Ultres i fatxes (una mem¨°ria)

L'esclafit i el nigul de fum de l'artefacte de p¨®lvora llan?at al vest¨ªbul de la redacci¨® del Diario de Mallorca, a Palma, de matinada, el 12 de novembre de 1974, van causar impacte entre els periodistes i operaris de tallers.

L¡¯ensurt va trasbalsar especialment un vell redactor, don Rafel Caldentey, un moss¨¨n amb sotana que era el subdirector i puntuava i titulava a l'antiga els teletips [telegrames amb not¨ªcies] d'internacional. Aquell periodista del passat duia un ocellet a la feina i posava la g¨¤bia damunt la seva taula.

Els protagonistes de l'acci¨® violenta o atemptat eren ultradretans que van ser identificats de cop. Els van agafar, corrent, a la Rambla, a uns 150 metres del lloc dels fets, dos joves reporters del diari, Tomeu Garc¨ªas Tolo, exjugador de b¨¤squet i Pep Best Jos¨¦ Mar¨ªa Barcel¨®. Amb l¡¯ensurt i la r¨¤bia van repartir diverses galtades i empentes. "S'ha de demostrar que som nosaltres", va apel¡¤lar un.

A l'hemeroteca en l¨ªnia de l¡¯Abc la breu cr¨°nica de l'extint Sebasti¨¤ Verd, que era periodista d'escola i anava uniformat de soldat de la Marina, deixa const¨¤ncia hist¨°rica de l'episodi. Es va intentar ferir aquell diari simb¨°lic que gestaren entre d¡¯altres, el director Antonio Alemany (avui pres per corrupci¨®) i el desaparegut editorialista Andr¨¦s Ferret.

Per l'agressi¨® feixista van ser encartats 6 individus dels quals quatre van ser condemnats: Andr¨¦s Nicolau Trobat, Juan Bonet Colomar, Jaime Clar Gelabert i Antonio Ense?at Font, vinculats a la Gu¨¤rdia de Franco.

En plena dictadura la condemna per als ultres va ser de cinc dies d'arrest major i multa de dues mil pessetes, per una falta contra l'ordre p¨²blic. Era la pena m¨¤xima; m¨¦s alta que la sol¡¤licitada pel fiscal. El jutge va determinar que hi havia finalitat dolosa d'alterar l'ordre i la conviv¨¨ncia social encara que sense l'¨¤nim d'ofendre o lesionar ning¨² sin¨® amb la intenci¨® de produir alarma.

A l'Arxiu Linz de la Transici¨®, a la Fundaci¨® March, consta que el febrer de 1977 la Policia va verificar la fermesa i persist¨¨ncia d'aquestes idees fora del sistema. En fer una batuda de detencions en ¨¤mbits extremistes van caure, altre cop, Antonio Ense?at, de 23 anys, estudiant, dels C¨ªrculos Doctrinales Jos¨¦ Antonio; Francisco Bauz¨¢ Gim¨¦nez, de 28 anys, peixater, de Fuerza Nueva i Miguel Llabr¨¦s Ramis, de 34 anys, mec¨¤nic.

Bauz¨¢ Gim¨¦nez va ser durant anys un comerciant important de peix i congelats fins al seu frac¨¤s pol¨¨mic. Al director del Balears, Antonio Piz¨¢, li va demanar m¨¦s branca als adversaris. L¡¯exdirector de Fuerza Nueva, Antonio Agustin, era distant en aquella redacci¨®. Al seu torn, els ultres de Blas Pi?ar i el seu grup Fuerza Nueva van tenir de delegat balear i veu p¨²blica Mateo Oliver Pardo. Ell, a Portocolom, va voler rebentar a crits una confer¨¨ncia del periodista Jos¨¦ Oneto, va ser expulsat per l'alcalde delegat governatiu, al qual va denunciar. Oliver era mar¨ª militar i sogre de l¡¯esmentat Antonio Alemany.

L'anomenat 'camarada Bonet¡¯, Juan, va encoratjar durant anys el grupuscle del falangisme electoral i l'enyoran?a del seu passat redemptor. Toni Ense?at va continuar a la seva, va presidir confraries de caputxes de Setmana Santa i va fer carrera al PP com a assessor de confian?a del Govern amb Rosa Estar¨¤s i a l'Ajuntament de Palma. El 2011 va caure, es va destapar que tenia causa i den¨²ncia per suposats maltractaments a la seva exdona. El bisbe i l'alcalde el van destituir.

Ultra falangista nost¨¤lgic condemnat a sis anys de pres¨® per l'atemptat del 1989 contra el repetidor de TV-3 a Mallorca, Jaume Martorell Mir (1924-2009) va ser encarcerat el maig de 1994, autor del delicte d'estralls "susceptible de causar mals personals i materials important¨ªssims" que va crear alarma social.

Mostrava una cicatriu en una cama, una ferida de R¨²ssia, amb la Divisi¨®n Azul. Va ser president i activista del C¨ªrculo Cultural Mallorqu¨ª, va ventar durant anys el caliu d¡¯un anticatalanisme radical i ling¨¹¨ªsticament 'gonella' (dissident). El juny de 1979 va ser detingut per col¡¤locar un artefacte incendiari al Govern civil a Palma. L¡¯UCD va nomenar un governador catal¨¤, Jacinto Ballest¨¦. Una candidatura a la dreta l¡¯us¨¤ per demanar el vot a mallorquins.

L'ultra acudia als diaris a vociferar i passar pamflets. El novembre de 1978 una bomba feixista contra EL PA?S a Madrid va matar el company Andr¨¦s Fraguas i Martorell an¨¤ a la seu del Balears per dir que "els havia sortit barat". Un periodista li va demanar que marx¨¦s, uns altres varen callar o riure la "gr¨¤cia". Al cap d¡¯uns dies un portal de la redacci¨® va quedar mascarat, hi havien calat foc.