir tornar al poble (Illana, a Guadalajara) a treballar amb el seu pare, pastor. Ara intenta estalviar per reprendre els llibres.

El debat sobre les beques universit¨¤ries t¨¦ dues potes: la quantitat total de diners que es destinen i com es reparteixen, ¨¦s a dir: qui hauria de tenir beca? Totes dues es barregen des que el Ministeri d'Educaci¨® va decidir canviar el sistema de repartiment perqu¨¨ ¡°era insostenible¡±, segons va explicar el departament. Com que no hi havia prou diners per al creixent nombre d'alumnes amb dret a ajuda, es van endurir els requisits el 2012 i el 2013 (el nombre m¨ªnim d'aprovats) per obtenir-la. A m¨¦s, l'any passat es va canviar el sistema de repartiment d'ajudes: la quantia final dependr¨¤ del pressupost disponible, que en anys anteriors s'estava sobrepassant sistem¨¤ticament.

El ministeri ¨Cque ha rebutjat per tercera vegada participar en aquesta s¨¨rie de reportatges¨C tamb¨¦ ha defensat p¨²blicament completar el sistema de beques amb el de pr¨¦stecs. Han esmentat espec¨ªficament el model angl¨¨s: les taxes s¨®n molt altes (m¨¦s de 10.000 euros), per¨° aquests pr¨¦stecs amb bones condicions es retornen a 30 anys, despr¨¦s d'acabar la carrera, i no s'han de pagar si no s'arriba a un nivell m¨ªnim d'ingressos. Uns pr¨¦stecs similars existien a Espanya per estudiar m¨¤sters, per¨° l'actual Govern els va eliminar per falta de pressupost. A m¨¦s, a Anglaterra estan augmentant les veus contra aquest model, ja que temen que acabi costant molt m¨¦s a tots els contribuents, que hauran de fer front a un deute gegantesc si molts titulats no poden pagar en el futur.

En tot cas, Educaci¨® tamb¨¦ va vincular uns requisits m¨¦s durs per obtenir ajuda amb la idea de reclamar als becats un esfor? ¡°equivalent al que reben de la societat¡±, m¨¦s gran en aquests temps de crisi. ¡°En realitat, l'esfor? es fa amb tots els universitaris de la p¨²blica, els estudis de la qual estan subvencionats en la seva major part, no nom¨¦s amb els becats¡±, diu el catedr¨¤tic de Sociologia de la Complutense Rafael Feito.

La secret¨¤ria d'Estat d'Educaci¨®, Montserrat Gomendio, va respondre l'any passat a aquest argument: als no becaris, va dir, tamb¨¦ se'ls exigeix, ja que cada vegada que suspenen han de pagar m¨¦s i, a partir de la quarta matr¨ªcula han de pagar el cost complet de l'assignatura, sense subvenci¨®. ¡°Evidentment, si tens diners pots suspendre molt m¨¦s¡±, contesta Feito.

A l'hora de demanar m¨¦s coresponsabilitat pels diners p¨²blics gastats, als experts Juan Hern¨¢ndez Armenteros i Jos¨¦ Antonio P¨¦rez els sembla m¨¦s efica? demanar-ne a tothom, no nom¨¦s als becaris. ?s a dir, endurint el m¨ªnim que cal aprovar cada any per poder continuar la carrera. Si se'ls deman¨¦s a tots el que se'ls exigia als becaris el 2011 per mantenir l'ajuda, hi hauria un estalvi a mitj¨¤ termini de ¡°900 milions d'euros l'any¡±, asseguren en un estudi recent.