Les sorpreses d¡¯un petroli m¨¦s barat

La crisi del petroli del 1974 va canviar el m¨®n. Cap al mar? d'aquell any, el preu del cru s'havia quadruplicat: el barril va passar de tres a dotze d¨°lars. Els pa?sos productors, majorit¨¤riament del Pr¨°xim Orient i el nord de l'?frica, es van convertir en noves pot¨¨ncies econ¨°miques, mentre que les economies dels EUA, Europa, el Jap¨® i altres importadors van sofrir un greu rev¨¦s. Les relacions de poder entre els principals actors geopol¨ªtics es van veure alterades i es van crear nous vincles. Tamb¨¦ van provocar guerres i van contribuir a la propagaci¨® internacional del fonamentalisme isl¨¤mic, gr¨¤cies al finan?ament que va rebre de pa?sos que acabaven de convertir-se en estats molt rics, com l'Ar¨¤bia Saudita i d'altres.

El m¨®n est¨¤ a punt de descobrir que la considerable, sobtada i absolutament inesperada baixada actual del preu del cru podria ser tan pertorbadora com aquesta crisi del 1974.

Algunes de les repercussions que ha tingut a tot el m¨®n la caiguda del preu del cru iniciada al juny ¡ªamb un descens del 45%¡ª han estat immediates. L'alegria amb qu¨¨ els ciutadans dels Estats Units i la resta del m¨®n han comen?at a consumir gasolina n'¨¦s un exemple. Un altre ¨¦s la preocupaci¨® dels governs dels pa?sos exportadors de petroli, que s'enfronten a la necessitat de retallar la despesa p¨²blica i s'arrisquen al caos social i pol¨ªtic.

Hi ha altres conseq¨¹¨¨ncies de la baixada del preu del petroli que amb prou feines han comen?at a notar-se. ?ltimament, la premsa ens est¨¤ donant pistes sobre el que li espera al m¨®n si els preus continuen baixos durant un per¨ªode perllongat (i subratllo aquest si condicional). Chevron acaba d'anunciar que cancel¡¤lar¨¤ un projecte d'exploraci¨® de 10.000 milions de d¨°lars per buscar gas d'esquist a Ucra?na. El Govern de K¨ªev comptava amb aquest projecte per estimular la seva vacil¡¤lant economia i reduir la seva depend¨¨ncia del gas rus. Aquest ¨¦s nom¨¦s un exemple concret d'una tend¨¨ncia m¨¦s generalitzada: descartar o posposar projectes energ¨¨tics que, de sobte, s'han tornat massa arriscats o inviables, des d'un punt de vista econ¨°mic, amb la baixada el preu del cru. Segons Goldman Sachs, hi ha inversions en el sector valorades en un bili¨® de d¨°lars que ara s'estan reconsiderant o s'han cancel¡¤lat. A la llarga, l'efecte pot ser una producci¨® m¨¦s baixa de petroli i, per tant, un preu m¨¦s alt de l'energia. A curt termini, la desaparici¨® sobtada d'aquest enorme flux d'inversi¨® perjudicar¨¤ per for?a les companyies energ¨¨tiques i, especialment, els seus prove?dors d'equips i les empreses de construcci¨® i enginyeria que han de dur a terme aquests treballs.

Altres tres titulars de premsa que il¡¤lustren els canvis que ha comportat la crisi del petroli del 2014 procedeixen de R¨²ssia, Vene?uela i l'?ndia. El 15 de desembre va ser un dilluns negre: la Borsa de Moscou?va experimentar una reculada de l'11% i el ruble va caure un 13%, cosa que significa que una quarta part del valor en d¨°lars de les empreses cotitzades es va esfumar en un sol dia. El Banc Central va respondre apujant els tipus d'inter¨¨s del 10,5% al 17%. Aquesta dolorosa mesura continua sent insuficient per frenar el r¨¤pid i enorme descens de les reserves i la velo? devaluaci¨® de la moneda provocats per la disminuci¨® dels ingressos del petroli (el 75% de les exportacions totals i el 50% dels ingressos p¨²blics del pa¨ªs), la massiva fugida de capitals i les sancions econ¨°miques pel conflicte ucra?n¨¨s. La por, com no pot ser d'altra manera, ¨¦s que el bel¡¤ligerant Vlad¨ªmir Putin sembri disc¨°rdia a l'exterior per distreure l'atenci¨® de la dif¨ªcil situaci¨® de R¨²ssia.

A Vene?uela, l'economia ja estava sumida al caos quan el barril de cru costava 120 d¨°lars. Ara que els preus han caigut per sota dels 60 d¨°lars, el Govern, conegut per la corrupci¨® end¨¨mica i la seva desastrosa gesti¨®, est¨¤ perdent el control. Tot i aix¨°, el president, Nicol¨¢s Maduro, ha afirmat una vegada rere l'altra que la prec¨¤ria situaci¨® es deu a una conspiraci¨® internacional i ha reaccionat redoblant els atacs contra els que el critiquen (com jo) i la repressi¨® contra els pol¨ªtics de l'oposici¨®. El desastre financer de Vene?uela ha estat un factor important en l'hist¨°ric canvi en les relacions entre els Estats Units i Cuba anunciat per Barack Obama i Ra¨²l Castro el 17 de desembre.

L'arru?nada economia de Cuba ha pogut surar gr¨¤cies, en bona part, a les enormes subvencions de Caracas des que Hugo Ch¨¢vez va arribar al poder el 1998. Tot i aix¨°, ¨²ltimament s'ha posat de manifest que sustentar l'economia cubana a la corda de salvament de Vene?uela era una aposta massa arriscada. La ca¨°tica situaci¨® econ¨°mica i pol¨ªtica de Vene?uela feia cada vegada m¨¦s dif¨ªcil que es poguessin mantenir els acords mantinguts entre els dos pa?sos els ¨²ltims 15 anys. Sens dubte, la feble situaci¨® de l'economia vene?olana ha fet que els dirigents de Cuba es mostressin m¨¦s disposats a acceptar una descongelaci¨® de les relacions amb els Estats Units que segurament impulsar¨¤ el comer? i la inversi¨® a l'illa. Per tant, l'abaratiment del petroli tamb¨¦ ha estat, de forma molt indirecta per¨° poderosa, un factor que ha contribu?t a posar fi a una pol¨ªtica estancada i inefica? que estava en vigor des de feia m¨¦s de mig segle.

Mentrestant, l'?ndia ha aprofitat la baixada dels preus del petroli per retallar les elevades subvencions que paga pel consum de gasoil. Fa temps que se sabia que aquestes ajudes eren perjudicials, per¨° suprimir-les resultava impopular des del punt de vista pol¨ªtic. Aquest ¨¦s un bon exemple d'un pa¨ªs que aprofita l'oportunitat que brinda la caiguda del cru per aprovar una reforma necess¨¤ria que abans era massa delicada d'abordar.

Repressi¨® pol¨ªtica, arriscats projectes internacionals i reformes necess¨¤ries a la pol¨ªtica exterior o l'economia s¨®n nom¨¦s algunes de les conseq¨¹¨¨ncies inesperades de l'abaratiment del petroli.

?