Gr¨¨cia sense dogmes

El Parlament grec ha estat incapa? de triar nou president de la Rep¨²blica, en una mostra m¨¦s de l'escassa consist¨¨ncia de la seva classe pol¨ªtica. A la dreta que lidera el primer ministre, Andonis Samar¨¤s ¨Cno a la UE ni a cap soci europeu¨C corresponia la decisi¨® sobirana sobre aquest afer. I ha fracassat. Hauria pogut buscar un candidat de consens; hauria pogut oferir contrapartides. Per¨° la seva aposta es va frustrar per suport insuficient.

La situaci¨® condueix a eleccions anticipades. Pot semblar un experiment atractiu per a uns quants, dins i fora del pa¨ªs ¨Cinclosos els que veuen Gr¨¨cia com a laboratori i acaricien en el caos ve¨ª un triomf propi proper¨C, per¨° contraria la majoria de grecs, que prefereixen la complexa estabilitat actual. I implica una innecess¨¤ria incertesa a la UE, pels eventuals efectes d'aquesta nova crisi (just quan la depreciaci¨® del petroli i el d¨°lar fort estaven animant el creixement econ¨°mic continental i la creaci¨® d'ocupaci¨®). L'FMI, per part seva, va anunciar la suspensi¨® de negociacions per al desemborsament de les ajudes.

Els grecs decidiran el seu futur, sobiranament. Per¨° com que la sobirania nacional ¨¦s avui declinant, relativa i compartida, els convindr¨¤ considerar l'opini¨® de la resta dels europeus, als quals estan lligats pol¨ªticament, econ¨°micament i monet¨¤riament. L'opini¨® majorit¨¤ria i transversal dels espanyols, i probablement dels europeus, tendeix a distanciar-se dels dogmes extremistes en la interpretaci¨® de la crisi de l'euro, i concretament de la grega. En totes dues la responsabilitat ha estat compartida, entre creditors i deutors, entre els del nord i els mediterranis, entre centrals i perif¨¨rics; entre rics i pobres. La culpa ni ¨¦s nom¨¦s de Berl¨ªn ni ¨¦s nom¨¦s d'Atenes.

En efecte, la pol¨ªtica d'excessiva austeritat patrocinada per Alemanya ha desembocat en una devaluaci¨® interna de ferotges conseq¨¹¨¨ncies socials, per¨° tamb¨¦ ha anat acompanyada de contribucions solid¨¤ries al rescat d'Atenes, per mal dissenyat que estigu¨¦s. En sentit invers, l'exc¨¦s de despesa, el balafiament i la corrupci¨® emparades en uns tipus d'inter¨¨s barats han anat igualats a la incompet¨¨ncia administrativa i l'abs¨¨ncia d'estructures p¨²bliques (cadastre, inspecci¨® d'hisenda, estad¨ªstica), imputables nom¨¦s a la responsabilitat estrictament nacional.

Ara s'obre una etapa preelectoral en qu¨¨, per fer m¨¦s espectacle, sobresortiran els dogmes oposats. Uns tendiran a insultar els grecs per la seva incompet¨¨ncia: que s'ho empassin (i compleixin els pactes) ser¨¤ el seu lema. Uns altres estigmatitzaran el conjunt dels europeus per la miopia de la seva pol¨ªtica econ¨°mica: que paguin pels seus errors (i condonin el deute exterior: no dels bancs, sin¨® dels Estats, dels ciutadans, espanyols inclosos), ser¨¤ la seva consigna. Entre aquests dos dogmes haur¨¤ de sorgir una renegociaci¨®, com la prevista per al tercer rescat. Perqu¨¨ aquesta no ¨¦s una hist¨°ria de bons i dolents.