Paraula de Rei

El Rei va pronunciar el seu esperat primer discurs de Nadal sis mesos despr¨¦s d'assumir la Corona i concloure la renovaci¨® generacional que ha millorat sensiblement la imatge de la monarquia. Hem viscut mig any de primers gestos. Tot el que comen?a, abans d'esdevenir rutina, comporta un plus d'expectativa i de bona voluntat de la ciutadania cap a la persona que se situa a la c¨²spide de l'Estat. Un temps redu?t en el qual la cr¨ªtica se susp¨¨n i la novetat decau tan r¨¤pid com una tarda del primer hivern.

Encara no coneixem el nou Rei. Tot en Felip VI projecta una imatge de discreci¨® i gran prud¨¨ncia. No sabem qu¨¨ pensa realment i aquest hermetisme ¨¦s constitucionalment obligat. La Constituci¨® espanyola del 1978 no li concedeix poder, la Corona est¨¤ sotmesa al Parlament. El Rei regna per¨° no governa.

Els seus discursos no s¨®n seus, encara que tampoc no ¨¦s nom¨¦s un ventr¨ªloc del Govern de torn. El costum establert ¨¦s que La Moncloa redacta les intervencions del Rei, qui les rep i pot matisar-les, per¨° b¨¤sicament llegeix el que vol expressar el Govern espanyol en cada ocasi¨®. Amb dues excepcions: els discursos dels premis Pr¨ªncep d'Ast¨²ries i el de Nadal, en qu¨¨ el corrent ¨¦s invers: el Rei redacta la primera versi¨®, la proposa i la passa al Govern, que ¨¦s qui, finalment, disposa. Per tant, la paraula de rei no ¨¦s una paraula lliure, sin¨® reglada.

Amb l'al¡¤locuci¨® de Nadal de dimecres, Felip VI ha perdut la innoc¨¨ncia. El seu discurs de proclamaci¨® davant el Parlament podria haver-se quedat curt, el d'Oviedo de fa unes setmanes va resultar un intent animador per a una societat desmotivada. El Rei com a impulsor. Tasca ingent la de Felip VI: fer-nos recuperar la fe en nosaltres mateixos.

L'autoritat que ha jurat guardar i fer guardar la Constituci¨® dif¨ªcilment pot anar m¨¦s lluny del que ho va fer el Rei la nit de Nadal en referir-se a Catalunya: va obviar el suggeriment d'una reforma de la llei de lleis, cosa que Rajoy bloqueja. Crides vaporoses a la unitat en la diversitat i a la necessitat d'atendre tamb¨¦ als sentiments. Esc¨¤s per reconduir un problema de tant calat. En parlar de la crisi econ¨°mica, de la presumpta sortida de la qual fa bandera electoral el Govern espanyol, el rei Felip va introduir una petita esmena: els ¨ªndexs d'atur s¨®n absolutament inacceptables i no justifiquen campanes al vol.

I, finalment, no va abordar el que molts li demanaven i pel qual ser¨¤ jutjada la seva primera intervenci¨® nadalenca davant els ciutadans. Quedar¨¤ en el record el silenci del Rei sobre la q¨¹esti¨® m¨¦s delicada: la insostenible posici¨® de la seva germana, la ciutadana Cristina de Borb¨® i Gr¨¨cia, citada al banc dels acusats d'un proc¨¦s penal i que, impert¨¨rrita, mant¨¦ el seu lloc en la l¨ªnia de successi¨® a la Corona. Ja l'ha castigat familiarment i va establir molt r¨¤pid un tallafocs amb ella i el seu cunyat. Per¨° no ¨¦s nom¨¦s una q¨¹esti¨® familiar. Paraula de Rei. Quan el que ¨¦s possible ¨¦s insuficient.