El secret de la longevitat pot ser en els gens de les balenes

La l¨°gica diu que un animal amb 1.000 vegades m¨¦s c¨¨l¡¤lules que un hum¨¤ hauria de tenir m¨¦s possibilitats de patirmalalties relacionades amb la deterioraci¨® cel¡¤lular com el c¨¤ncer. No obstant aix¨°, hi ha una balena que, a m¨¦s de semblar gaireb¨¦ immune, ¨¦s el mam¨ªfer que viu m¨¦s anys. La seq¨¹enciaci¨® del genoma d'aquest cetaci podria revelar els secrets de la longevitat.

La balena de Groenl¨¤ndia o balena franca ¨¤rtica (Balaena mysticetus), pr¨°pia de les g¨¨lides aig¨¹es de l'?rtic ¨¦s, darrere de la balena blava, un dels mam¨ªfers m¨¦s grans que hi ha al planeta, que pot arribar a pesar 100 tones. Amena?ada d'extinci¨® als anys 80, la prohibici¨® de ca?ar aquesta esp¨¨cie li ha donat una segona oportunitat de sobreviure i, als cient¨ªfics, la d'investigar qu¨¨ fa que aquest animal sigui ¨²nic.

A m¨¦s d'enorme, la balena franca ¨¤rtica ¨¦s el mam¨ªfer m¨¦s longeu del que es t¨¦ const¨¤ncia. Als anys 90, es van descobrir puntes d'ivori clavades al llom de diversos exemplars vius. Els baleners van deixar d'utilitzar aquest material en els arpons i el van substituir pel ferro al segle XIX, aix¨ª que devien portar-los clavats des de llavors. M¨¦s recentment, mitjan?ant una t¨¨cnica de dataci¨® qu¨ªmica anomenada racemitzaci¨® d'amino¨¤cids, es va poder estimar l'edat d'un exemplar mascle en uns 215 anys. I un descobriment encara m¨¦s meravell¨®s: aquests cetacis presenten una baixa incid¨¨ncia de malalties relacionades amb l'edat, com alguns tipus de c¨¤ncer, afeccions neurodegeneratives o cardiovasculars. Quin ¨¦s el seu secret?

La balena boreal presenta mutacions i c¨°pies extra de gens relacionats amb el cicle cel¡¤lular

"Aquests animals tenen unes 1.000 vegades m¨¦s c¨¨l¡¤lules que els humans i, no obstant aix¨°, no presenten un risc incrementat de tenir c¨¤ncer, la qual cosa suggereix l'exist¨¨ncia de mecanismes naturals que poden suprimir de forma m¨¦s efectiva el c¨¤ncer", diu l'expert en envelliment de la Universitat de Liverpool Jo?o Pedro de Magalh?es. Aquest portugu¨¨s, que ha dedicat tota la seva carrera investigadora a la gerontologia amb el seu projecte Senescence, lidera un equip de cient¨ªfics, entre els quals hi ha investigadors de la Universitat d'Oviedo, que acaba de seq¨¹enciar el genoma de la balena franca ¨¤rtica.

En format digital, l'ADN extret de teixits d'una femella de balena de Groenl¨¤ndia de 51 anys amb tot just ocupa espai per omplir un DVD per¨°, segons expliquen els investigadors a?Cell Reports, en determinats gens relacionats amb el c¨¤ncer i l'envelliment cel¡¤lular, aquests cetacis presenten mutacions absents en altres esp¨¨cies. La velocitat del metabolisme cel¡¤lular influeix, per exemple, en l'envelliment. Aix¨ª, se sap que les c¨¨l¡¤lules dels cetacis presenten una r¨¤tio metab¨°lica menor que en altres mam¨ªfers m¨¦s petits. Els investigadors van comprovar que, en el cas de la balena de Groenl¨¤ndia, apareixen canvis al gen UCP1, que interv¨¦ en la termoregulaci¨®, la qual cosa podria explicar aquestes difer¨¨ncies metab¨°liques.

"En realitat, ens centrem en els canvis subtils que no pas en la detecci¨® de gens completament nous. Simplificant, busquem gens coneguts que presentin canvis en la balena de Groenl¨¤ndia que no es donin en altres mam¨ªfers. Els dos tipus principals de canvis que ens interessaven eren mutacions espec¨ªfiques d'aquesta balena i el nombre de c¨°pies d'un gen determinat", explica en un correu l'investigador portugu¨¨s.

Per completar el treball, els investigadors tamb¨¦ van prendre mostres de teixits de diverses parts del cos, com cerebel, cor, rony¨® o fetge, de dos mascles adults. En aquest cas, van seq¨¹enciar l'¨¤cid ribonucleic (ARN) que transcriu la informaci¨® gen¨¨tica de l'ADN per sintetitzar les prote?nes.

Van descobrir canvis en prote?nes com les denominades PCNA i ERCC1 relacionades amb el cicle vital de la c¨¨l¡¤lula, la reparaci¨® de l'ADN i el c¨¤ncer. "Al meu parer, aix¨° indicaria l'exist¨¨ncia de mecanismes de reparaci¨® de l'ADN i una regulaci¨® del cicle cel¡¤lular millorada que evitaria l'acumulaci¨® de danys a l'ADN al llarg de la vida, promovent aix¨ª resist¨¨ncia a les malalties relacionades amb l'edat com el c¨¤ncer i la longevitat", suggereix De Magalh?es. Per¨°, com ell mateix s'encarrega d'aclarir, encara hi ha molta feina per fer fins que la seva opini¨® es converteixi en fets.

Els investigadors han creat una base de dades oberta a tota la ci¨¨ncia amb els gens de la balena boreal

Part d'aquesta feina ja l'han fet ells. Van comparar els seus resultats amb la informaci¨® gen¨¨tica d'altres esp¨¨cies com dofins, vaques o el rorqual d'aleta blanca. Aquesta ¨¦s la cosina m¨¦s propera de la franca ¨¤rtica, per¨° pesa una desena part i amb prou feines arriba als 50 anys d'edat. Tamb¨¦ van revisar les seves investigacions anteriors amb un petit animal que fa anys que intriga els cient¨ªfics per la seva resist¨¨ncia gaireb¨¦ incre?ble al c¨¤ncer, com ¨¦s la rata excavadora glabra.

"Sorprenentment, en la nostra an¨¤lisi no trobem res en com¨² amb els que hem trobat en altres esp¨¨cies longeves, com les ratapinyades o la rata excavadora glabra", reconeix l'investigador portugu¨¨s. "Algunes rutes poden ser comunes en les esp¨¨cies de llarga vida, com la resposta al dany en l'ADN, per¨° els gens espec¨ªfics sembla que s¨®n diferents. Crec que les diferents esp¨¨cies poden tenir estrat¨¨gies tamb¨¦ diferents per tenir una vida llarga. Si descobrim l'estrat¨¨gia utilitzada per la balena de Groenl¨¤ndia, l'¨²nica esp¨¨cie seq¨¹enciada que viu m¨¦s que els humans, podr¨ªem, a llarg termini, ser capa?os d'aplicar aquestes troballes als humans i aix¨ª lluitar amb les malalties de l'envelliment", afegeix.

Per accelerar aquest somni, els investigadors han fet p¨²blics els seus resultats, bolcant totes les dades en un web, i oferint aix¨ª a la comunitat cient¨ªfica la possibilitat d'esbrinar tots els secrets que encara amaga la balena franca ¨¤rtica.