Traveta a l¡¯esport catal¨¤
Les noves exig¨¨ncies econ¨°miques i administratives amenacen federacions i clubs amateurs
L¡¯esport catal¨¤ se sent assetjat. Noves exig¨¨ncies legals, m¨¦s burocr¨¤cia i menys diners ¨¦s l¡¯equaci¨® que amena?a una involuci¨® en el nombre de clubs, entrenadors i esportistes, o que, si m¨¦s no, pot abocar el sector a una situaci¨® m¨¦s prec¨¤ria, menys pragm¨¤tica. ¡°El col¡¤lapse del sistema¡±, avisa Gerard Esteva, president de la Uni¨® de Federacions Catalanes (UFEC). ¡°Administrem el b¨¤squet mis¨¨ria¡±, es lamenta d¡¯un temps en?¨¤ Joan Fa, president de la Federaci¨® Catalana de l¡¯esport de la cistella. Les federacions apunten directament a set greuges: Llei de Professions, llic¨¨ncia ¨²nica, inspeccions de la Seguretat Social, nou impost de societats, noves exig¨¨ncies de la Llei de Transpar¨¨ncia i de la de prevenci¨® de blanqueig de capitals, i l¡¯IVA. Tot m¨¦s car, tot m¨¦s dif¨ªcil, justament quan el pressupost de la Generalitat destinat a l¡¯esport va passar de 127,2 milions el 2012 a 101,3 el 2014, i el projecte per al 2015 preveu una partida de 63 milions.
Un dels conflictes previsibles va esclatar a les ¨²ltimes setmanes del 2014 i ha servit com a senyal d¡¯alarma. Els entrenadors de b¨¤squet es van posar en peu de guerra. La majoria perceben quantitats d¡¯entre 80 i 150 euros al mes per entrenar els joves. El problema va sorgir per l¡¯aplicaci¨® de la Llei de Professions de l¡¯Esport, que, d¡¯alguna manera, exigeix que aquesta majoria d¡¯entrenadors d¡¯equips de categories inferiors es professionalitzin, quan ja comptaven amb llic¨¨ncies autoritzades per les seves federacions.
Ara, tots els tr¨¤mits dependrien directament d'Ensenyament. Els entrenadors, molts dels quals exerceixen des de 2000, haurien de pagar-se un nou curs de formaci¨®, obtenir un t¨ªtol i donar-se d'alta a la Seguretat Social. El proc¨¦s els hi podria costar entre 650 i 900 euros. Despr¨¦s de les protestes i la compareixen?a al Parlament de Catalunya de representants de la Federaci¨® de B¨¤squet, el Govern va decidir ampliar fins el gener de 2017 el termini perqu¨¨ t¨¨cnics i professionals adaptin les titulacions a la Llei de l'Exercici de les professions de l'esport. Tanmateix, l'episodi nom¨¦s va ser la punta de l'iceberg.
¡°S'est¨¤ regulant una llei de professionals quan encara no s'ha regulat una llei del voluntariat. Reivindiquem el sector, que pugui defensar els seus interessos, la seva efici¨¨ncia i efic¨¤cia¡±, exposa Gerard Esteva. ¡°Els clubs i les federacions s'han d'aixoplugar sota un gran paraig¨¹es, com a societats sense ¨¤nim de lucre, per tal d'aconseguir m¨¦s finan?ament¡±.
¡°?s un perill, voler cercar una categoritzaci¨® d'entrenador professional a la borsa de l'esport federat¡±, adverteix Toti Mumbr¨², gerent de la Federaci¨® Catalana de B¨¤squet. ¡°Sempre que parlem de l'esport escolar diem que ¨¦s aficionat i va per la via social i de l'educaci¨®. I l'esport federat tamb¨¦ ¨¦s aix¨ª perqu¨¨ 478 clubs, la majoria dels clubs catalans, administren, tal com diu el meu president, el b¨¤squet mis¨¨ria. I no ho diu despectivament sin¨® pels problemes que viuen els presidents i les juntes d'aquests clubs per tirar endavant els seus projectes esportius. ?s la realitat¡±.
