L¡¯any que Facebook ens va manipular i altres estudis que van arrasar

De sobte, tothom es va escandalitzar per una cosa que mai ha estat un secret: Facebook, com Google i ara tamb¨¦ Twitter, manipula el que veiem per fer m¨¦s eficient la seva plataforma. La xarxa social dirigida per Mark Zuckerberg realitza innombrables intervencions per administrar el que es mostra en els nostres murs i, de vegades, publica els resultats en revistes cient¨ªfiques per compartir el coneixement adquirit. En aquest cas, un experiment sobre com es contagien les emocions que es va convertir en una petita tempesta d'indignaci¨®, i ¨¦s l'article cient¨ªfic que m¨¦s soroll ha fet al llarg del 2014.

Facebook va intervenir deliberadament en la plataforma de 700.000 persones perqu¨¨ veiessin menys publicacions tristes (amb paraules negatives) o felices (amb paraules positives) dels seus amics, i aix¨ª poder comprovar si al cap del temps aix¨° provocava que els usuaris mostressin influ¨¨ncia negativa o positiva en els seus escrits. En efecte, al llarg de la setmana seg¨¹ent es complia l'esperat: les publicacions eren m¨¦s positives si s'havien llegit menys frases negatives, i viceversa. Esc¨¤ndol. "Facebook manipula les emocions", van titular els mitjans setmanes despr¨¦s de publicar-se l'estudi.?

Aquest treball, titulat Evid¨¨ncia experimental de contagi emocional a escala massiva a trav¨¦s de xarxes socials i publicat a la revista cient¨ªfica PNAS, va ser l'article cient¨ªfic m¨¦s dif¨®s de l'any que ara es tanca. M¨¦s de 300 not¨ªcies van enlla?ar l'estudi i m¨¦s de 3.600 internautes el van compartir a Twitter, entre altres variables que recull Altimetric per valorar l'impacte social d'un article.

El de Facebook lidera la seva llista d'estudis amb m¨¦s difusi¨® del 2014, seguit de forma involunt¨¤ria per un treball mexic¨¤ molt m¨¦s ¨¤rid i menys pol¨¨mic. I tot per culpa d'una cadena d'errors que van permetre que es publiqu¨¦s una frase que mai va hauria de quedar negre sobre blanc: "Haur¨ªem de citar aqu¨ª l'estudi de merda de Gabor?", posaven entre par¨¨ntesi els autors enmig d'un par¨¤graf. Una nota interna d'un esborrany que, convenientment piulada a Twitter, es va convertir en un dels lapsus de l'any en l'¨¤mbit acad¨¨mic. No van ser les seves troballes sobre la pigmentaci¨® dels peixos variats el que va fer d'aquest estudi el segon m¨¦s dif¨®s de l'any.

En tercer lloc d'aquesta llista hi ha un pol¨¨mic treball que relacionava els edulcorants artificials amb la diabetis i l'obesitat, seguit per un estudi publicat a?Nature sobre c¨¨l¡¤lules pluripotents i un dels ¨¨xits de l'any: el decisiu descobriment que els gossos defequen orientats pel magnetisme de la Terra. Aquesta troballa li va valer a l'equip de cient¨ªfics el prestigi¨®s premi IgNobel d'aquest any, els guardons de la ci¨¨ncia m¨¦s gamberra.

L'estudi espanyol de m¨¦s impacte en mitjans i xarxes socials ha estat la primera salutaci¨® 'telep¨¤tica' de la ci¨¨ncia

En el lloc 9¨¨ dels estudis que m¨¦s soroll han provocat es troba el primer treball amb signatura espanyola. ?s l'experiment realitzat per investigadors de la Universitat de Barcelona i l'empresa Starlab, en el qual van aconseguir transmetre telep¨¤ticament?el pensament, un simple "hola" pensat per un subjecte situat a l'?ndia que va arribar fins a un de situat a Fran?a. Encara que el mecanisme de tecnologia cerebral ¨¦s encara rudimentari, es tracta d'un pas que va mer¨¨ixer l'atenci¨® de tot el m¨®n.

Un altre dels treballs espanyols que m¨¦s difusi¨® ha aconseguit aquest any ha estat un macroestudi sobre com afectava (negativament) la c¨¤rrega laboral de les infermeres de nou pa?sos europeus. Tamb¨¦ van aconseguir molta repercussi¨® medi¨¤tica un article realitzat per l'equip d'Atapuerca que posava "cap per avall" l'evoluci¨® dels humans despr¨¦s de l'an¨¤lisi de l'ADN m¨¦s antic, i un altre treball que va aportar el retrat d'un europeu de fa 7.000 anys.

Dels cent estudis que m¨¦s repercussi¨® han aconseguit el 2014 segons Altimetric, la instituci¨® m¨¦s reconeguda ¨¦s Harvard, amb 15 articles, i les disciplines que m¨¦s inter¨¨s han despertat han estat la medicina i les ci¨¨ncies de la salut, seguides per la biologia i la f¨ªsica.