El Partit Republic¨¤ busca una vict¨°ria electoral que anul¡¤li Obama

L'¨²ltim cap¨ªtol de la presid¨¨ncia de Barack Obama comen?a la nit de dimarts, quan es comptin les paperetes de les eleccions legislatives als Estats Units. La possibilitat que el Partit Republic¨¤ aconsegueixi la majoria al Senat aboca el president dem¨°crata a un final de mandat sense marge per governar la primera pot¨¨ncia mundial.

La vict¨°ria republicana, que preveuen diversos sondejos, agreujar¨¤ la polaritzaci¨® que ha dividit Washington en els ¨²ltims quatre anys, des que el 2010 l'oposici¨® va aconseguir la majoria a la Cambra de Representants.

Els EUA acudeixen aquest dimarts a les urnes per triar els 435 membres de la Cambra de Representants i un ter? dels senadors, a m¨¦s de 36 governadors. En un pa¨ªs fundat sobre la divisi¨® de poders, les eleccions al Congr¨¦s ¡ªformat pel Senat i la Cambra de Representants¡ª poden ser tan decisives com unes presidencials. La prova: la segona vict¨°ria d'Obama el 2012 no va servir per desencallar el bloqueig al Congr¨¦s.

La vict¨°ria del Partit Republic¨¤ a la Cambra de Representants es d¨®na per feta. I, si el Partit Dem¨°crata mant¨¦ la majoria al Senat, tot continuar¨¤ igual: un Congr¨¦s dividit i amb poca capacitat de legislar. Per¨° una vict¨°ria republicana al Senat concediria a aquest partit el control absolut del Congr¨¦s. Podria aprovar lleis o revocar lleis dem¨°crates, que Obama podria vetar, per¨° amb el risc d'apar¨¨ixer com un l¨ªder obstruccionista. I s'iniciarien amb m¨¦s facilitat investigacions per corrupci¨®.

¡°Si els republicans s'apoderen del Senat, simplement entrem en una posici¨® encara m¨¦s r¨ªgida de par¨¤lisi¡±, respon en un correu electr¨°nic el professor George Edwards III, polit¨°leg a la Universitat A&M de Texas. ¡°Gaireb¨¦ amb tota certesa no hi haur¨¤ avan?os ni en immigraci¨®, ni en canvi clim¨¤tic ni en sanitat. Dubto que els republicans vulguin que Obama pugui atribuir-se cap ¨¨xit¡±.

Obama arriba a les eleccions cansat i a?llat, amb una quota de popularitat a la baixa i sense aliats en la seva formaci¨®. La majoria de candidats del seu partit han rebutjat la seva ajuda en els m¨ªtings.

Queda lluny l'obamamania, l'onada d'il¡¤lusi¨® col¡¤lectiva amb qu¨¨ Obama va guanyar les seves primeres eleccions presidencials el 2008. El mandatari ha resultat irrellevant durant la campanya de les midterms ¡ªels comicis de mig mandat¡ª i corre el risc de ser-ho en els propers dos anys i tres mesos que li queden al poder.

Obama pot convertir-se en el que en l'argot pol¨ªtic dels EUA es denomina un ¡°¨¤nec coix¡±, un president que prepara el seu comiat, sense capacitat de maniobra ni influ¨¨ncia. ¡°M¨¦s que el fet que no pugui tornar-se a presentar al c¨¤rrec, el problema ¨¦s la seva falta de suport p¨²blic i la grand¨¤ria del contingent dem¨°crata al Congr¨¦s¡±, indica Edwards. ¡°Si els dem¨°crates controlessin el Congr¨¦s i el president fos popular, tindria una alta probabilitat d'¨¨xit a l'hora que les seves iniciatives prosperessin¡±.

Si els republicans s'apoderen del Senat, simplement entrem en una posici¨® encara m¨¦s r¨ªgida de par¨¤lisi¡± George Edwards III, polit¨°leg de la Universitat A&M de Texas

L'esperan?a d'Obama ¨¦s que, si el Partit Republic¨¤ ¨¦s majoritari en ambdues cambres del Congr¨¦s gr¨¤cies a una vict¨°ria al Senat, assumeixi m¨¦s responsabilitats. Des que va arribar al poder el 2009 els republicans han actuat com el partit del no, dedicat a posar traves a iniciatives del president m¨¦s que a plantejar les seves propostes. Que el Senat fos dem¨°crata dilu?a les culpes del bloqueig. En el futur ja no hi haur¨¤ excuses.

A difer¨¨ncia d'altres eleccions legislatives, aquesta vegada el Partit Republic¨¤ no ha fet campanya amb un programa de reformes econ¨°miques. Qu¨¨ passar¨¤ a partir de gener, quan els nous congressistes ocupin els seus escons? Una hip¨°tesi ¨¦s que la nova relaci¨® de forces obligui els republicans a assumir que s¨®n ja una formaci¨® de govern i a forjar compromisos amb els dem¨°crates en q¨¹estions com la immigraci¨® o el pressupost. L'altra ¨¦s que, envalentits per una vict¨°ria devastadora en les midterms, redoblin el furor obstruccionista.

A l'horitz¨®, les presidencials del 2016. En aquesta campanya han tingut m¨¦s visibilitat Hillary Clinton, Rand Paul o Jeb Bush ¡ªpossibles successors d'Obama¡ª que el president. La nit de dimarts comen?a l'ep¨ªleg d'Obama i comen?a el pr¨°leg que portar¨¤ a escollir el seu successor.