Costos fixos o variables

Els europeus hem de fixar-nos com a objectiu pol¨ªtic fonamental mantenir el nostre Estat del benestar, ¨¦s a dir, una s¨¨rie de serveis b¨¤sics dels quals ning¨² no quedi excl¨°s per falta de recursos. Per¨° cal tenir en compte que, en un context de globalitzaci¨®, no es pot garantir que les nostres economies continu?n generant els excedents que hem vist durant les d¨¨cades passades. Aix¨° ens obliga a replantejar el contingut i els mecanismes de finan?ament dels serveis, i a reformar el sistema fiscal. ?s necessari analitzar i redefinir conceptes com a ¡°servei b¨¤sic¡±, ¡°servei universal¡±, ¡°gratu?tat¡±, ¡°pagament per ¨²s¡±, o ¡°cost del servei¡±. No haver fet aix¨° ¨¦s el que ens ha condu?t a gestions econ¨°micament complicades des del sector p¨²blic (retallades) i socialment molt injustes (la pobresa energ¨¨tica). Paradoxalment, la falta d'aliments l'est¨¤ resolent sobretot el sector privat¡­!

Encara que sigui d'una manera molt breu ¡ª la que permet un article ¡ª m'agradaria exposar tres principis a partir dels quals seria possible compaginar efici¨¨ncia i equitat.

1. Cal distingir entre ¡°serveis b¨¤sics gratu?ts¡± (l'educaci¨®, la seguretat¡­) i ¡°serveis universals no gratu?ts¡± (aigua, electricitat, mobilitat, transport, comunicacions¡­). Els dos principis seg¨¹ents es refereixen nom¨¦s a aquests ¨²ltims, (en els quals segurament entrarien tamb¨¦ una part de la sanitat i de l'educaci¨® superior¡­).

2.?Amb relaci¨® a les despeses haur¨ªem de fer una distinci¨® entre els costos fixos i els variables. En la mesura del possible els primers haurien de ser suportats pels pressupostos p¨²blics i els segons pels usuaris. Dit en termes molt simplificats: que els costos fixos es reparteixin en funci¨® de la riquesa i la renda, i els costos variables en funci¨® de la utilitzaci¨®.

3. Aquestes regulacions haurien d'anar acompanyades d'una reforma que retorn¨¦s la progressivitat al sistema fiscal, per fer-lo realment redistributiu.

Desenvolupar aquest esquema ¨¦s complex i s'ha d'adaptar a la naturalesa de cada servei, ja que en cada cas l'evoluci¨® de les condicions t¨¨cniques i econ¨°miques s¨®n diferents. Per aix¨° em limito aqu¨ª a posar alguns exemples que em sembla que poden aclarir aquests principis.

Mobilitat i transport. En aquest sector crec que les coses es fan ja de manera m¨¦s propera al que estic proposant. El paper del sector p¨²blic consisteix sempre a finan?ar les infraestructures necess¨¤ries per a aquesta mobilitat: carreteres, vies f¨¨rries, ports, aeroports... En molts casos gestiona tamb¨¦ el transport, finan?ant infraestructures m¨°bils (autobusos, trens) i prestant-ne el servei, per¨° no gratu?tament. No crec que s'hagi calculat aix¨ª, per¨° l'usuari actualment paga sobretot una part important de les despeses variables.

Comunicacions. En la meva etapa laboral a la Comissi¨® Europea, vaig insistir (sense aconseguir-ho) que en el moment de liberalitzar els serveis de telefonia i de Internet, es mantingu¨¦s la propietat i la gesti¨® d'una ¨²nica xarxa p¨²blica, sobre la qual tots els operadors poguessin oferir els seus serveis. Aquesta actitud obe?a al meu convenciment que aix¨ª s'evitaria la duplicitat de xarxes, es milloraria la compet¨¨ncia i les tarifes baixarien m¨¦s, ja que una part important era l'amortitzaci¨® de la xarxa, cosa que desapareixeria si les tarifes d'¨²s nom¨¦s preveiessin els costos variables, que s'ha demostrat que cada vegada s¨®n m¨¦s baixos. Crec que no es va aprofitar l'oportunitat, per la pressi¨® dels grans operadors nacionals que volien preservar el seu negoci gestionant tamb¨¦ la xarxa.

Pobresa energ¨¨tica. L'electricitat no pot ser gratu?ta, per¨° ha de ser d'acc¨¦s universal. El que crea els problemes actuals (pobresa per a alguns i d¨¨ficit per a tots) ¨¦s l'estructura de la tarifa, ja que el cost variable de generar l'energia ¨¦s una part petita i la m¨¦s gran s¨®n els costos d'amortitzaci¨® de les instal¡¤lacions de generaci¨® o de distribuci¨®, a m¨¦s d'altres fixos. Hi ha la paradoxa que com m¨¦s redueix el seu consum un usuari, m¨¦s li augmenten proporcionalment el preu fix (terme de pot¨¨ncia i peatges). Com m¨¦s import¨¤ncia van adquirint les energies renovables m¨¦s es van reduint els costos variables (el sol, el vent i l'aigua dels rius ¨¦s gratu?ta), i en canvi la tarifa va augmentant¡­ Nom¨¦s si una part important dels costos fixos surt fora de la tarifa es podran solucionar aquests problemes.

Acabo amb algunes conclusions de tipus general: Cal deixar fixat l'espai dels serveis en r¨¨gim de gratu?tat total. En els altres serveis cal acceptar-hi un pagament per ¨²s. Els pressupostos p¨²blics haurien de poder cobrir les despeses fixes, sobretot aquells que es deriven de les infraestructures necess¨¤ries per al servei. La qualitat del servei ha de ser la mateixa per a tots, i una part important de la qualitat i del cost dep¨¨n de la inversi¨® en la infraestructura. Si es fa una reforma fiscal m¨¦s progressiva, el pagament per ¨²s podria ser uniforme; per¨° si no s'aconsegueix la redistribuci¨® suficient, el pagament per ¨²s haur¨¤ d'estar graduat en funci¨® de la renda de l'usuari.

Crec que aquests principis podrien combinar adequadament qualitat, ¨²s no abusiu, equitat i sostenibilitat.

?Joan Maj¨®, enginyer i exministre