La dreta dels EUA redefineix la seva ideologia en assumir m¨¦s poder
El nou ¡°reformisme conservador¡± empeny els republicans a abordar la pobresa i les desigualtats
Els ¨²ltims sis anys han transformat el Partit Republic¨¤. S¨®n els anys del dem¨°crata Barack Obama a la Casa Blanca, per¨° tamb¨¦ de l'auge del moviment conservador i populista Tea Party. Els republicans assumiran el dimarts el control del Congr¨¦s dels Estats Units en plena discussi¨® sobre la seva orientaci¨® pol¨ªtica.
Un grup d'intel¡¤lectuals denominats conservadors reformistes ¡ªmolts d'ells menors de 40 anys i procedents del m¨®n acad¨¨mic¡ª s¨®n el motor del rearmament ideol¨°gic de la dreta.
Els nous republicans, oberts a q¨¹estions com la pobresa o les desigualtats, tradicionalment un monopoli dels dem¨°crates, es preparen per governar el Senat i la Cambra de Representants, a partir d'aquesta setmana, i els Estats Units quan Obama abandoni el poder despr¨¦s de les eleccions presidencials de 2016.
Les eleccions legislatives de novembre van donar al Partit Republic¨¤ la majoria al Senat. Des de 2011, era majoritari en la Cambra de Representants. El dimarts, quan es constitueixi el 114¨¨ Congr¨¦s, els republicans ocuparan el nombre m¨¦s gran d'escons en la Cambra de Representants des de 1928.
Des que l'antecessor d'Obama, George W. Bush, va guanyar la seva segona elecci¨® presidencial el 2004, el Partit Republic¨¤ no havia estat tan poder¨®s. Per¨° el Partit Republic¨¤ de 2014 ¨¦s diferent del de Bush.
Entre el canvi i el manteniment de l'statu quo
Yuval Levin, l'ide¨°leg de la nova dreta nord-americana, ¨¦s l'hereu d'una rica tradici¨®. National Affairs ¡ªl'assenyada publicaci¨® trimestral que ell mateix dirigeix¡ª ¨¦s la successora de The Public Interest, la revista de refer¨¨ncia dels neoconservadors. A partir dels anys seixanta, aquesta plataforma va servir a intel¡¤lectuals com Irving Kristol, el popa del neoconservadorisme, o el soci¨°leg Daniel Bell per influir en el debat p¨²blic. A Levin l'han anomenat el "petit Kristol".
Levin, amb experi¨¨ncia a la Casa Blanca de George W. Bush, sap emmarcar les querelles pol¨ªtiques en una perspectiva filos¨°fica que transcendeix les petites baralles de Washington. En l'assaig El gran debat, fruit de la seva estada en el Comit¨¨ sobre el Pensament Social de la Universitat de Chicago, sost¨¦ que els actuals debats entre dreta i esquerra, entre conservadors i progressistes, entre republicans i dem¨°crates, es van forjar entre 1770 i 1800.
Tot va comen?ar en la baralla entre els pol¨ªtics i pensadors brit¨¤nics Edmund Burke i Thomas Paine, un reflex de la tensi¨® entre canvi i preservaci¨® de l'statu quo. Burke, autor de la cr¨ªtica m¨¦s demolidora de la Revoluci¨® Francesa, era al¡¤l¨¨rgic als canvis bruscs i a la idea que la humanitat podia comen?ar de zero. Advocava per la cautela i el progr¨¦s gradual. Al contrari que Paine, que es va entusiasmar amb la Revoluci¨®.
¡°Burke reflecteix una visi¨® de la societat fonamentada en la tradici¨®, que respecta les institucions establertes perqu¨¨ aquestes posseeixen una saviesa m¨¦s gran de la que pugui aconseguir la nostra destresa t¨¨cnica¡±, diu. La de Burke ¨¦s la tradici¨® de la dreta, encara que pol¨ªtics com el president Barack Obama ¡ªun pol¨ªtic caut i partidari dels petits passos¡ª s'han declarat burkeans.
I, encara que Levin identifica Paine amb l'esquerra, la dreta dels EUA ¨¦s paineana en l'afany transformador: la invasi¨® de l'Iraq o els desitjos en alguns sectors d'abolir l'Estat del benestar reprenen la ret¨°rica revolucion¨¤ria del segle XVIII. ¡°A Am¨¨rica¡±, diu Levin, ¡°els conservadors conserven una tradici¨® que va comen?ar a la revoluci¨®¡±.
