Cap a un replegament militar a Cuba

Despr¨¦s de 56 anys en peu de guerra, l'onada expansiva de la normalitzaci¨® entre Cuba i els Estats Units pot modificar l'organigrama i el perfil del poder revolucionari, la c¨²spide dels quals ocupen Ra¨²l Castro, els comandants de Sierra Maestra i un grup de generals, tots membres del bur¨® pol¨ªtic i del comit¨¨ central del Partit Comunista de Cuba (PCC). Fidel Castro segueix aqu¨ª, ic¨°nic, per¨° en xandall. Si l'acostament binacional progressa, l'aprofundiment dels intercanvis, els viatges, els turistes, i l'estrenyiment de les relacions pol¨ªtiques i econ¨°miques poden conduir a un canvi en la correlaci¨® de forces en l'equip al comandament, ¨¦s a dir, a la progressiva entrada de civils en importants despatxos. Fins ara els militars exerceixen les funcions executives estrat¨¨giques. La influ¨¨ncia de tecn¨°crates i paisans ¨¦s limitada.

La s¨ªndrome de lloc assetjat, la mobilitzaci¨® permanent de totes les inst¨¤ncies civils i militars en defensa de la sobirania nacional, va frenar l'acc¨¦s de qualificats professionals al sanedr¨ª de la pla?a de la Revoluci¨®n, al qual nom¨¦s es va tenir acc¨¦s des de la incondicionalitat ideol¨°gica i l'experi¨¨ncia en combat. Els qui van oblidar la primera cl¨¤usula van ser fulminats. El v¨¨rtex l'ocupa Ra¨²l Castro (83 anys), president del Consell d'Estat i de Ministres. Legalment, el seu segon ¨¦s l'enginyer Miguel D¨ªaz-Canel (54 anys), vicepresident, que el succeiria en cas de retirada o defunci¨®. Les facultats de Marino Murillo (53 anys), ministre d'Economia, ascendit a vicepresident, han estat ampliades perqu¨¨ les reformes econ¨°miques s¨®n priorit¨¤ries.

La hist¨°ria ajuda a entendre uns quantes q¨¹estions d'una militaritzaci¨® que va portar a l'asf¨ªxia de llibertats civils fonamentals i a la prohibici¨® de qualsevol associacionisme pol¨ªtic al marge del PCC. Queda per veure com evoluciona aquesta percepci¨®. La invasi¨® fracassada de badia de Cochinos, tamb¨¦ coneguda com platja Gir¨®n, va ser el detonant del rearmament cub¨¤ i dels duradors canvis en l'enfocament i moviments de l'organigrama. Tropes de cubans exiliats, entrenats per la CIA, van envair l'illa l'abril del 1961, per¨° van ser derrotats per les Forces Armades Revolucion¨¤ries (FAR). Fidel Castro va tocar a sometent i va ordenar apagar qualsevol intent contrarevolucionari.

La retirada dels coets sovi¨¨tics de la illa el 1962 a canvi de la promesa nord-americana de no tornar a envair l'illa, va modificar les gu¨¤rdies del r¨¨gim. ?bviament, el ministre de Defensa i de les FAR, Leopoldo Cintra Fr¨ªas, (73 anys) ¨¦s un dels generals poderosos perqu¨¨ el desembarcament de platja Gir¨®n no va passar mai a l'oblit, per¨° des de llavors el Ministeri de l'Interior i els cossos de seguretat van adquirir una import¨¤ncia crucial. El general Abelardo Colom¨¦ Ibarra (75 anys) segueix al capdavant del ministeri, i el coronel Alejandro Castro Esp¨ªn, (49 anys) coordina els serveis d'intel¡¤lig¨¨ncia militars i civils.

Progressivament, militants m¨¦s joves i sense formaci¨® militar, de cinquanta anys, la majoria, es van incorporant a la prefectura en responsabilitats econ¨°miques i diplom¨¤tiques, entre els quals, el ministre d'Exteriors, Bruno Rodr¨ªguez, (56 anys), amb un equip d'ambaixadors i funcionaris consulars de trenta anys. No obstant aix¨°, en la c¨²pula d'altres llocs clau manen encara els galons i la confian?a personal. El coronel Luis Alberto Rodr¨ªguez, exgendre de Ra¨²l Castro presideix un conglomerat clau i enorme: el Grup d'Administraci¨® Empresarial SA (GAESA), que controla bona part de l'economia nacional a trav¨¦s de l'activitat comercial, importadora i exportadora, de les nombroses empreses associades, estatals o mixtes. Hotels, botigues, fabriques d'armaments, una aerol¨ªnia, granges i plantacions s¨®n alguns dels negocis del holding militar.

Els cercles del poder cub¨¤ convergeixen en homes de biografia miliciana, compromesa des de la guerra freda contra els EUA, contra l'imperi, contra l'enemic amb el qual la setmana passada es va signar una pau transcendent i encara incerta. Un dels caps m¨¦s poderosos, odiat com a repressor en els cercles anticastristes m¨¦s radicals, exministre de l'Interior i protagonista de missions de rellev¨¤ncia especial, ¨¦s el comandant de la Sierra Maestra Ramiro Vald¨¦s. S¨®n reveladores les seves fotografies recents en escor?, a l'ombra, escoltant el discurs de Ra¨²l Castro anunciador del retorn a Cuba dels tres espies, dels tres ¡°herois antiterroristes¡± en presons dels EUA.

L'objectiu seg¨¹ent ¨¦s l'aixecament de l'embargament, m¨¦s dif¨ªcil, perqu¨¨ no dep¨¨n dels poders executius de Barack Obama, sin¨® del fet que dem¨°crates i republicans concloguin que conv¨¦ la conciliaci¨® amb el ve¨ª proper i distant. No pocs argumentaran que Cuba segueix sense ser una democr¨¤cia i que els EUA no reben res de substancial a canvi, per¨° al?aran el polze quan es voti, no per convalidar l'acci¨® d'Obama sin¨® per tancar espais a xinesos, russos i altres intrusos en l'estrat¨¨gica i desitjada illa del Carib, que sempre seguir¨¤ a 145 quil¨°metres de les costes de Florida.