Un discurs per passar de puntetes

El discurs de Cap d¡¯Any del president Mas no passar¨¤ a la hist¨°ria de l'orat¨°ria p¨²blica ni marcar¨¤ un fita en l'esdevenir pol¨ªtic de Catalunya. Ha estat m¨¦s aviat un discurs anod¨ª i d'estar per casa, de passar de puntetes sobre el que realment preocupa el pa¨ªs. M¨¦s enll¨¤ d¡¯expressar afecte per tots aquells que pateixen, que a Catalunya s¨®n molts, com ens indiquen les estad¨ªstiques de llars sense ingressos i nens amb els pares aturats, el president ha passat per sobre dels dos grans problemes que m¨¦s preocupen la ciutadania.

En primer lloc, la crisi. Com desesperadament intenta fer Rajoy cada cop que t¨¦ un micr¨°fon a l¡¯abast, tamb¨¦ el president Mas s¡¯ha aferrat a les dades de la macroeconomia que permeten fer una lectura optimista de la realitat. Estem sortint de la recessi¨®, ha vingut a dir. I ho sustenta en el fet que, per primer cop des de l¡¯inici de la crisi, fa set anys, tots els trimestres del 2014 han tingut creixement positiu i en tots ha baixat l¡¯atur i s¡¯ha creat ocupaci¨®. Per¨° el creixement ¨¦s tan lleu que no s¡¯ha notat i, el que ¨¦s pitjor, l¡¯evoluci¨® de l'economia ¨¦s incerta i les perspectives a qu¨¨ s¡¯apunten m¨¦s enll¨¤ dels Pirineus, molt inquietants.

La Generalitat afronta el nou any sense Pressupostos, el sistema sanitari p¨²blic segueix descapitalitzant-se, igual que l¡¯educatiu, i les universitats perden oportunitats de competir en recerca, que ¨¦s la m¨¦s important inversi¨® de futur. D¡¯aix¨°, ¨°bviament, no n'ha parlat. Cal agrair-li almenys la perspic¨¤cia de no caure en el mateix error que va cometre Rajoy, la de donar la crisi per definitivament superada. Ha fet, efectivament, una lleugera menci¨® al fet que encara no hi ha feina per a tothom i que les desigualtats socials no s¡¯han redu?t, com si ell no tingu¨¦s res a veure amb les pol¨ªtiques d¡¯austeritat que estan provocant una davallada salarial sense precedents i oculta a les estad¨ªstiques, i una forta caiguda de les rendes mitjanes.

Just quan la corrupci¨® s¡¯ha enfilat al segon lloc dels problemes que m¨¦s preocupen la ciutadania, presentar la Generalitat com a capdavantera de la regeneraci¨® democr¨¤tica i model de gesti¨® i d¡¯administraci¨® dels recursos p¨²blic ¨¦s tirant curt una gosadia. Cap menci¨® als esc¨¤ndols que tamb¨¦ a Catalunya han contribu?t a fer que la ciutadania perdi la confian?a en les institucions. Dif¨ªcil oblidar que el discurs est¨¤, per la seva desgr¨¤cia, emparedat entre dues not¨ªcies que emmarquen on som en aquesta inc¨°moda q¨¹esti¨®. Un dia abans del discurs hem conegut que Llu¨ªs Prenafeta, qui va ser secretari general de Presid¨¨ncia i home fort de Jordi Pujol durant molts anys, i Maci¨¤ Alavedra, el conseller m¨¦s poder¨®s i que m¨¦s ha fet i desfet en mat¨¨ria econ¨°mica durant el pujolisme, s¡¯enfronten a una petici¨® fiscal de sis anys de pres¨® per un tipus de corrupci¨® que en res es diferencia del que es descriu al sumari del cas G¨¹rtel a la resta d¡¯Espanya. I d'aqu¨ª a unes setmanes, ser¨¤ el mateix expresident Jordi Pujol, fundador de Converg¨¨ncia i el seu pare pol¨ªtic, qui haur¨¤ de compar¨¨ixer davant del jutge com a imputat. Tot aix¨° no sembla anar amb el president.

Per¨° si en aquests dos punts hi ha hagut una certa impostura, en el tercer gran assumpte, el de la conjuntura pol¨ªtica, el president ha estat, sobretot, eteri. Ara mateix, el que m¨¦s interessa en l'¨¤mbit de la pol¨ªtica catalana durant el 2015 ¨¦s si hi haur¨¤ eleccions anticipades o no. A part de renovar el seu comprom¨ªs de fer avan?ar el proc¨¦s i fer una nova apel¡¤laci¨® a la unitat de les forces sobiranistes, poca cosa m¨¦s ha dit el president.

Un discurs, aix¨ª doncs, que si t¨¦ alguna significaci¨® no ser¨¤ tant pel que ha dit com pel que ha eludit.