¡°Ha viscut diverses sacsejades. No ¨¦s el mateix partit que al final dels anys de Bush¡±, diu Yuval Levin, director de la revista National Affairs i cap pensant dels conservadors reformistes. ¡°En la pol¨ªtica exterior ¨¦s molt m¨¦s caut davant de les ambicions agressives i la implicaci¨® en els assumptes interns d'altres pa?sos. En la pol¨ªtica interior ¨¦s un partit molt m¨¦s conservador, molt m¨¦s comprom¨¨s amb un paper redu?t de l'Estat i amb una despesa p¨²blica inferior, i m¨¦s preocupat pel d¨¨ficit¡±.
Els EUA ¨¦s un pa¨ªs on la pol¨ªtica ¨¦s indissociable de les idees: al cap i a l'¨²ltim, es va fundar sobre la base de la filosofia de la Il¡¤lustraci¨®. Algunes de les iniciatives que?han deixat?m¨¦s empremta es van gestar en cercles d'intel¡¤lectuals i d'economistes.
Dif¨ªcilment hauria existit la revoluci¨® econ¨°mica de Ronald Reagan sense les propostes i teories de l'American Enterprise Institute (AEI), la Heritage Foundation o el Nobel d'Economia Milton Friedman. I la invasi¨® de l'Iraq el 2003 no s'explicaria sense els neoconservadors, el moviment que t¨¦ el seu origen en una elit d'intel¡¤lectuals esquerrans que en els anys seixanta i setanta es van distanciar del Partit Dem¨°crata.
Els anys d'Obama han estat per als conservadors una travessia del desert que els ha for?at a reformular les seves bases ideol¨°giques. El Tea Party va actuar com un combustible per a una dreta deprimida, per¨° va fallar a l'hora de presentar alternatives. Va convertir els republicans en el partit del no: efica? a l'hora de torpedinar qualsevol projecte del president Obama, per¨° in¨²til a l'hora de governar.
¡°Part del que fem¡±, explica Levin, ¡°¨¦s aconseguir que els conservadors parlin de temes que sol¨ªem deixar per a l'esquerra¡±.
Ara arriba el reformisme conservador, que no renega del Tea Party, per¨° ho corregeix. Yuval Levin, nascut fa 37 anys a Israel i emigrat als EUA de nen, es declara un ¡°fan¡± del Tea Party, per¨° assenyala que tant aquest moviment com el Partit Republic¨¤, ¡°s'han centrat massa en el que calia frenar i no en el que calia fer¡±.
A l'inici d'una conversa recent en el seu despatx de National Affairs, Levin va deixar clar que ell no creu que la pol¨ªtica dels Estats Units es resumeixi en l'oposici¨® entre capitalisme i socialisme. Pot semblar una obvietat, per¨° no ho ¨¦s: un dels missatges recurrents del Tea Party ha estat que Obama era un socialista o fins i tot un comunista. ¡°Els americans, d'esquerres i dretes, s¨®n tots capitalistes¡±, diu Levin.
Levin ¡ªautor d'El gran debat, un assaig que tra?a l'origen de la divisi¨® entre esquerra i dreta en els pensadors i pol¨ªtics brit¨¤nics del segle XVIII Edmund Burke i Thomas Paine¡ª es distancia de Ronald Reagan, el sant patr¨® de la dreta nord-americana. La seva generaci¨® s'ha alliberat de la nost¨¤lgia del president que deia que ¡°les paraules m¨¦s terror¨ªfiques de la llengua anglesa s¨®n: ¡®Treballo per a l'Estat i s¨®c aqu¨ª per ajudar-lo'¡±.
El llegat de Reagan, lamenta l'intel¡¤lectual conservador, continua definint les propostes republicanes en pol¨ªtica fiscal, que prohibeixen qualsevol pujada d'impostos i protegeixen els emprenedors i els m¨¦s rics com a origen de la riquesa que despr¨¦s s'expandeix a la resta de la societat. ¡°Parlem massa de propietaris d'empreses i d'impostos a les empreses i de tipus impositius que afecten els m¨¦s rics, i no parlem prou dels impostos que afecten les fam¨ªlies de classe mitjana¡±, diu Levin.