En exposar al Parlament les dificultats d'aquests clubs, les retallades en subvencions p¨²bliques, el risc de les contractacions de la Seguretat Social, el sistema de titulacions esportives, els impagaments d'esportistes i la reducci¨® d'ingressos en el cap¨ªtol de patrocini, Mumbr¨² va advertir del perill d'aplicar la llei que pret¨¦n professionalitzar el sector: ¡°Estem posant en risc la superviv¨¨ncia de l'esport a tots els pobles de Catalunya¡±.
Una de les demandes de les federacions ¨¦s que puguin continuar impartint els cursos de formaci¨® d'entrenadors. ¡°La formaci¨® federativa ¨¦s excel¡¤lent. No cal que expliquem que el 60% dels jugadors i les jugadores de les seleccions espanyoles s¨®n catalans, que tenim jugadors a la NBA (els germans Pau i Marc Gasol i Ricky Rubio)... La nova llei de professions ens porta a pensar que actualment hi ha un entrenador que est¨¤ entrenant a la NBA (Jordi Fern¨¢ndez dirigeix el Canton Charge, filial de Cleveland Cavaliers) i no podria entrenar a un infantil de la federaci¨® catalana de b¨¤squet. S'ha de donar una sortida a aquestes situacions¡±.
El que demanen les federacions catalanes ¨¦s que totes les certificacions que han expedit continu?n essent v¨¤lides i facultin els seus titulars per l'exercici de la professi¨® regulat per la nova llei, sense que tinguin que sol¡¤licitar cap nova habilitaci¨® que no sigui la del certificat de la corresponent federaci¨®. ¡°Si el que es demana es un contracte professional, no estem en esport professional, no em cansar¨¦ de repetir-ho¡±, repeteix Mumbr¨².
Amb la nova normativa, la federaci¨® de futbol produ?a 10.500 t¨¨cnics cada any i ara, 734; la de b¨¤squet, 1.300, i ara 448; i la de vela 166, i ara sis. El problema rau que la nova llei fica al mateix sac al entrenadors de clubs federats i als que exerceixen als gimnasos privats o a l'ensenyament. ¡°Demanem que es reconegui la formaci¨® federativa. Al futbol ens deien: 'no tenim cap entrenador de Primera que tingui el t¨ªtol. ?s m¨¦s, la UEFA no reconeix els t¨ªtols reglats de l'estat espanyol. Es produeix una falta de connexi¨® entre el que necessita l'esport i la llei¡±, descriu Esteva.
¡°Si anem posant m¨¦s c¨¤rregues als clubs ens podem trobar que l'esport es converteixi en una activitat elitista perqu¨¨ les despeses que comportar¨¤ nom¨¦s podr¨¤ ser costejada per les elits. I parlo en nom de tots els clubs¡±, va exposar a la seva compareixen?a al Parlament Josep Llu¨ªs Samper, president del Club de B¨¤squet Sant Narc¨ªs. ¡°Per culpa de les noves exig¨¨ncies, tenim p¨¨rdues cada any i ja hem hagut de deixar de fer una tasca social per absoluta impossibilitat. Aconseguirem desmembrar una societat que ten¨ªem ben muntada¡±.
El cap i el cos de l¡¯esport
?s una idea recurrent que l¡¯esport catal¨¤ modern va ser el pioner en el conjunt espanyol. Cert, per¨° m¨¦s enll¨¤ del cofoisme inherent a l¡¯afirmaci¨®, cal entendre que perqu¨¨ aix¨° fos possible van caldre dues condicions fonamentals: una era l¡¯inter¨¨s a obrir-se a tot all¨° que arrib¨¦s del ¡°nord enll¨¤ desvetllat i feli?¡±, del motor de la modernitat; i l¡¯altra, que era imprescindible l¡¯empenta per crear clubs que donessin forma a aquells bons prop¨°sits. Les entitats esportives van sorgir sense cap empara estatal, i van ser capaces de crear tamb¨¦ federacions, un pas necessari per crear competicions regulars. Una feina d¡¯autoorganitzaci¨®, que va generar tota mena de clubs, uns m¨¦s elitistes, d¡¯altres m¨¦s populars, que han estat la base organitzativa de l¡¯esport. De tot aix¨° en fa m¨¦s de cent anys, i nom¨¦s ha estat modificat substancialment per l¡¯aparici¨® de l¡¯esport espectacle i professional, i per les regulacions de les institucions p¨²bliques, amb voluntat ¨²nicament fiscalitzadora durant el llarg franquisme, i afavoridores de la pr¨¤ctica esportiva amb l¡¯Estat democr¨¤tic.
