Sanitat exigir¨¤ a fam¨ªlies africanes que renunci?n per escrit a l¡¯ablaci¨®

Els metges espanyols demanaran a les fam¨ªlies estrangeres procedents de pa?sos en qu¨¨ es practica l'ablaci¨®, principalment de l'?frica subsahariana, que es comprometin per escrit a no sotmetre les seves filles a aquesta mutilaci¨® quan viatgin als seus pa?sos d'origen. Si els pares no signen, els metges podran comunicar-ho als serveis de protecci¨® de menors i a la Fiscalia perqu¨¨ estudi?n actuacions cautelars. Aquesta ¨¦s una de les principals mesures incloses en el protocol que el Ministeri de Sanitat i les comunitats aut¨°nomes aprovaran dem¨¤ al?Consell Interterritorial de Salut, que hauran d'aplicar els professionals sanitaris de tot Espanya per detectar, tractar i prevenir la mutilaci¨® genital femenina.

El document, al qual ha tingut acc¨¦s EL PA?S, recull tant mesures terap¨¨utiques com preventives. D'una banda, explica totes les seq¨¹eles f¨ªsiques que pot causar l'ablaci¨® i com actuar davant d'aquestes (per exemple, durant un part) i, de l'altra, qu¨¨ cal fer quan apareix un cas de risc. ¡°?s el primer protocol com¨² contra l'ablaci¨® que s'aprova a Espanya, i ho hem considerat necessari perqu¨¨ la immigraci¨® ha fet que aquest problema ja no sigui exclusiu d'?frica. Aqu¨ª tamb¨¦ existeix i estem obligats, com determina l'ONU, a visibilitzar i actuar contra qualsevol forma de viol¨¨ncia contra la dona¡±, destaca Blanca Hern¨¢ndez, delegada del Govern per a la viol¨¨ncia de g¨¨nere. A Espanya, la mutilaci¨® femenina es considera un delicte de lesions des del 2003.

Unes 17.000 nenes de 0 a 14 anys residents a Espanya estan en risc de ser sotmeses a l'ablaci¨®, sobretot quan visiten els seus pa?sos d'origen, segons el document. ?s la dada m¨¦s aproximada que es pot donar sobre la incid¨¨ncia d'aquesta pr¨¤ctica. ¡°?s un tema tab¨², les dones no en volen parlar, per aix¨° nom¨¦s un professional sanitari pot constatar si hi ha mutilaci¨® amb una exploraci¨®. Per¨° no hi ha cap registre m¨¨dic al m¨®n que reculli la dada real de dones mutilades, per la qual cosa nom¨¦s podem xifrar la poblaci¨® de risc¡±, assenyala Julia P¨¦rez, presidenta de la Uni¨® d'Associacions Familiars (Unaf), una organitzaci¨® que ha col¡¤laborat en l'elaboraci¨® del document. ¡°Per aix¨° ¨¦s important aquest protocol. Sobretot perqu¨¨ se centra en l'¨¤mbit sanitari, que ¨¦s on es pot fer un registre de cada cas i treballar directament en la prevenci¨®¡±, afegeix P¨¦rez.

Quan els metges o pediatres atenguin nenes en situaci¨® de risc, el protocol estableix que hauran de fer una exploraci¨® dels genitals (inclosa en les revisions pedi¨¤triques obligat¨°ries). Si detecten que hi ha mutilaci¨®, hauran de registrar-ho en la seva hist¨°ria cl¨ªnica i intentar esbrinar si es va fer abans que la menor arrib¨¦s a Espanya, i hauran de comunicar-ho als serveis de protecci¨® de menors. Si no n'hi ha, s'haur¨¤ de registrar igualment i fer revisions de seguiment. A m¨¦s, s'haur¨¤ d'activar el programa de prevenci¨®, que comen?a amb la creaci¨® d'una relaci¨® de confian?a amb la fam¨ªlia per poder desenvolupar una conscienciaci¨® gradual. ¡°?s una tasca que requereix molt de temps. L'ablaci¨® ¨¦s una tradici¨® molt arrelada i la pressi¨® de la fam¨ªlia que es queda al pa¨ªs d'origen ¨¦s molt forta, no ¨¦s f¨¤cil convence'ls que ¨¦s perjudicial per a les seves filles¡±, adverteix la presidenta d'Unaf.

El moment cr¨ªtic en aquest treball de prevenci¨® ¨¦s, precisament, fer un viatge als seus pa?sos d'origen, ja que s¨®n escasses les intervencions que es fan a Espanya. Per aix¨° el protocol recomana als metges que estiguin alerta davant d'aquests viatges i que intensifiquin l'activitat preventiva amb els pares. ¡°S'oferir¨¤ informaci¨® a la fam¨ªlia, conseq¨¹¨¨ncies per a la salut, conseq¨¹¨¨ncies legals, etc¨¨tera. A continuaci¨®, s'oferir¨¤ a la fam¨ªlia que signi un comprom¨ªs preventiu perqu¨¨ els progenitors puguin utilitzar-lo en el viatge al seu pa¨ªs com a element de suport en la seva decisi¨® que la seva filla no sigui mutilada¡±, explica el document. Aix¨° pot ajudar-los a justificar davant les seves fam¨ªlies la seva negativa, i podria evitar casos com el d'un matrimoni de G¨¤mbia resident a Lloret de Mar (Girona) les dues filles del qual, de tres i set anys, van ser mutilades durant unes vacances el 2006. L'Audi¨¨ncia Nacional va absoldre els pares en considerar que el delicte es va cometre sense el consentiment dels progenitors, ja que va ser la seva ¨¤via qui ho va fer.

Si els pares es neguen a signar aquest document, ¡°el personal sanitari ho pot comunicar a l'entitat p¨²blica de protecci¨® de menors i al ministeri fiscal, que podran engegar el proc¨¦s per a l'adopci¨® de mesures cautelars que ho evitin¡±, continua el text.

El comprom¨ªs preventiu ¨¦s voluntari i no garanteix que, una vegada al pa¨ªs d'origen, la nena no sigui mutilada, per¨° ¨¦s un instrument que els experts consideren molt ¨²til, com ja s'ha demostrat a Catalunya, Arag¨® i Navarra, les tres ¨²niques comunitats que tenen un protocol m¨¨dic contra l'ablaci¨®.

Catalunya, que va ser la pionera a aprovar el seu protocol el 2007, ¨¦s precisament la comunitat amb m¨¦s poblaci¨® de risc. Amb m¨¦s de 70.000 estrangers de pa?sos en qu¨¨ es practica l'ablaci¨®, aqu¨ª es concentra un ter? de les dones en risc. La segueixen Andalusia, Madrid, la Comunitat Valenciana i Arag¨®.