Un museu i dues ciutats

Va ser a Londres, fa molts anys. Jo recorria les sales del museu del disseny, situat en una zona que aviat seria de nova centralitat, i em vaig quedar astorada en trobar-me amb l¡¯aspirador de casa, amb la m¨¤quina d¡¯escriure del meu pare. El sentit profund dels objectes ¨¦s ser part de la vida quotidiana, i poder-los revisitar m¨¦s tard col¡¤locats en la seva l¨ªnia hist¨°rica, poder riure de veure¡¯ls sacralitzats i saludar amb gratitud el seu creador ¨¦s com un premi. ?s la part l¨²dica d¡¯un museu del disseny i ara, finalment, Barcelona t¨¦ el seu, amb la seva tradici¨®, els autors i els objectes. Diversos elements coincideixen amb el de Londres, excepte la precocitat. Aqu¨ª sempre copiem una mica abans de comen?ar a innovar.

Una reflexi¨® pr¨¨via. Continuo pensant que la pla?a de les Gl¨°ries ¨¦s un desprop¨°sit. El cercle d¡¯edificis que l¡¯hauria d¡¯emmarcar ¨¦s tan t¨¨nue, tan desendre?at, que l¡¯aire s¡¯escapa pertot arreu. Hi ha un notable d¨¨ficit urban¨ªstic, perqu¨¨ la pla?a s¡¯ha pensat en clau de barri, quan ¨¦s un punt central de la ciutat. Hi haur¨¤ m¨¦s construcci¨®, per¨° ser¨¤ de peces soltes, o sigui que aix¨° no millorar¨¤. S¡¯ha buscat la soluci¨® inversa: potenciar el centre amb un projecte que sigui inq¨¹estionable perqu¨¨ ¨¦s dels ve?ns. ?s el que volien i ¨¦s en el qual han ¡°participat¡±. El projecte anir¨¤ creixent de mica de mica, sempre provisional, fins que es decideixi qu¨¨ passa amb la Gran Via, que ¨C¨¦s un detall¨C ¨¦s l¡¯¨²nica avinguda de Barcelona que t¨¦ continu?tat per les dues puntes. Per¨° en fi, aquest debat ja no t¨¦ remei.

L¡¯interessant ¨¦s la conjunci¨® entre la ciutat dels ve?ns, dom¨¨stica, sense ambici¨®, destinada a satisfer el dia a dia, a donar una felicitat de curt abast per¨° molt carregada de valors col¡¤lectius; i la ciutat que aqu¨ª est¨¤ representada pel DHUB ¨Cel nom fa la cosa¨C, que ¨¦s la de l¡¯excel¡¤l¨¨ncia creativa com a passaport al m¨®n, la ciutat trepidant, la ciutat que ¨¦s llegible a quil¨°metres de dist¨¤ncia. No necess¨¤riament les dues ciutats van juntes per la vida, ans al contrari. Les ciutats competeixen per intangibles i continuem anant a Nova York perqu¨¨ arriba abans a tot arreu. Si nom¨¦s pensem en clau social, que ¨¦s el que est¨¤ passant avui a Barcelona, ens quedar¨¤ la ciutat als dits. El que els ve?ns volen fer en una pla?a no ¨¦s un projecte. Tanmateix la creative class que va definir Richard Florida fuig dels llocs on hi ha fractures obertes. No n¡¯hi ha prou amb ser trepidant: cal equitat perqu¨¨ hi ni? el talent.

El DHUB t¨¦ un aire absent perqu¨¨ est¨¤ radicalment sol a la seva vorera, per¨° per dins est¨¤ viu

Per aquest desert en construcci¨® que ¨¦s avui les Gl¨°ries desfilen els barcelonins ¨¤vids de veure el nou museu. Catorze mil persones van passar per les portes obertes. Aquest DHUB ¨¦s un antic projecte de quan Oriol Bohigas comandava la cultura de Barcelona. En el seu moment no va quallar perqu¨¨ semblava improcedent desvestir uns quants sants per muntar un macroarmari en alguna lloc que no se sabia. Despr¨¦s, Bohigas i els seus socis de MBM van posar l¡¯edifci, elegant, amb un interior excel¡¤lent, un perfil atractiu i una pell horrible. Cal ser div¨ª per posar-li a la ciutat tant de gris, per¨° ara ho fa tothom i aquest color esp¨¨s acabar¨¤ dient-se ¡°gris arquitecte¡±. El DHUB t¨¦ un aire absent perqu¨¨ est¨¤ radicalment sol a la seva vorera, per¨° per dins est¨¤ viu. Aqu¨ª es reuneixen mestres i amics, tant en les sales com en les vitrines. ?s la ¡°teoria del tot¡± del disseny catal¨¤, des dels inicis de la hist¨°ria fins ara mateix. A la ciutat li mancava aquest museu, com li falta el d¡¯arquitectura, precisament, que est¨¤ perdut en un viarany ministerial.

Just ara ha saltat la pol¨¨mica per un altre desvestiment santoral: el del Museu Etnogr¨¤fic de Montju?c, que cedir¨¤ part del seu fons per crear un Museu de les Cultures del M¨®n que no feia cap falta. ?s pura improvisaci¨®, la soluci¨® a un problema que no ¨¦s conceptual, com ¨¦s tenir dos palaus buits en el molt principal carrer de Montcada. Joc de mans, traiem d¡¯ac¨ª i posem all¨¤. Aquesta operaci¨®, que va comen?ar a gestar-se el 2010, ara s¡¯ha tacat de prejudici ideol¨°gic. Han dit els cr¨ªtics, amb manifest incl¨°s: volen fer a Montju?c una col¡¤lecci¨® antropol¨°gica catalana mancada d¡¯exotismes. Per¨° si els viatges dels pr¨°cers de l¡¯excursionisme per les terres colonials era part de la cultura del pa¨ªs! L¡¯Etnogr¨¤fic era genu?nament catal¨¤ incl¨²s amb la seva col¡¤lecci¨® japonesa. El Museu de les Cultures del M¨®n ¨¦s anacr¨°nic i poc ambici¨®s intel¡¤lectualment perqu¨¨ ¨¦s per al turisme. Tanmateix, el debat s¡¯ha plantejat com si fos una q¨¹esti¨® de barretines, quan la majoria dels museus es fan per explicar-li al m¨®n qu¨¨ ¨¦s el que ha fet un pa¨ªs. El de Disseny sense anar m¨¦s lluny: una ordenaci¨® d¡¯objectes locals que encara no ha trobat el seu relat potent. Ah, per¨° aquest l¡¯han fet els ¡°bons¡±. Aqu¨ª tamb¨¦ tenim dues ciutats.