Les esp¨¨cies que se la juguen el 2015

Fa milions d'anys hi va haver meteorits gegants, erupcions massives, refredaments salvatges de la temperatura global, fins i tot supernoves ben a prop. Aquests i altres factors de gran magnitud van provocar les cinc extincions massives que han tingut lloc fins ara al planeta Terra, moments en qu¨¨ m¨¦s del 75% de les esp¨¨cies desapareixien per sempre. Ara, els humans colpegem la biodiversitat com els asteroides del cretaci, i som els instigadors de la sisena gran extinci¨®. L'any 2015 ha de ser una batalla decisiva per posar-hi fre: fins avui hem estat els causants de l'extinci¨® de 322 esp¨¨cies de vertebrats en els ¨²ltims cinc segles, per¨° el ritme mortal s'accelera.

Entre els animals, algunes baixes semblen gaireb¨¦ segures. Per exemple, la gr¨ªvia podria tenir els dies comptats. ?s el cetaci m¨¦s petit i el m¨¦s amena?at d'extinci¨®. Descobert el 1958, el seu ¨²nic h¨¤bitat ¨¦s el golf de M¨¨xic, on sobreviu un grup de menys de 100 exemplars. Es tracta d'una poblaci¨® l¨ªmit per garantir la viabilitat de l'esp¨¨cie i la seva situaci¨® s'agreuja cada any per culpa de la pesca d'arrossegament que es practica a la zona, que ha provocat que desaparegui la meitat dels exemplars que hi vivien fa tot just tres anys.

La seva situaci¨® recorda la viscuda amb el seu cos¨ª xin¨¨s, el dof¨ª baiji, que era end¨¨mic del riu Iang-Ts¨¦ i tot indica que s'ha extingit en els ¨²ltims anys. La sobrepesca, la construcci¨® de preses i la degradaci¨® de l'entorn per l'explotaci¨® del riu van portar aquests dofins a la desaparici¨®. Ara, la marsopa sense aleta que tamb¨¦ habita el Iang-Ts¨¨ ¨¦s el cetaci m¨¦s amena?at (entorn de 1.500 exemplars vius), despr¨¦s de la gr¨ªvia.

Aquests casos s¨®n bons exemples del que est¨¤ passant als entorns marins i fluvials, sobreexplotats i contaminats: les escombraries llan?ades al mar?estan matant molts animals. Totes les tortugues marines, el 58% de les esp¨¨cies de foques i el 21% de les aus marines estan afectades seriosament per atrapaments en xarxes i pl¨¤stics abandonats als oceans. Una de cada quatre esp¨¨cies de mam¨ªfers marins i m¨¦s d'un ter? de les aus que viuen del mar s'estan enverinant amb deixalles. Recentment, els governs de tot el planeta es van comprometre a canviar aquesta tend¨¨ncia protegint, per exemple,?un bon nombre de taurons amena?ats.

A terra ferma les coses estan igual de malament. Per exemple, hi ha diverses esp¨¨cies de rinoceront que baixen perillosament pel pendent de l'extinci¨®. De les cinc existents en l'actualitat, tres es troben en una situaci¨® cr¨ªtica: el de Sumatra (amb menys de 250 exemplars vius) i el de Java (uns 35 exemplars) a ?sia i el rinoceront negre a ?frica. Les poblacions d'aquest ¨²ltim minven cada any per culpa del furtivisme.

Hi ha 4.500 esp¨¨cies de mam¨ªfers, aus i amfibis amena?ats d'extinci¨®, 2.000 en perill cr¨ªtic

Tamb¨¦ a ?frica la ca?a afecta l'esp¨¨cie de rinoceront blanc: la subesp¨¨cie del nord nom¨¦s compta amb cinc exemplars vius i ¨²nicament un ¨¦s mascle. All¨¤ hi ha dues subesp¨¨cies de goril¡¤la, l'occidental del riu Cross i el de les muntanyes, que es troben en estat cr¨ªtic amb pocs centenars d'exemplars. Un altre gran simi molt amena?at ¨¦s l'orangutan de Sumatra, un entorn en qu¨¨ tamb¨¦ estan a punt d'extingir-se les esp¨¨cies end¨¨miques de tigre, elefant i rinoceront. En aquesta zona, a m¨¦s de Centream¨¨rica i els Andes Tropicals, s'est¨¤ produint m¨¦s de la meitat de la p¨¨rdua de biodiversitat de tot el planeta.

