Barcelona capital

La successi¨® d'eleccions d'aquest any convida a reflexionar sobre diferents escenaris de futur. A finals de maig, es triar¨¤ el nou govern de Barcelona en uns comicis que podrien estar marcats per les eleccions catalanes. Des d'ara, a m¨¦s de les q¨¹estions locals, el debat sobre Barcelona est¨¤ centrat en el paper que la ciutat exerciria com a capital d'un futur Estat independent.

Per¨° qu¨¨ significa avui, en ple segle XXI, ser una capital? Hist¨°ricament, la capitalitat ha anat associada a la idea d'Estat, ja que una capital ¨¦s la ciutat que alberga la representaci¨® pol¨ªtica i l'organitzaci¨® administrativa. Per¨° tamb¨¦ hi ha capitals m¨¦s simb¨°liques: s¨®n aquelles que tenen un paper preponderant en algun ¨¤mbit. Mil¨¤ ¨¦s capital del disseny; Berl¨ªn, de la creaci¨® emergent, i Barcelona, de l'arquitectura o la tecnologia m¨°bil. Es pot ser capital amb Estat i sense.

Amb Estat, les capitals guanyen poder pol¨ªtic i financer i infraestructures, per¨° tamb¨¦ porten el pes de l'oficialitat i, conseg¨¹entment, els riscos de l'immobilisme i la burocratitzaci¨®. Els Estats tenen avui menys poder, motiu pel qual les seves respectives capitals tamb¨¦ han perdut capacitat d'influ¨¨ncia que, no obstant aix¨°, han recuperat com a nodes de xarxes globals en acollir seus de grans multinacionals i concentrar aeroports i altres infraestructures de comunicaci¨®.

Les capitals assumeixen un doble valor de representaci¨® i de reconeixement. La ciutat capital representa un territori que va m¨¦s enll¨¤ dels seus l¨ªmits urbans

Amb Estat o sense, una capital ¨¦s simult¨¤niament la s¨ªntesi d'una idea i la irradiaci¨® d'una for?a cap a l'exterior. ?s la uni¨® entre una singularitat i el di¨¤leg amb la resta del m¨®n. El car¨¤cter d'una ciutat ve assignat en gran part per un context hist¨°ric i geogr¨¤fic que la fa ¨²nica i irrepetible. Barcelona ¨¦s una ciutat d'escala humana, amb una geografia privilegiada que, junt amb la seva hist¨°ria, li confereix la seva particular singularitat. La seva posici¨® al Mediterrani i la proximitat amb Europa l'han convertit en una ciutat oberta, amb un dinamisme sorgit de l'esperit industrial per¨° tamb¨¦ de la seva obsessi¨® per q¨¹estionar-se. Barcelona, com la majoria de ciutats, ho t¨¦ cada vegada m¨¦s dif¨ªcil per ser singular en l'actual entorn d'homogene?tzaci¨® del paisatge urb¨¤, proliferaci¨® de franqu¨ªcies i descontrol de fen¨°mens globals com el turisme. No obstant aix¨°, les ciutats continuen sent lliures per posar l¨ªmits i crear marcs d'acci¨® que generin una determinada atmosfera, i per escollir amb quines altres ciutats volen dialogar.

Les capitals assumeixen un doble valor de representaci¨® i de reconeixement. La ciutat capital representa un territori que va m¨¦s enll¨¤ dels seus l¨ªmits urbans, se li pressuposa capacitat per integrar les sensibilitats del conjunt. Barcelona ¨¦s avui una ciutat d'1,5 milions d'habitants, amb una irradiaci¨® sobre una ¨¤rea metropolitana de 5 en una Catalunya de 7,5. La relaci¨® entre Barcelona i Catalunya ha estat sempre tenyida de recels mutus, per¨° la tensi¨® entre ciutat i naci¨® hauria de ser avui una dicotomia superada. Una bona ciutat respecta i reflecteix el seu territori, i un territori ben articulat se sent orgull¨®s de la seva capital.

La pregunta ¨¦s de qui ¨¦s el reconeixement que busca la ciutat de Barcelona i per qu¨¨ el vol

No obstant aix¨°, aquest paper de representaci¨® est¨¤ limitat per l'autonomia de la ciutat i la impossibilitat de fixar els seus contorns. Una ciutat ¨¦s per naturalesa inatrapable, de formes inacabades i l¨ªmit dif¨²s, i ¨¦s precisament en aquestes ambig¨¹itats on es forgen els seus espais de llibertat. La ciutat pertany a tothom i no pertany a ning¨², de manera que la seva capacitat de representaci¨® mai ser¨¤ absoluta.

La condici¨® de capital tamb¨¦ dep¨¨n del reconeixement d'altres. Barcelona t¨¦ un prestigi internacional immens que va comen?ar el 1992 i l'ha posicionat a la llista de ciutats m¨¦s valorades pel turisme i els congressos. La pregunta ¨¦s de qui ¨¦s el reconeixement que busca la ciutat i per qu¨¨ el vol. El m¨®n global incentiva l'obsessi¨® per agradar als altres, es guanyen posicions en les classificacions per¨° es perd vocaci¨® de servei i autenticitat. El problema de Barcelona ¨¦s el reconeixement que ha d'obtenir de dins. Els barcelonins pateixen els efectes d'una crisi amb un impacte local enorme. No es tracta nom¨¦s de la desigualtat i de Nou Barris, sin¨® tamb¨¦ de l'empobriment general de la classe mitjana, com aquests pares de l'Eixample, Gr¨¤cia o les Corts que no es poden permetre pagar als seus fills les escoles on ells van ser escolaritzats. El govern local, especialment amb comptes sanejats, t¨¦ una posici¨® privilegiada per esmorteir els efectes negatius de la globalitzaci¨®. Ser capital tamb¨¦ ¨¦s exercir aquest poder de transformar la realitat.

La p¨¨rdua de qualitat de vida, la difuminaci¨® del seu car¨¤cter i l'obsessi¨® pel reconeixement internacional han generat una certa desafecci¨® emocional dels barcelonins amb la seva ciutat. Reivindicar l'ambici¨® de Barcelona a partir de la seva pr¨°pia ¨¤nima i amb la complicitat de la societat civil ¨¦s una condici¨® indispensable per ser de deb¨° una capital simb¨°lica i real.

Judit Carrera ¨¦s polit¨°loga.