P¨²blic o privat

Finalment ¨Ci afortunadament¨C s'ha creat un corrent molt majoritari d'exig¨¨ncia de regeneraci¨® i neteja de la nostra societat, especialment del seu component pol¨ªtic. Per evitar els maquillatges o les simples simulacions, per¨° tamb¨¦ les possibles exageracions, seria bo que tingu¨¦ssim clars alguns criteris a l'hora d'utilitzar les paraules i d'analitzar els comportaments de les persones per veure si es corresponen a les funcions i als objectius que se'ls atribueixen pel paper que en cada moment tenen en la societat. Intentar¨¦ aportar la meva visi¨® d'alguns casos concrets.

Sector p¨²blic i sector privat. Crec que aquesta divisi¨® radical respon a una simplificaci¨® excessiva i t¨¦ el perill de confondre els interessos col¡¤lectius amb els interessos privats. M'agrada parlar de quatre tipus d'activitats que cal considerar de forma diferent: 1. Treballar per a interessos col¡¤lectius des del sector p¨²blic (pol¨ªtica). 2. Treballar per a interessos col¡¤lectius des d'organitzacions del sector privat sense afany de lucre (tercer sector social, ONG, fundacions). 3. Treballar en organitzacions empresarials amb afany de lucre (empreses, cooperatives, professionals liberals¡­). 4. Gestionar interessos p¨²blics en entitats o empreses de capital p¨²blic. En tots i cadascun d'aquests casos existeixen regles, normes, incentius i objectius que permeten fer el judici d'una actuaci¨®, per¨° no s¨®n els mateixos. Vegem:

Pol¨ªtica. En aquest camp la regla fonamental ¨¦s que el pol¨ªtic ha d'estar al servei dels ciutadans que li han encomanat que els representi i que han acceptat els objectius que els ha proposat. Les seves actuacions han d'estar dirigides a la consecuci¨® d'aquests objectius col¡¤lectius, i la seva actuaci¨® no hauria d'entrar en contradicci¨® amb ells, excepte que les circumst¨¤ncies conjunturals l'obliguin a canviar-los (canvi que si ¨¦s important requeriria una consulta pr¨¨via¡­).

Cal separar aquelles organitzacions no mercantils que presten serveis socials sense afany de lucre, d¡¯aquelles empreses que s¨®n concession¨¤ries de serveis p¨²blics

Una de les desviacions intolerables ¨¦s l'ocultaci¨® o la mentida, ja que trenca radicalment la confian?a en la qual est¨¤ basada la representaci¨® obtinguda. L'altra, encara m¨¦s evident, ¨¦s l'anteposici¨® d'interessos personals o de partit als generals; i en casos molt greus, la satisfacci¨® d'interessos particulars a canvi d'un lucre personal, o la utilitzaci¨® de diners p¨²blics per a finalitats particulars. Aquests ¨²ltims aspectes s¨®n els que normalment es coneixen com a corrupci¨®, per¨° jo penso que la corrupci¨® hauria d'incloure tamb¨¦ altres casos.

Tercer sector social. ?s un ¨¤mbit d'un gran valor, al qual cal donar suport i estendre. Per¨° de vegades hi operen organitzacions que no responen al que el seu nom indica. Cal separar clarament aquelles organitzacions no mercantils que presten serveis socials sense afany de lucre, d'aquelles empreses que s¨®n concession¨¤ries de serveis p¨²blics per¨° que, leg¨ªtimament, busquen a trav¨¦s d'aquesta activitat un benefici econ¨°mic. En aquests casos l'obtenci¨® del benefici pot entrar en contradicci¨® amb la qualitat o l'extensi¨® del servei, i per tant les normes a trav¨¦s de les quals s'actua no poden ser les del mercat sin¨® les que es fixin molt clarament en l'¡°enc¨¤rrec¡± i es comprovin amb regularitat.

L'actitud del sector p¨²blic davant d'una i d'unes altres hauria de ser diferent ja que la motivaci¨® ¨¦s diferent. Tamb¨¦ hauria d'aclarir-se el paper d'organitzacions diverses que prenen la forma de fundacions acollint-se a aquest r¨¨gim, quan en realitat s¨®n associacions sense capital fundacional, i que de vegades obeeixen a finalitats que no s¨®n exclusivament de servei p¨²blic.

Canvi de sector. ?s bo ser exigent per evitar que persones amb una traject¨°ria vital purament pol¨ªtica trobin al final un acomodament en empreses privades, simplement per aprofitar la seva capacitat de relaci¨® personal. Aix¨° ¨¦s m¨¦s clar encara si es tracta d'empreses privatitzades per Governs anteriors en les quals van participar. Per¨° no crec que fos bo impedir que es pugui demanar a persones amb una llarga traject¨°ria de gesti¨® en el sector privat que aportin la seva experi¨¨ncia i capacitats al servei dels interessos generals, com a gestors d'empreses o d'interessos p¨²blics, i que per tant ¨¦s l¨°gic que una vegada finalitzada aquesta etapa puguin tornar amb tota naturalitat, i sense cr¨ªtiques, al sector privat.

Aquestes dues situacions exposades posen de manifest tres problemes que cal abordar: les dificultats de la ¡°reincorporaci¨®¡± dels pol¨ªtics al m¨®n privat (excepte els que tenen la fortuna o la possibilitat d'aconseguir una exced¨¨ncia¡­); la creixent ¡°inhibici¨®¡± de moltes persones davant les ofertes d'incorporaci¨® al sector p¨²blic; i (en menor grau) els sistemes de retribuci¨® dels c¨¤rrecs d'aquest sector, en comparaci¨® del privat. La soluci¨® d'aquests problemes podria millorar la composici¨® del sector p¨²blic i afavorir l'acostament al conjunt de la ciutadania. Una conseq¨¹¨¨ncia important seria la desaparici¨® del t¨°pic de la ¡°classe pol¨ªtica¡±, que ¨¦s la plasmaci¨® d'aquest distanciament.

La desitjada i proclamada ¡°regeneraci¨®¡± demana molts canvis legals i socials. Per¨° tamb¨¦, entre els uns i els altres, abordar els problemes indicats amb rigor i sense demag¨°gia.

Joan Maj¨®, enginyer i exministre.