S¨®c una anomalia hist¨°rica

Com la majoria de vosaltres, segur: som una anomalia hist¨°rica. Enceto el 2015 amb una constataci¨® que, ni que m¡¯ho hagu¨¦s dit l¡¯oracle, no hauria cregut mai: he tingut sort, hem tingut molta sort. Vaig n¨¦ixer a mitjan segle XX, en ple franquisme i, tot i aix¨ª, he tingut fortuna, perqu¨¨ llavors, gr¨¤cies a la guerra freda, mal m¡¯est¨¤ dir-ho, se¡¯m va donar la possibilitat de beneficiar-me, ens hem pogut beneficiar, del moment singular, potser ¨²nic, en qu¨¨ la hist¨°ria va comen?ar a donar-se el gust de ser, almenys a Occident, m¨¦s igualit¨¤ria. I sense armes a les mans.

Vaig poder estudiar a la Universitat, cosa que fins aleshores no havia fet ning¨² de la fam¨ªlia. Tot i ser noia, vaig poder iniciar una vida fora de Said¨ª, que a casa no em necessitaven ni per collir alfals, que aleshores encara se¡¯n feia i jo en collia, ni encara menys per a la collita de cereals. Comen?ava la maquinitzaci¨® del camp. Mon germ¨¤, cinc anys m¨¦s gran, s¡¯hi va quedar, a ell s¨ª que el necessitaven. Nom¨¦s que hagu¨¦s estat a l'inrev¨¦s, que jo hagu¨¦s estat la gran, potser hauria estat empesa a casar-me al poble amb algun bon mosso disposat a ajudar el pare amb les noves m¨¤quines, el tractor, la segadora i tota la pesca. Hi havia pressa per modernitzar-se, potser el pare no hauria volgut esperar m¨¦s.

La nostra vida, ara que he fet els seixanta i mon germ¨¤ est¨¤ a punt de fer-ne seixanta-cinc, ha estat molt m¨¦s amable que la dels pares, a Barcelona jo, a Said¨ª ell. Molt m¨¦s diferent, i ja ho havia estat molt, de la dels pares respecte dels seus, i no nom¨¦s per la guerra del 36. Hem tingut sort, molta sort. Vides diferents, les nostres com la de tants de vosaltres, que ara s¡¯unifiquen en aquesta constataci¨® paradoxal: hem tingut la fortuna de ser una anomalia hist¨°rica que qui sap quan es repetir¨¤.

Com s¡¯ho pot fer la fam¨ªlia d¡¯un pag¨¨s jove?, es pregunta mon germ¨¤. Cert, els joves han deixat de tenir la nostra sort

Dic paradoxal perqu¨¨ no em refereixo a hist¨°ries de vida d¡¯¨¨xit tal com el present les ent¨¦n. S¨¦ l¡¯¨¨xit que he tingut i mon germ¨¤ sap l¡¯¨¨xit que t¨¦, per¨° no ¨¦s cap ¨¨xit que el present certifiqui. En el seu cas, la collita de fruita del 2014 ha estat la m¨¦s dolenta ¨Cque vol dir la m¨¦s mal pagada¨C dels ¨²ltims anys, i fa molt que un agricultor no treu rendiments de la seva feina, prou fa ha d¡¯anivellar despeses. L¡¯any que hem deixat enrere, ni aix¨°. Com s¡¯ho pot fer la fam¨ªlia d¡¯un pag¨¨s jove?, es pregunta mon germ¨¤. Cert, els joves han deixat de tenir la nostra sort. Ell i la seva dona ja estan de tornada, el noi treballa a Barcelona i no li cal emigrar, la feina est¨¤ feta. Hem tingut sort.

A voltes etzibo, a ell i a les amistats, a boca de can¨®: Som fills de Stalin. Els meus interlocutors s¡¯espanten. Vade retro, sat¨¤nic! Ve't aqu¨ª la sonada, em diuen els seus ulls, es vendria una orella per una frase. Per¨° els ulls em diuen tamb¨¦: qu¨¨ diantre vols dir? Quan ho explico, la meva gent fa que s¨ª amb el cap: si no hagu¨¦s estat per Stalin no haur¨ªem tingut Estat del benestar, sense el temor a all¨° sovi¨¨tic el capital no hauria tolerat el laborisme al poder a la Gran Bretanya i, sense m¨¦s ni m¨¦s, no hauria arribat a la conclusi¨®, que es va dir guerra freda en el m¨®n militar com en el civil, que m¨¦s valia fer algunes concessions humanistes que no pas exposar-se al predicament que aleshores encara tenien els supervivents vencedors de la batalla de Stalingrad.

Com m¨¦s pa?sos de l¡¯Est europeu enva?a Stalin a partir del 1956 a Hongria, m¨¦s sort an¨¤vem tenint per aquesta banda d¡¯all¨° que va ser anomenat el tel¨® d¡¯acer. S¨ª, francament, a mi tampoc em fa cap gr¨¤cia retrospectiva, per¨° aix¨ª va anar la cosa.

Un cop aclarida la nostra filiaci¨® sovi¨¨tica, que els d¨¦us ens perdonin, la conversa acostuma a derivar cap a un argument no s¨¦ si dir-ne paradoxal, tamb¨¦. La nostra generaci¨®, les nostres generacions, que som m¨¦s d¡¯una, t¨¦ en conseq¨¹¨¨ncia el deute de tornar el favor hist¨°ric. Tenim doncs una responsabilitat gran, em deien l¡¯altre dia en converses diferents dos bons amics que han estat en pol¨ªtica institucional recent. I tant que la tenim. I tant, tamb¨¦, que les generacions afortunades ho saben i ho fan, estan tornant el favor hist¨°ric tant com poden.

No dic tant com podem perqu¨¨ no estic jubilada. Ho poden i ho fan tants jubilats i prejubilats que es fan c¨¤rrec no tan sols de la fam¨ªlia jove i no tan jove que no se¡¯n surten sin¨® tamb¨¦ de l¡¯acci¨® directa que permet canviar algunes coses, sigui la frustrada operaci¨® a Sarri¨¤ de convertir un rac¨® del parc de l¡¯Oreneta en urbanitzaci¨® de luxe, que han frustrat uns quants ve?ns jubilats i jubilades, com impedir que passi el mateix o similar amb la torre Garcini al Guinard¨®.

Per no parlar de tantes altres accions directes comunit¨¤ries de tota mena que porten a bon terme els sortats hist¨°rics. Som els fills de la guerra freda, som les filles de l¡¯Estat del benestar que un dia va existir. En donem fe.

Merc¨¨ Ibarz, escriptora i professora de la UPF