El ¡®quadern gris¡¯ de Cirici Pellicer

Si Josep Pla va convertir en obra liter¨¤ria de refer¨¨ncia un quadern gris escrit inicialment com a dietari entre 1918 i 1919, Alexandre Cirici Pellicer (Barcelona, 1914-1983) va estar en condicions d¡¯igualar o superar de llarg l¡¯aposta. Aix¨ª ho testimonien les 134 petites llibretes de marca Electra (la majoria, molt ben conservades), Sepu i Spirax on el polifac¨¨tic cr¨ªtic d¡¯art, historiador, escriptor, dissenyador, publicista i pol¨ªtic socialista va detallar, amb una curosa lletra diminuta acompanyada de dibuixos o esbossos, tota la seva vida, idees, reflexions i sentiments entre el 15 de novembre de 1946 i l¡¯any 1963. Segons el poeta i assagista Vicen? Altai¨®, les llibretes de Cirici s¨®n un ¡°fetitxe literari¡± i configuren ¡°una obra cabdal per a la cultura catalana¡±, nom¨¦s comparable amb el dietari que Pla convertiria en El quadern gris.

Aquests 16 anys de dietari ¨ªntim, que abasten dels 32 als 48 anys de Cirici, reflecteixen el que la historiadora Gl¨°ria Soler, encarregada de l¡¯edici¨®, descriu com ¡°el rovell de l¡¯ou d¡¯una persona¡±. Relaten b¨¦ el m¨®n de postguerra de la petita burgesia barcelonina i de la intel¡¤lectualitat cristiana i catalanista, i s¨®n material literari perqu¨¨ el seu estil fa prou evident que Cirici va anar omplint llibretes ¡ªfins que el seu debut a la revista Serra d¡¯Or les va deixar sense utilitat¡ª pensant a fer-ne unes mem¨°ries. Mai les va escriure en aquella etapa. Per¨° ara (despr¨¦s de biografiar Miquel Batllori, Mart¨ª de Riquer i Jaume Vicens Vives) ¨¦s Soler ¡ªamb la complicitat de la v¨ªdua de l¡¯autor, Carmen Alomar, omnipresent a les llibretes¡ª qui finalment serveix aquest tresor cultural, hist¨°ric i antropol¨°gic sota el t¨ªtol de Diari d¡¯un fun¨¤mbul (Comanegra).

Narc¨ªs Selles ja va consultar les llibretes per al seu Alexandre Cirici Pellicer. Una biografia intel¡¤lectual (Afers, 2007), per¨° la transcripci¨® de Soler despulla po¨¨ticament i de forma crua, per a estudiosos i curiosos, una vida intel¡¤lectualment rica i professionalment intensa i una personalitat humanista irrepetible i, a voltes, turmentada. La d¡¯un Cirici que el 2014 hauria fet 100 anys i que, com diu l¡¯editor Joan Sala, ¡°¨¦s vergony¨®s que no s¡¯hagi commemorat institucionalment¡±.

Popular pel seu llibre-guia Barcelona pam a pam, senador constituent i cofundador del PSC, creador del Macba i professor d¡¯Elisava, Eina i la Universitat de Barcelona, Cirici era tot aix¨° i molt m¨¦s. Capa? de comentar amb estil les pel¡¤l¨ªcules que veia, les pen¨²ries econ¨°miques que passava i com feia l¡¯amor o discutia amb la seva dona. I, amb la mateixa lletra, capa? d¡¯explicar el seu ideari religi¨®s, nacional, pol¨ªtic i est¨¨tic, i de descriure trobades amb el seu amic Josep Benet, el mecenes F¨¨lix Millet o els assidus a l¡¯Esbart Verdaguer, al cenacle de la revista Ariel i a les tert¨²lies de l¡¯Ateneu Barcelon¨¨s dels anys quaranta i cinquanta. Vet aqu¨ª un tast.

Art (i part). Qui el 1946 es va fer un primer nom en publicar Picasso antes de Picasso, va defensar la ¡°bellesa¡± d¡¯aquest pintor i de Dal¨ª davant dels qui, com Benet, els consideraven ¡°el mal¡±. Cirici era el dels llibres i les confer¨¨ncies sobre pintura o art rom¨¤nic, per¨° tamb¨¦ el que el 1950 pintava els frescos de la parr¨°quia de Santa Maria del Taulat, al Poblenou, i el que el 1959 va arreglar ¡°amb 80 canelobres d¡¯argent i espelmes grogues¡± la sala del Palau de la M¨²sica per al sopar dels 50 anys de la seva construcci¨®. L¡¯art era per a ell tant el grafisme, el disseny d¡¯aparadors o l¡¯arquitectura com la m¨²sica. Antol¨°gica ¨¦s la seva narraci¨® de la Simfonia del Nou M¨®n de Dvor¨¢k. I significatiu ¨¦s el testimoni d¡¯abril de 1960 quan, amb Miquel Porter i Benet, va discutir com ¡°posar en circulaci¨®¡± la Nova Can?¨®. ¡°Cirici, com podeu fer tantes coses?¡±, li va preguntar l¡¯abat de Montserrat, el 1947, quan va llegir el poema Muntanya ¨²nica, premiat amb 5.000 pessetes. La resposta, al dietari: ¡°Cada dia cal que guanyi 200 ptes., i guanyar-les de mica en mica, a pols, em fa tenir els nervis de punta¡±.