Un dels primers llibres que va reflexionar a Espanya sobre la dissociaci¨® entre l'esport espectacle i l'esport de base va ser escrit en una data tan llunyana com 1930 pel periodista madrileny Pedro Rico. Duia el significatiu t¨ªtol d'El 'sport' en Espa?a. Amateurs y profesionales. Educaci¨®n, distracci¨®n, espect¨¢culo, i descrivia l'esport com un cos hum¨¤ en el qual el futbol professional era un cap que s'havia desenvolupat tant que convertia l'esport en un cos deforme, perqu¨¨ absorbia totes les energies de l'esport amateur, que hauria de ser el cos central.
Rico aplicava el seu s¨ªmil al futbol, per¨° de fet els temps presents han confirmat la seva apreciaci¨®, en allunyar cada vegada m¨¦s l'esport que genera espectacle respecte de la pr¨¤ctica esportiva amateur i de l'esport de base. Un esport de base fet a partir del voluntarisme m¨¦s absolut de milers de dirigents an¨°nims, reconeguts nom¨¦s entre els iniciats en cada esport. Fent l'Enciclop¨¨dia de l'esport catal¨¤, ens van anar apareixent un munt de cognoms que explicaven la hist¨°ria real de molts clubs i especialitats, en alguns casos fam¨ªlies que s¨®n vitals per entendre la perviv¨¨ncia d'entitats i esports minoritaris, com per exemple els Estruch en la iniciaci¨® a l'atletisme, portant nois per tots els campionats de promoci¨® arreu de Catalunya. Perqu¨¨ aquestes entitats continu?n mantenint la flama d'un esport que es fa pel gust de practicar-lo, ¨¦s imprescindible que les regulacions de les institucions les afavoreixin i no pas que en compliquin l'exist¨¨ncia. Seguint el s¨ªmil de Rico, cal afavorir el dia a dia de la gesti¨® del cos de l'esport, perqu¨¨ el resultat final ser¨¤ un millor funcionament del conjunt, amb una millor relaci¨® est¨¨tica entre el cap i el cos.
Carles Santacana ¨¦s director del Departament d'Hist¨°ria Contempor¨¤nia de la Universitat de Barcelona i va ser director de l'Enciclop¨¨dia de l'esport catal¨¤.
Tu suscripci¨®n se est¨¢ usando en otro dispositivo
?Quieres a?adir otro usuario a tu suscripci¨®n?
Si contin¨²as leyendo en este dispositivo, no se podr¨¢ leer en el otro.
FlechaTu suscripci¨®n se est¨¢ usando en otro dispositivo y solo puedes acceder a EL PA?S desde un dispositivo a la vez.
Si quieres compartir tu cuenta, cambia tu suscripci¨®n a la modalidad Premium, as¨ª podr¨¢s a?adir otro usuario. Cada uno acceder¨¢ con su propia cuenta de email, lo que os permitir¨¢ personalizar vuestra experiencia en EL PA?S.
En el caso de no saber qui¨¦n est¨¢ usando tu cuenta, te recomendamos cambiar tu contrase?a aqu¨ª.
Si decides continuar compartiendo tu cuenta, este mensaje se mostrar¨¢ en tu dispositivo y en el de la otra persona que est¨¢ usando tu cuenta de forma indefinida, afectando a tu experiencia de lectura. Puedes consultar aqu¨ª los t¨¦rminos y condiciones de la suscripci¨®n digital.
Sobre la firma
M¨¢s informaci¨®n
