La revoluci¨® del que ¨¦s possible

Durant les ¨²ltimes d¨¨cades s'han imposat una mena d'intel¡¤lectuals que es dediquen a explicar-nos el que ja no pot ser, el que ja no podem seguir pensant, fent o desitjant. S¨®n els predicadors de la fi de la hist¨°ria, de la fi de les ideologies, de la fi del pensament cr¨ªtic... S¨®n els intel¡¤lectuals ¡°tancaportes¡±, veritables policies del pensament que tenen com a funci¨® precintar aquells camins que ells mateixos declaren intransitables per sempre. Amb aquest gest superb, eviten haver de buscar aquests altres camins que encara estan per descobrir, aquestes sendes perilloses que alguns ja han comen?at a obrir o simplement s'estalvien haver de barallar-se amb l'emboscat i amb els atzucacs del nostre temps.

Un d'ells ¨¦s Byul Chul-Han, assagista d'¨¨xit, perqu¨¨ amb les seves cr¨ªtiques mordaces contribueix a deixar encara m¨¦s impotents els que es lamenten per¨° no volen incomodar-se intentant canviar res. Fa poc temps, concretament el 3 d'octubre d'aquest mateix any, va publicar en aquest diari un article titulat "Per qu¨¨ avui no ¨¦s possible la revoluci¨®?", en el qual partia literalment d'una escena, la del Berliner Schaub¨¹hne, en la qual ell i Antonio Negri s'havien citat per parlar de la vig¨¨ncia de la idea de revoluci¨®. Davant de la ingenu?tat del comunista revolucionari que encara ¨¦s Negri, Chul-Han s'havia proposat la tasca il¡¤luminadora d'intentar fer-li i fer-nos entendre per qu¨¨ avui no ¨¦s possible la revoluci¨®. Els precintadors del canvi radical sempre es presenten amb les credencials de la lucidesa davant d'ingenus, immadurs i rom¨¤ntics.

Els arguments de Chul-Han es redu?en b¨¤sicament a nom¨¦s un: el r¨¨gim de poder neoliberal ¨¦s incontestable perqu¨¨ sedueix, estabilitza i ho mercantilitza tot, fins i tot el comunisme. Em pregunto des d'on escriu alg¨² que parla del poder de seducci¨® i d'estabilitzaci¨® d'un r¨¨gim de dominaci¨® que precaritza i destrueix la vida natural, social, cultural i personal al nivell que ho ha fet i ho continua fent, cada vegada amb m¨¦s intensitat, el capitalisme. ?s que els nens esclaus indis, o els homes i dones que cada dia escalen la tanca de Ceuta o Melilla s¨®n ¨¦ssers lliurement sedu?ts pel discurs de l'emprenedoria? ?s que les multituds que matinen per anar a treballar cada mat¨ª o que omplen les llistes de l'atur d'aquest pa¨ªs i de molts altres s¨®n usuaris complaguts d'un sistema en el qual desitgen lliurement ingressar?

Em pregunto, tamb¨¦, quina experi¨¨ncia social t¨¦ alg¨² que veu en tota resposta col¡¤lectiva o cooperativa a la precarietat actual un nou producte del mercat capitalista. Per¨° contestar d'un en un els diferents aspectes de la seva argumentaci¨® desbordaria l'espai d'aquest article. Analitzar¨¦ nom¨¦s la tesi que es recull en el t¨ªtol del seu article, no perqu¨¨ l'afirma Chul-Han, sin¨® perqu¨¨ ¨¦s un lloc com¨² de l'actual ideologia amb la qual el poder mant¨¦ la seva pr¨°pia legitimitat.

¡°La revoluci¨® ja no ¨¦s possible¡± ¨¦s una tesi que nom¨¦s es pot afirmar des de la mirada del poder

Que ¡°la revoluci¨® ja no ¨¦s possible¡± ¨¦s una tesi que nom¨¦s es pot sostenir des de la mirada del poder. Tenir poder ¨¦s precisament pretendre dominar un determinat espai del que ¨¦s possible: del que pot ser o no ser, del que pot passar o no passar. En aquest cas, el ¡°ja no¡± de la sent¨¨ncia tanca la revoluci¨® entre una possibilitat passada i una impossibilitat futura. La neutralitza presentant-la com una experi¨¨ncia hist¨°rica caducada. Per¨° per als sense poder, el possible sempre ¨¦s una pres¨®, un espai de dominaci¨®. La revoluci¨®, per tant, mai ha estat possible ni impossible. Revolucion¨¤ria ¨¦s, precisament, aquella acci¨® col¡¤lectiva que fa emergir una possibilitat imprevista, una novetat radical que no estava continguda en el ventall del que podia passar.

En qu¨¨ consisteix aquesta possibilitat amb la qual el poder, ja sigui neoliberal o disciplinari, mai compta com a realment possible? El mateix Marx la descriu a La ideologia alemanya amb unes paraules molt clares: la revoluci¨® consisteix en ¡°l'apropiaci¨® de la totalitat de les forces productives per part dels individus associats [¡­ ] que adquireixen, al mateix temps, la seva llibertat associant-se i per mitj¨¤ de l'associaci¨®¡±.

En el capitalisme actual, les forces productives ja no s¨®n nom¨¦s els mitjans de producci¨® industrial. S¨®n tots els mitjans que reprodueixen la vida, materialment i simb¨°licament. La revoluci¨® ¨¦s reapropiar-se'n col¡¤lectivament, ¨¦s a dir, per mitj¨¤ d'aquesta capacitat d'associaci¨® i de cooperaci¨® que ens fa lliures. Em pregunto: no ¨¦s aix¨°, precisament, el que est¨¤ passant? Els moviments socials i les emprenedories cooperatives que, en tants llocs del m¨®n avui, autonomitzen la seva capacitat de gesti¨® i de creaci¨® de formes de vida, qu¨¨ fan sin¨® proposar i plantejar concretament formes de reapropiaci¨® col¡¤lectiva de la vida?

I si la revoluci¨®, m¨¦s que ¡°no ser ja possible¡±, ¨¦s una cosa que est¨¤ passant cont¨ªnuament? La revoluci¨® seria llavors la possibilitat m¨¦s permanent, m¨¦s insistent i m¨¦s imminent del sistema capitalista. No ¨¦s que ja no sigui possible, sin¨® que sempre ¨¦s aqu¨ª, tenint lloc i sent combatuda, recondu?da, neutralitzada. El que ha canviat no ¨¦s la possibilitat de la revoluci¨® sin¨® la seva forma i concepci¨® hist¨°rica. En un m¨®n posthist¨°ric, la revoluci¨® ja no ser¨¤ un esdeveniment hist¨°ric, ¨²nic, que canviar¨¤ per sempre el curs de la hist¨°ria. I en un m¨®n postpol¨ªtic, la revoluci¨® ja no ser¨¤ una simple presa del poder pol¨ªtic. M¨¦s enll¨¤ de la hist¨°ria pol¨ªtica de les revolucions, avui s'imposa la intempestivitat de les revolucions que ja estan tenint lloc. Si el poder no les vol veure, nosaltres, s¨ª.

Marina Garc¨¦s ¨¦s fil¨°sofa.