Pol¨ªtica (i burgesia). ¡°Molt mal humor sobre el dest¨ª del pa¨ªs, amb tan poca consci¨¨ncia pr¨°pia. Altra vegada el patriotisme ens conduir¨¤ a la dreta?¡±. Aquesta reflexi¨® de 1947, indestriable del seu comprom¨ªs amb l¡¯MSC i el catalanisme ¡ªno acceptar¨¤ mai dictar una confer¨¨ncia en castell¨¤¡ª, va acompanyada de sent¨¨ncies aix¨ª: ¡°La burgesia em revolta bastant¡±. Cirici passa pen¨²ries de postguerra per¨° no deixa de viure en un m¨®n amb servei (¡°La minyona no apr¨¨n a ferrar els ous amb l¡¯oli calent¡±, es queixa) i viatja amb segona al tren de Sarri¨¤. Viu la vaga de tramvies de 1951 com a espectador distant que no deixa d¡¯anar al cinema amb taxi i que el 12 de mar? consigna en to fl?neur: ¡°Vaga General. Mat¨ª radiant. Amb C a la Rambla a veure l¡¯agitaci¨®. Tarda, n¨²vol treballant a casa¡±. Aix¨° no treu que Cirici s¡¯identifiqu¨¦s amb Gandhi (¡°Si algun paper de la hist¨°ria voldria fer, seria el seu¡±) o que, amb Oriol Maspons, brind¨¦s pel triomf de Fidel Castro. Molt propi de qui deia que ¡°el mal de Catalunya ¨¦s ¨¦sser conservadora per naturalesa¡±, i sentenciava: ¡°Burgesia catalana, defensora de les coses belles i veritables, i la seva enemiga a mort quan volen imposar-se¡±.

Cinema (i literatura). Ingrid Bergman ¨¦s l¡¯amor plat¨°nic de Cirici. Queda clar a les primeres llibretes. Potser per aix¨° quan, l¡¯agost de 1950, va veure l¡¯actriu a la Mostra de Ven¨¨cia amb Roberto Rossellini, en va quedar un xic desencisat: ¡°T¨¦ la pell seca i rogenca i els ulls excessivament clars. El seu somriure ¨¦s mon¨°ton¡±. Per¨° ell no va anar a Ven¨¨cia per Bergman, sin¨® a promocionar la seva pel¡¤l¨ªcula d¡¯animaci¨® ?rase una vez¡­ Produ?da per Estela Films, va ser mig torpedinada a Espanya per una Disney que no volia compet¨¨ncia al seu cl¨¤ssic La Ventafocs. ¡°Bambi ¨¦s l¡¯¨²nic film de Disney de bon gust¡±, dir¨¤ ell despr¨¦s com a revenja. ?s una mostra de com ressenyava totes les pel¡¤l¨ªcules que veia. Consignades en 16 anys de dietari, mereixerien una separata per a cin¨¨fils i lletraferits. I ¨¦s que Cirici sentencia: ¡°El cinema en ess¨¨ncia ¨¦s una possibilitat de fer poesia i irrealitat¡±.

Filosofia (i amor). ¡°Per qu¨¨ perdo el temps en una amarga vida interior?¡±, s¡¯interrogava Cirici el 1947. Anys m¨¦s tard reincidiria en el dubte, sobretot per crisis matrimonials resoltes, en part, per sublimaci¨® intel¡¤lectual: ¡°Com que la vida burgesa mitjana (assegurar vida familiar) decau per senectut, desamor, deserci¨® dels fills, malalties, etc., cal progressi¨® immaterial de la gl¨°ria per compensar-ho¡±. Per¨° no desat¨¦n l¡¯amor: ¡°Ning¨² no podria imaginar la infinita quantitat de felicitat que em proporciona la sola pres¨¨ncia d¡¯ella¡±, diu de la seva dona. ¡°Ning¨² no podria sadollar-me si no ¨¦s la C, i ella no vol¡±, escriu l¡¯estiu de 1947 en un ¡°Port Lligat silenci¨®s¡± que tenia el mar ¡°com un mirall, amb totes les estrelles a dintre¡±. Un paisatge de l¡¯Empord¨¤ propi de l¡¯autor d¡¯El quadern gris per¨° descrit per Cirici a les seves llibretes.

?