De la brossa al taller

Fa uns anys que ens hem habituat al reciclatge. A veure els contenidors de recollida selectiva al carrer, a tenir diferents cubells d¡¯escombraries a casa, i a llegir aquesta paraula en alguns productes, per¨° b¨¤sicament en papereria i vidre, o de vegades ni l¡¯hem vist, perqu¨¨ als fabricants els semblava que recon¨¨ixer que un producte portava pl¨¤stic reciclat el convertia en un article de pitjor categoria. Per¨° aix¨° ja no ¨¦s aix¨ª, i la brossa ha entrat en tallers i empreses per crear tot tipus de productes i no se n'amaga. Pl¨¤stics i vidres es reciclen per fer mobiliari urb¨¤ o de jard¨ª a l¡¯empresa Zicla, peces de roba descartades vesteixen els nous dissenys de Del Trav¨¦s, palets de fusta serveixen per crear les guitarres De Palet o fustes i metalls vells s¨®n el material preuat amb qu¨¨ Nevermai fa mobiliari i decoraci¨® d'interiors.

¡°Em diuen la basurillas¡±, fa broma Ver¨®nica Kuchinow, enginyera i fundadora de Zicla, que fa anys que investiga les possibilitats dels residus, perqu¨¨ t¨¦ clar que ¡°s¨®n un problema que s¡¯ha de convertir en una oportunitat¡±. Ella ho fa amb aquesta empresa, que d¨®na valor als que uns llencen creant nous productes i mercats. ¡°Aprofitar recursos sempre ¨¦s q¨¹esti¨® de trobar un mercat¡±, mant¨¦, i l¡¯han trobat amb els separadors de carril bici que hi ha per tot Barcelona. Estan fets de pl¨¤stics reciclats i ja s¡¯han instal¡¤lat en nou ciutats espanyoles i a Londres, Washington, San Jos¨¦ (Calif¨°rnia), Santiago de Xile o Istanbul.

Amb el seu bagatge de m¨¦s de dotze anys com a especialista en l¡¯¨²s eficient de recursos, va ser la responsable d¡¯impartir una classe magistral sobre les oportunitats dels materials reciclats al Disseny Hub Barcelona, organitzada per Barcelona Centre de Disseny (BCD) i l¡¯associaci¨® empresarial Ecoemprenedors, dins d¡¯un cicle de promoci¨® de l¡¯ecodisseny. Va posar l¡¯accent a pensar els productes per a una economia circular, aquella que preveu que els objectes tinguin en compte tot el cicle de vida, tamb¨¦ el final, i evita que acabin amuntegats als abocadors. Hi van assistir sobretot interioristes, dissenyadors de producte i moda i arquitectes.

Upcycling: reciclatge que suma

Alguns professionals d¡¯aquests ¨¤mbits conscienciats dels greus problemes que generen els residus ja han portat les deixalles als seus tallers i les han convertit en la mat¨¨ria primera mitjan?ant l¡¯upcycling o suprareciclatge, nom amb qu¨¨ es coneix el proc¨¦s de convertir un producte rebutjat en un altre de m¨¦s qualitat, i que a ciutats com Berl¨ªn o Londres ¨¦s una tend¨¨ncia sense aturador. En el sector de la moda, ¨¦s el que fa Fiona Capdevila amb la marca Del Trav¨¦s. Aquest hivern ha llan?at la primera col¡¤lecci¨® sencera feta a partir de roba descartada, i pel sentit est¨¨tic de totes les peces, ning¨² no ho diria. L¡¯ha classificat meticulosament, triant els teixits m¨¦s naturals i de m¨¦s alta qualitat gr¨¤cies a un acord amb entitats de recollida selectiva com Engrunes o la Fundaci¨® Formaci¨® i Treball, i la seva ment creativa ha fet la resta. ¡°Ho porto de f¨¤brica, aix¨° de recuperar materials¡±, explica, perqu¨¨ la seva experi¨¨ncia professional tamb¨¦ passa per l¡¯escenografia i el vestuari teatral. ¡°Sempre es busquen materials viscuts perqu¨¨ porten hist¨°ries, tenen m¨¦s valor¡±, afegeix en refer¨¨ncia al sector de les arts esc¨¨niques.

La traject¨°ria com a dissenyador de mobiliari de Jose Alejo i la seva afici¨® a la guitarra tamb¨¦ han influ?t en la seva activitat actual: construir guitarres amb palets reciclats sota la marca De Palet. L¡¯origen de la fusta va ser ben casual. Des de la seva feina, veia com cada dia una pila de palets acabaven a les escombraries perqu¨¨ eren americans i tenen unes mides que no encaixen amb els europeus. Aix¨ª que va decidir donar-los un dest¨ª millor i va fer la primera guitarra amb aquesta fusta. Com que sonava b¨¦, va continuar rascant, i fa tres anys que fabrica guitarres i ukeleles per enc¨¤rrec. El seu repte seg¨¹ent ¨¦s dissenyar mobiliari, "per¨° anant m¨¦s enll¨¤ de posar quatre rodes a un palet", matisa.

Qui ja fa mobiliari i decoraci¨® d¡¯interiors amb fustes, metalls, vidres i qualsevol altre material del carrer que consideri oport¨² ¨¦s Ismael L¨®pez de los Mozos. Va passar de decorar les botigues d¡¯una gran marca de roba a crear el seu propi estudi al Poblenou. Escarmentat per la vida ef¨ªmera dels materials amb qu¨¨ treballava, va comen?ar fa dos anys el projecte Nevermai, per ¡°crear a partir de coses que ja existeixen¡±. "La majoria de clients el busquen perqu¨¨ treballa amb reciclatge", reconeix, i ell acumula tot el que troba i veu que li servir¨¤. ¡°Trobar material no ¨¦s cap problema¡±, assegura recordant la tradici¨® industrial del barri on t¨¦ l'estudi. Entre els projectes que ha portat a terme, hi ha la decoraci¨® de la botiga Parrup, al G¨°tic, que ¨¦s la seva sala d'exposicions; el restaurant Messi¨¦ Pizza, al barri de Gr¨¤cia, o la remodelaci¨® de l¡¯antiquari Antig¨¹edades J.M. Pio, tamb¨¦ al G¨°tic.

¡°El consumidor format ¨¦s el gran repte¡±, es lamenta Ver¨®nica Kuchinow, que veu aquest pa¨ªs molt endarrerit en normatives que premi?n les empreses m¨¦s respectuoses amb el medi ambient. "Falta suport dels governs per modificar les regles del joc", considera, i defensa que cal conscienciar i formar els consumidors perqu¨¨ escullin productes d¡¯empreses m¨¦s verdes. Aglutinar aquestes iniciatives ¨¦s el prop¨°sit d¡¯Ecoemprenedors, una associaci¨® empresarial multisectorial que neix a Catalunya amb l¡¯objectiu de promoure i donar suport a les iniciatives que tenen els valors de la sostenibilitat com a eix principal de la seva activitat.