Un informe defineix l¡¯her¨¨ncia gen¨¨tica de les races als EUA

Quins factors considera una persona per definir-se com a hisp¨¤, afroameric¨¤ o nadiu? Coincideix sempre aquesta descripci¨® amb el que diuen els seus gens? La majoria de les vegades s¨ª, per¨° un equip d'investigadors nord-americans es va proposar estudiar la correlaci¨® entre la ra?a dels ciutadans i la informaci¨® que cont¨¦ la seva composici¨® gen¨¨tica en relaci¨® amb els seus avantpassats europeus, africans o nadius. La seva conclusi¨® principal ¨¦s que el melting pot amb qu¨¨ s'ha descrit a la poblaci¨® dels Estats Units, la barreja de races i ¨¨tnies, no ¨¦s tan ampli ni s'est¨¦n de la mateixa manera en tot el seu territori.

La investigaci¨® publicada per l'American Journal of Human Genetics ¨¦s l'estudi gen¨¨tic m¨¦s ampli que s'ha fet mai als EUA, amb una mostra de m¨¦s de 160.000 persones. Totes havien accedit anteriorment que s'estudi¨¦s la seva informaci¨® gen¨¨tica. Gr¨¤cies a aquestes dades els cient¨ªfics han pogut comparar les difer¨¨ncies entre el ¡°passat gen¨¨tic¡± d'una regi¨®, les diferents poblacions que hi han habitat i la identificaci¨® racial o ¨¨tnica dels seus descendents actualment.

Els autors de l'estudi, liderat per David Reich, especialista en gen¨¨tica a la Universitat de Harvard, han aconseguit posar xifres a les dades que altres estudis anteriors, elaborats a una escala molt inferior, nom¨¦s havien pogut endevinar, com ¨¦s la quantitat de gens que un afroameric¨¤ ha heretat de pobles europeus, africans o d'indis nadius. Ara, per primera vegada, se sap que els afroamericans dels EUA tenen de mitjana gens que s¨®n un 73,2% africans, un 24% europeus i un 0,8% nadius.

Per primera vegada se sap que els afroamericans dels EUA tenen de mitjana gens que s¨®n un 73,2% africans, un 24% europeus i un 0,8% nadius

L'estudi tamb¨¦ desvela que la c¨¤rrega gen¨¨tica d'hispans i blancs amaga modificacions sorgides dels fets que van canviar dr¨¤sticament la composici¨® demogr¨¤fica d'una regi¨®, com les onades migrat¨°ries d'Europa i l'Am¨¨rica Llatina o el comer? d'esclaus. Els autors apunten que els llatins, per exemple, mostren ¡°diferents proporcions d'her¨¨ncia gen¨¨tica nadiua, africana o europea¡± segons els esdeveniments locals que van afectar els seus avantpassats, el seu contacte amb esclaus, assentaments europeus o poblacions natives.

Una de les grans revelacions de l'informe s¨®n les variacions en l'her¨¨ncia gen¨¨tica en funci¨® de la regi¨® del pa¨ªs. Aix¨ª, per exemple, els afroamericans que viuen o han nascut al sud, especialment a Ge¨°rgia o Carolina del Sud, tenen el percentatge m¨¦s alt de gens africans. A l'extrem contrari hi ha el 5% dels negres, que han heretat almenys un 2% dels seus gens dels indis nadius, excepci¨® que deriva del contacte de tribus del nord del pa¨ªs amb esclaus.

En el cas dels llatins, els investigadors han determinat que la seva her¨¨ncia gen¨¨tica procedeix en un 18% d'indis nadius, un 65,1% d'europeus i un 6,2% d'africans. El percentatge m¨¦s alt d'her¨¨ncia nadiua coincideix amb la proximitat dels hispans a la frontera amb M¨¨xic, al sud-oest del pa¨ªs. Aquells que procedeixen de la regi¨® del Carib, per contra, acumulen m¨¦s gens africans.

Les difer¨¨ncies regionals encara s¨®n m¨¦s definitives en el cas dels blancs, l'her¨¨ncia europea dels quals est¨¤ profundament condicionada per les onades migrat¨°ries, el moment en qu¨¨ van tenir lloc i els pa?sos de proced¨¨ncia dels immigrants. L'ascend¨¨ncia brit¨¤nica o irlandesa est¨¤ present en la majoria dels nord-americans blancs de tot el pa¨ªs, en una mitjana superior al 20% dels gens de cada persona. L'her¨¨ncia ib¨¨rica, derivada de la pres¨¨ncia espanyola, segueix sent significativa en poblacions de Florida, Louisiana, Calif¨°rnia o Nevada. Al nord, als estats de Minnesota o les dues Dakotes, m¨¦s del 10% dels gens de les persones estudiades s¨®n d'ascend¨¨ncia escandinava.

Al llarg de la seva hist¨°ria, els EUA han desenvolupat una llarga tradici¨® d'estudis i investigacions per estr¨¨nyer la definici¨® racial de la seva poblaci¨®, tant en termes cient¨ªfics com sociol¨°gics. La composici¨® demogr¨¤fica del pa¨ªs, en canvi constant gr¨¤cies a la immigraci¨® i l'alt nivell de mobilitat territorial dels ciutadans, sempre ha desafiat qualsevol intent.

L'ascend¨¨ncia brit¨¤nica o irlandesa est¨¤ present en la majoria dels blancs de tot el pa¨ªs

Prova d'aquest repte ¨¦s la modificaci¨® dels q¨¹estionaris del cens que cada deu anys quantifica la poblaci¨® nord-americana i en les preguntes del qual s'han basat els autors d'aquest estudi. Els ciutadans responen a les mateixes preguntes que han fet servir els autors d'aquest estudi. "Quina categoria descriu millor la vostra identitat racial?" ¨Cblanc, negre, asi¨¤tic, nadiu o altre¨C; i "Qu¨¨ defineix millor la vostra ascend¨¨ncia o ¨¨tnia?" ¨Camb categories com afric¨¤, afroameric¨¤, europeu, llat¨ª o asi¨¤tic¨C.

Els r¨¤pids canvis demogr¨¤fics que pateixen els EUA han obligat no fa gaire l'Oficina del Cens a ajustar el seu formulari per incloure noves races o grups ¨¨tnics que, malgrat que no es poden delimitar per unes clares fronteres cient¨ªfiques ¨Ccom la prefer¨¨ncia entre hisp¨¤ o llat¨ª, negre o afroameric¨¤¨C, s¨ª que utilitzen els membres la poblaci¨®. Aquesta identificaci¨® ara t¨¦ un reflex gen¨¨tic catalogat gr¨¤cies a aquest ambici¨®s estudi en qu¨¨ m¨¦s de 160.000 persones han obert la porta al primer mapa de l'her¨¨ncia gen¨¨tica dels nord-americans.