La ca?a ¨¦s nom¨¦s un dels problemes que delmen esp¨¨cies a tot el planeta: l'explotaci¨®, la contaminaci¨®, el canvi clim¨¤tic i la p¨¨rdua d'h¨¤bitats a causa de la tala d'arbres o l'agricultura estan sumant-se a aquesta amena?a m¨²ltiple que pot comportar extincions massives en els propers segles. Fins on arriba la ci¨¨ncia, hi ha m¨¦s de 4.500 esp¨¨cies de mam¨ªfers, aus i amfibis amena?ats d'extinci¨®, i aquest ¨²ltim grup ¨¦s el que t¨¦ m¨¦s a perdre, amb gaireb¨¦ 2.000 esp¨¨cies en perill. En la situaci¨® m¨¦s greu, en perill cr¨ªtic d'extinci¨®, hi ha 950 esp¨¨cies de vertebrats, segons ha publicat recentment Nature amb dades de la Uni¨® Internacional per a la Conservaci¨® de la Natura (UICN).

Molts d'aquests animals s¨®n completament desconeguts, m¨¦s enll¨¤ dels que acaparen cartells i fons d'escriptori com el panda o el tigre. Per descomptat, moltes esp¨¨cies desapareixen sense que arribin a coneixe's i d'altres es registren quan ja en queden pocs esp¨¨cimens vius. El cas exemplar seria el del saola, gaireb¨¦ un animal mitol¨°gic, que va ser catalogat per primera vegada el 1992. Des de llavors amb prou feines uns quants albiraments donen fe que es tracta d'un animal que segueix viu en la natura, concretament a les selves del Vietnam. No se sap amb certesa el nombre d'exemplars d'aquest petit i peculiar bov¨ª que es resisteix a l'extinci¨®, potser n'hi ha un centenar. Cap dels saoles capturats ha aconseguit viure en captivitat, una bona mostra de la fragilitat d'aquesta esp¨¨cie.

Tamb¨¦ ¨¦s molt vulnerable el peres¨®s pigmeu, l'esp¨¨cie m¨¦s petita de peres¨®s de tres dits, exemple vivent de nanisme insular. ?s notablement m¨¦s petit que els seus parents propers i habita ¨²nicament en una illa de tres quil¨°metres quadrats del Carib panameny, Escudo de Veraguas. La seva principal amena?a ¨¦s la tala de manglars per fer-ne llenya, la qual cosa redueix m¨¦s encara el seu petit m¨®n.

Les illes s¨®n els ecosistemes m¨¦s castigats per aquesta extinci¨® massiva: el 90% de les aus desaparegudes per culpa de la influ¨¨ncia humana habitaven en illes. En aquest punt, ¨¦s molt significatiu l'estat cr¨ªtic d'un dels animals que van inspirar Charles Darwin quan a bord del Beagle va comen?ar a lligar els caps que el portarien a desenvolupar les seves famoses teories. En concret, del mim de Floreana ¡ªuna de les aus que li van donar les claus de la selecci¨® natural a les illes de Gal¨¢pagos¡ª nom¨¦s en queden 50 adults.

De totes les esp¨¨cies que han viscut en els ¨²ltims 3.500 milions d'anys a la Terra, n'ha desaparegut el 95%.?Pot ser que l'extinci¨® sigui el dest¨ª natural natural de totes. O que aquest dest¨ª sigui intentar evitar-ho.