L¡¯FMI va debilitar el sistema de salut dels pa?sos castigats per l¡¯ebola

La ci¨¨ncia encara no sap per qu¨¨ l'actual brot d'ebola ¨¦s tan durador i mort¨ªfer. Potser l'explicaci¨® no la t¨¦ la medicina, sin¨® l'economia. Una an¨¤lisi de les pol¨ªtiques d'austeritat imposades pel Fons Monetari Internacional (FMI) als pa?sos m¨¦s afectats mostra que els seus sistemes nacionals de salut eren afeblits des de fa anys, fet que va aplanar el cam¨ª a l'epid¨¨mia.

M¨¦s del 99% dels afectats d'ebola (18.603, segons les ¨²ltimes xifres de l'Organitzaci¨® Mundial de la Salut, OMS) i els 6.015 morts s¨®n de Guinea, Sierra Leone i Lib¨¨ria. Els dos primers pa?sos fa una vintena d'anys que formen part d'un programa d'ajudes de l'FMI. En el cas liberi¨¤, el finan?ament va comen?ar m¨¦s recentment, el 2008. Per¨° el suport del Fons sempre t¨¦ un preu, generalment en forma de retallades de la despesa p¨²blica. Com han afectat les pol¨ªtiques d'austeritat als sistemes nacionals de salut d'aquests tres pa?sos?

Aquesta ¨¦s la pregunta que volien respondre un grup d'experts de les universitats brit¨¤niques m¨¦s prestigioses. Per aix¨°, van analitzar les pol¨ªtiques de l'FMI aplicades a la zona des de mitjan anys noranta. Els pr¨¦stecs perqu¨¨ els estats tinguessin liquiditat anaven acompanyats d'una s¨¨rie de condicions sobre els l¨ªmits de despesa o l'aprimament del sector p¨²blic.

"Encara que les causes immediates del brot s¨®n epidemiol¨°giques, necessitem tenir en compte el context m¨¦s general en el qual la malaltia s'ha expandit", explica a EL PA?S el soci¨°leg de la Universitat de Cambridge i coautor del treball, Alexander Kentikelenis. "Per qu¨¨ alguns pa?sos africans van contenir l'epid¨¨mia molt r¨¤pid mentre que tres dels pa?sos m¨¦s pobres ¨CGuinea, Sierra Leone i Lib¨¨ria¨C estan tenint brots tan perllongats i mort¨ªfers?", es pregunta Kentikelenis.

A Sierra Leone, el personal m¨¨dic del sector p¨²blic s¡¯ha redu?t un 80% en quatre anys

Pel soci¨°leg, cal rec¨®rrer a factors econ¨°mics m¨¦s generals per observar que els sistemes de salut de les tres nacions no van arribar a desenvolupar-se per poder contenir la malaltia. "En concret, l'FMI constantment va exigir als tres pa?sos la imposici¨® d'¨¤mplies retallades pressupost¨¤ries o l'acomiadament de treballadors del sector p¨²blic. Aquestes pol¨ªtiques han tingut un impacte devastador en el desenvolupament del sistema de salut. M¨¦s enll¨¤ de la lluita contra el brot actual, la inversi¨® en un sistema de salut eficient ¨¦s la millor estrat¨¨gia per ajudar els pa?sos a bregar amb crisis sanit¨¤ries com la de l'ebola", afirma.

El treball, publicat a la revista Lancet Global Health, ha trobat diverses causes que han fet disminuir la infraestructura sanit¨¤ria, fet que ha aplanat el cam¨ª a l'expansi¨® de la malaltia. D'una banda, l'FMI els va imposar una s¨¨rie de reformes econ¨°miques que van drenar la capacitat financera dels pa?sos m¨¦s afectats. A canvi de liquiditat, la prioritat era dedicar aquests diners a pagar el deute exterior de l'Estat i proveir les arques de divises.

"Aquestes pol¨ªtiques han estat extremament estrictes, absorbint fons que podrien haver estat dirigits a afrontar els reptes sanitaris", escriuen els experts. Encara que l'FMI va suavitzar les seves exig¨¨ncies amb un programa paral¡¤lel d'ajudes per a la inversi¨® social i reduir la pobresa m¨¦s extrema, la major part de les partides no s'han aplicat. Segons la documentaci¨® de l'FMI que han estudiat de les anomenades despeses priorit¨¤ries, de la trentena d'objectius de millora social ideats, amb prou feines se n'han implementat un ter?.

"El 2013, just abans del brot d'ebola, els tres pa?sos havien complert amb les directrius econ¨°miques de l'FMI, per¨° cap havia aconseguit elevar la despesa social malgrat que la situaci¨® sanit¨¤ria era urgent", explica el tamb¨¦ professor de Cambridge Lawrence King.

L¡¯FMI va exigir als tres pa?sos la imposici¨® d¡¯¨¤mplies retallades pressupost¨¤ries¡±, diuen els autors de l¡¯estudi

Una altra de les mesures que ha acabat per deixar indefenses aquestes societats davant d'un atac com el de l'ebola ha estat la limitaci¨® del pressupost p¨²blic i l'aprimament del sector p¨²blic per complir amb el sostre de despesa exigit per l'FMI. Aquestes pol¨ªtiques no nom¨¦s han provocat que els tres pa?sos no poguessin contractar personal m¨¨dic i desplegar una infraestructura de centres sanitaris adequada, sin¨® que les tres nacions han vist com molts dels seus metges se n'han hagut d'anar dels seus pa?sos just abans que l'ebola els copeg¨¦s.

Per exemple, a Sierra Leone, el pa¨ªs m¨¦s afectat, els treballadors del sector sanitari van passar de 0,11 per cada 1.000 habitants el 2004 a tot just 0,02 per 1.000 nom¨¦s quatre anys despr¨¦s, segons dades de l'OMS. Abans, a mitjan anys noranta, l'FMI ja va imposar a les autoritats d'aquest pa¨ªs una reducci¨® de l'ocupaci¨® p¨²blica del 28% i els l¨ªmits a la despesa en salaris p¨²blics es van allargar fins a la d¨¨cada passada.

No obstant aix¨°, fa dos mesos, en ple apogeu de la crisi, l'FMI es va comprometre a destinar 350 milions d'euros per lluitar contra l'epid¨¨mia a l'?frica occidental i la seva directora, Christine Lagarde, va afirmar que era bo "augmentar el d¨¨ficit fiscal quan del que es tracta ¨¦s de curar la gent. L'FMI no diu aix¨° gaire sovint".

Per Kentikelenis, "el recent canvi de criteri de l'FMI en la prioritzaci¨® de la salut p¨²blica sobre la disciplina fiscal ¨¦s benvingut, per¨° no seria la primera vegada que sentim aquesta ret¨°rica de la direcci¨® de l'FMI. Falta veure si aquesta vegada ser¨¤ diferent".