Per a algunes figures emergents del Partit Republic¨¤, intel¡¤lectuals com Levin o Arthur Brooks, el president de l'AEI, s¨®n interlocutors freq¨¹ents. National Affairs ¨¦s lectura obligada en el Capitoli. ¡°Sens dubte, ¨¦s important i influent¡±, va dir el senador Mike Lee a The New York Times, en al¡¤lusi¨® a Levin. Els plans de Paul Ryan, congressista i candidat a la vicepresid¨¨ncia el 2012, per combatre la pobresa responen a aquest nou esperit.
No tot el que diuen i escriuen Levin i els seus companys intel¡¤lectuals es tradueix en propostes del Partit Republic¨¤, per¨° ells s¨®n avui una inspiraci¨®: el disc dur ideol¨°gic.
¡°Part del que fem¡±, explica Levin, ¡°¨¦s aconseguir que els conservadors parlin de temes que sol¨ªem deixar per a l'esquerra¡±. Esmenta l'educaci¨®, la sanitat o la pobresa.
Levin, com Brooks, s'esfor?a per recuperar una ret¨°rica que semblava propietat de l'esquerra. Insisteixen en la dimensi¨® moral, espiritual de la pol¨ªtica. Brooks ha rebut el Dalai Lama a l'AEI, temple del conservadorisme nord-americ¨¤. Levin lamenta el car¨¤cter economicista i utilitari dels debats a Washington.
¡°No parlem prou en la vida p¨²blica de les virtuts que permeten una vida pr¨°spera¡±, diu. Institucions com la fam¨ªlia i la religi¨® s¨®n fonamentals en aquesta visi¨® arrelada en els valors de la dreta.
La pol¨ªtica ¨¦s una lluita de poder, i la batalla dels propers dos anys ser¨¤ doble: entre el Partit Republic¨¤, majoritari al Congr¨¦s, i Obama; i entre candidats i faccions republicans per la nominaci¨® a les presidencials de 2016.
Com governar a partir del dimarts al Congr¨¦s? I a la Casa Blanca? Aqu¨ª entren en joc les idees: de Lincoln a Reagan, de Roosevelt a Johnson, han transformat els Estats Units. Els perfils de la propera batalla ideol¨°gica comencen a dibuixar-se.
Tres batalles per a l'oposici¨® a Obama
- Estat del benestar. Malgrat la ret¨°rica contr¨¤ria a l'intervencionisme de l'Estat i a les promeses d'acabar amb la reforma sanit¨¤ria d'Obama, es busca la preservaci¨® d'alguna xarxa de protecci¨® social.
- Immigraci¨®. El debat sobre la necessitat de regularitzar milions d'immigrants en un pa¨ªs m¨¦s divers i m¨¦s hisp¨¤ pot for?ar el Partit Republic¨¤ a donar suport a la reforma.
- Matrimoni gai. Els republicans s'han vist desbordats per la legalitzaci¨® del matrimoni homosexual en desenes d'Estats. Alguns sostenen que cal obrir una instituci¨® tradicional com el matrimoni a molts m¨¦s ciutadans.
Tu suscripci¨®n se est¨¢ usando en otro dispositivo
?Quieres a?adir otro usuario a tu suscripci¨®n?
Si contin¨²as leyendo en este dispositivo, no se podr¨¢ leer en el otro.
FlechaTu suscripci¨®n se est¨¢ usando en otro dispositivo y solo puedes acceder a EL PA?S desde un dispositivo a la vez.
Si quieres compartir tu cuenta, cambia tu suscripci¨®n a la modalidad Premium, as¨ª podr¨¢s a?adir otro usuario. Cada uno acceder¨¢ con su propia cuenta de email, lo que os permitir¨¢ personalizar vuestra experiencia en EL PA?S.
En el caso de no saber qui¨¦n est¨¢ usando tu cuenta, te recomendamos cambiar tu contrase?a aqu¨ª.
Si decides continuar compartiendo tu cuenta, este mensaje se mostrar¨¢ en tu dispositivo y en el de la otra persona que est¨¢ usando tu cuenta de forma indefinida, afectando a tu experiencia de lectura. Puedes consultar aqu¨ª los t¨¦rminos y condiciones de la suscripci¨®n digital.
Sobre la firma
