Petar-se de riure a ritme de Mozart

Dotze m¨²sics corresponentment vestits d¡¯etiqueta, un director d¡¯orquestra amb frac. Estan ordenats i asseguts al vest¨ªbul de la parada de metro d'Universitat, entre les l¨ªnies 1 i 2. S¨®n m¨²sics al metro molt particulars. La gent s¡¯amuntega al voltant d¡¯aquesta formaci¨® de corda, que comen?a a tocar. De cop, una viatgera ¨¦s ¡°segrestada¡±, ¨¦s ¡°armada¡± amb una batuta i¡­ tatxan¡­! La posen a dirigir l¡¯orquestra. Amb aquest tast, el director Jordi Purt¨ª (autor de la c¨¨lebre Operetta) i l¡¯Orquestra de Cambra de l¡¯Empord¨¤ han presentat, per a sorpresa de viatgers, turistes (no hi podien faltar¡­) i despistats, Concerto a tempo d¡¯umore, l¡¯espectacle que representaran entre el 14 i el 25 de gener al Teatre Condal de Barcelona.

Jordi Purt¨ª ha creat un concert esbojarrat i de qualitat. Per fer-ho ha comptat amb la col¡¤laboraci¨® imprescindible d¡¯aquesta orquestra empordanesa, una formaci¨® jove i molt ben preparada en plena celebraci¨® del seu quart de segle de vida. La simbiosi resulta perfecta: ¡°Ens ha collat molt¡±, comenta Carles Coll, el veter¨¤ i acreditat cap i fundador de l¡¯orquestra. ¡°?s normal i¡­ necessari¡±, aclareix. Purt¨ª li d¨®na la ra¨® i tot el m¨¨rit: ¡°Els he collat, s¨ª, per¨° ¨¦s fonamental que ells siguin bons m¨²sics i que tinguin ganes de divertir-se¡±, diu.

Es tracta, de fet, de passar una bona estona (una hora i 20 minuts) gaudint de peces de m¨²sica cl¨¤ssica conegudes de tothom: Vivaldi, Bach, Mozart, Beethoven, Chopin¡­ I petant-se de riure, perqu¨¨ durant el concert, als m¨²sics els passar¨¤ de tot. ¡°El director musical ha de ser com Von Karajan dirigint, per¨°¡­ li passen coses¡±, avan?a Purt¨ª. I aquestes coses fan anar de b¨°lid els m¨²sics.

En ple concert, per exemple, el director atendr¨¤ una trucada de m¨°bil. Els m¨²sics, fidels fins a l¡¯¨²ltim sospir, continuaran interpretant al dictat de la batuta, que, a la vegada, es mour¨¤ al dictat de la conversa telef¨°nica. Conseq¨¹¨¨ncia: el caos. Per¨° nom¨¦s fins a cert punt, perqu¨¨ la m¨²sica sona com la seda en tot moment. ¡°S¨®n uns aut¨¨ntics virtuosos¡±, diu Purt¨ª. ¡°Perqu¨¨ per a un m¨²sic, i encara m¨¦s per a un viol¨ª, un viola, un violoncel o un contrabaix, estar al seu lloc, quiet, tranquil i concentrad¨ªssim en la partitura ¨¦s sagrat¡±.

L¡¯espectacle ¨¦s tot un seguit de gags amb la m¨²sica com a fil argumental. A vegades, els m¨²sics deixen els instruments i fan pur teatre gestual. En certs moments, faran pujar espectadors a l¡¯escenari i els faran servir de titelles de manera que semblar¨¤ que s¨®n ells, els espectadors, els que estan tocant els instruments. Brillant.

Tot plegat es mant¨¦ dins d¡¯una coreografia aparentment desordenada per¨° sempre sota control. ¡°Ho tenim molt rodat¡±, diu Coll. Aquest concert teatralitzat (o teatre concertat...) es va estrenar a l¡¯abril al Festival C¨°mic de Figueres i ha passat per Vit¨°ria, Nimes, Manresa... ¡°Amb una resposta del p¨²blic realment bona: ens han dit que es fa curt, cosa que vol dir que agrada¡±, diu Carles Coll, que se sent especialment orgull¨®s de la resposta dels nens: "En un concert normal, la mainada se'ns adormiria; en aquest, s'ho passen bomba". Concerto a tempo d¡¯umore es veur¨¤ a Aviny¨® aquest any i ja t¨¦ concretada una gira per Fran?a i cites a Su?ssa i al Canad¨¤. I a Catalunya? ¡°Som emigrants¡±, claudica Purt¨ª. ¡°Aqu¨ª costa molt¨ªssim. Els espais p¨²blics no ens obren la porta per m¨¦s que hi piquem. Per sort, alguns teatres privats han mostrat molt bona voluntat¡±.