M¨¦s becaris, per¨° m¨¦s pobres

Cada vegada s¨®n m¨¦s, per¨° disposen de molt menys. El nombre de becaris de les universitats espanyoles s'ha disparat un 20% els ¨²ltims quatre cursos, fins a 317.000 persones, per¨° l'ajuda mitjana que reben per viure cada any, a part de la matr¨ªcula gratu?ta, cau en picat. La quantia s'ha redu?t 466 euros fins a quedar en 2.063 per estudiant i any, amb un descens mitj¨¤ del 18%.

Els responsables del Ministeri d'Educaci¨® reiteren en cada compareixen?a p¨²blica que hi ha m¨¦s beneficiaris que mai de les ajudes estatals. ¡°La taxa de becaris en proporci¨® al conjunt d'estudiants matriculats ha pujat sensiblement¡±, va subratllar el ministre Jos¨¦ Ignacio Wert en l'¨²ltima comissi¨® d'educaci¨® duta a terme el 17 de desembre passat.

Les dades oficials sobre l'evoluci¨® de les beques del seu departament, a les quals ha tingut acc¨¦s aquest diari, donen detalls de les diferents realitats que hi ha darrere d'aquest increment de nous becaris, afavorit substancialment per la crisi econ¨°mica. Els beneficiaris que m¨¦s pugen s¨®n els que nom¨¦s reben el pagament de les taxes, als quals les ajudes els cobreixen la matr¨ªcula universit¨¤ria per¨° no l'allotjament, el material, el despla?ament... Si quatre cursos enrere els de la matr¨ªcula gratu?ta representaven amb prou feines l'11% del total (una mica m¨¦s de 30.000 persones), el 2013-2014 la xifra gaireb¨¦ s'havia doblat, fins a superar els 58.000 universitaris, gaireb¨¦ un 20% de tots els que van obtenir ajuda (vegeu quadre).

El descens de les ajudes mitjanes que reben els estudiants queda lluny tamb¨¦ de l'¨²ltima?recomanaci¨®?del Consell Escolar de l'Estat. Aquest organisme ¡ªdel qual formen part l'Administraci¨®, les fam¨ªlies, la patronal, els sindicats i els empresaris, entre d'altres¡ª recomanava al Govern espanyol en el seu ¨²ltim dictamen sobre beques em¨¨s a l'abril que augmentessin les quanties per mantenir el poder adquisitiu, ja que "s'ent¨¦n que les beques s¨®n prestacions socials b¨¤siques, essencials per a les economies de moltes fam¨ªlies¡±.

El sistema de repartiment va tenir un canvi radical el 2012, al mateix temps que les taxes universit¨¤ries es van incrementar de forma substancial. El Govern central va modificar els criteris per obtenir una beca i hi va afegir criteris acad¨¨mics, a m¨¦s dels econ¨°mics, que suposen principalment aconseguir una nota m¨ªnima de 5,5 per optar a la matr¨ªcula gratu?ta i obtenir almenys un 6,5 en l'expedient per optar a l'ajuda general. Va incloure un barem, que cont¨¦ una part d'ajuda fixa i una altra de variable, que dep¨¨n del nombre de demandants i del pressupost. La quantitat m¨¤xima que rebria un estudiant voreja els 4.000 euros.

L'oposici¨®, els rectors universitaris i les associacions d'estudiants han reclamat insistentment al Govern espanyol que elimini aquests requisits acad¨¨mics espec¨ªfics per a l'obtenci¨® d'una beca. At¨¨s que tot el sistema p¨²blic universitari est¨¤ subvencionat ¡ªqualsevol estudiant paga entorn d'un 20% del cost real de la pla?a¡ª, consideren que augmentar les dificultats als qui menys recursos tenen atempta contra la igualtat d'oportunitats.

¡°El canvi de model ha perjudicat sobretot els que tenen menys capacitat econ¨°mica. ?s cert que ara hi ha m¨¦s becaris, per¨° s'haurien de concentrar els recursos p¨²blics en els que veritablement els necessiten, en lloc de repartir quantitats m¨¦s petites¡±, segons l'expert en finan?ament universitari Jos¨¦ Antonio Hern¨¢ndez Armenteros, molt cr¨ªtic amb el nou model.

El pressupost general per a totes les beques educatives ha caigut en 275 milions en els dos ¨²ltims cursos fins a 1.472 milions, segons les dades presentades per Educaci¨® al setembre. El ministeri va destacar llavors que ¡°l'anterior sistema de beques [el de les ajudes fixes sense el repartiment d'una quantitat variable que aplica ara el ministeri] era insostenible perqu¨¨ sistem¨¤ticament es gastava una quantitat notablement superior a la pressupostada¡±. L'equip de Wert assegura que, els ¨²ltims anys de l'anterior Govern socialista, es va produir un deute de 1.000 milions d'euros en ajudes que el PSOE nega.

Educaci¨® afegeix que el seu model ha millorat les qualificacions dels estudiants. Wert va indicar en l'¨²ltima comissi¨® que la nota mitjana havia passat de 6,8 a 7,4 en un curs. ¡°Les beques no serveixen per millorar el rendiment acad¨¨mic sin¨® per suplir problemes econ¨°mics¡±, replica Hern¨¢ndez Armenteros. El professor de la Universitat de Ja¨¦n suggereix que, si la intenci¨® ¨¦s millorar el rendiment, es poden emprar les normes de perman¨¨ncia i progr¨¦s que hi ha en tots els campus i afecten tots els estudiants. Aquestes normes inclouen b¨¤sicament un nombre m¨ªnim de cr¨¨dits que cal aprovar i un termini m¨¤xim de temps per fer-ho. Uns 30.000 alumnes s¨®n expulsats cada any de les carreres per baix rendiment, segons les estimacions d'experts.