Cirurgia per reconstruir el cl¨ªtoris

La Maria amb prou feines recorda la seva ¨¤via i altres ancianes vestides de blanc, un ganivet i moltes nenes cridant al seu voltant. Va ser el dia en qu¨¨ li van mutilar els genitals en un poble de Guinea Bissau. Tenia cinc anys. ¡°Aquest moment et marca¡±, reconeix. Segons el mapa de la mutilaci¨® genital femenina de la Fundaci¨® Wassu-UAB, a Guinea Bissau el 44% de les dones s¨®n mutilades abans de fer els 15 anys.

Fins que no va fer els 20, la Maria ¡ªnom fictici¡ª no va ser conscient del que li havia passat. ¡°Em molestava molt. No volia tenir relacions ni que ning¨² em toqu¨¦s aqu¨ª¡±. El febrer del 2014 la seva vida va canviar radicalment: la noia, de 22 anys i que viu amb la seva parella a Barcelona, es va sotmetre en secret a una intervenci¨® de reconstrucci¨® de cl¨ªtoris. ?s una de les m¨¦s de 60 dones que han estat operades en els ¨²ltims cinc anys per Pere Barri. La cl¨ªnica on treballa, l'Institut Dexeus de Barcelona, s'ocupa de totes les despeses, uns 1.500 euros per operaci¨®.

¡°Sempre es pot operar. Sempre queda una mica de cl¨ªtoris perqu¨¨ mesura gaireb¨¦ 10 cent¨ªmetres i mai el tallen tot¡±, explica Barri. La intervenci¨® consisteix a fer desapar¨¨ixer el teixit cicatritzat, localitzar i exterioritzar el que queda de cl¨ªtoris preservant els vasos i els nervis, i ancorar l'¨°rgan a la seva posici¨® original. ¡°El truc perqu¨¨ tingui capacitat d'estimulaci¨® ¨¦s que no s'hi posa cap empelt¡±, conclou Barri. L'operaci¨® dura tot just una hora i el postoperatori, amb revisions peri¨°diques, no supera els sis mesos. A partir del mes i mig, les pacients ja poden reprendre la seva activitat sexual. L'especialista afirma que l'operaci¨® ¨¦s un ¨¨xit: ¡°En el 90% dels casos, el resultat est¨¨tic ¨¦s molt bo, gaireb¨¦ no es nota que est¨¤ operat¡±.

Tot i aix¨°, les operacions del metge catal¨¤ queden lluny del total de dones susceptibles de sotmetre's a la intervenci¨®. La fundaci¨® Wassu-UAB calcula que a Espanya viuen m¨¦s de 57.000 dones mutilades i al voltant de 17.000 nenes en territori espanyol estan en risc de patir ablaci¨®.

¡°El tema de la reconstrucci¨® d¨®na esperan?a a moltes dones per¨°, de fet, la majoria no s'operaran¡±, apunta la investigadora de la Fundaci¨® Wassu-UAB, Adriana Kaplan. La investigadora no creu que totes les dones mutilades puguin ser operades: ¡°La majoria de les noies africanes en la di¨¤spora s¨®n dones en situacions fr¨¤gils, prec¨¤ries, moltes analfabetes. Tenen altres problemes, com la seva situaci¨® administrativa, l'economia familiar¡­Tenir o no tenir cl¨ªtoris no ¨¦s la seva principal preocupaci¨®¡±.

Waris Dirie, fundadora de l'organitzaci¨® Desert Flower, que es dedica des del 2002 ¨²nicament a la lluita contra l'ablaci¨®, explica que les dones que viuen a ?frica s¨®n m¨¦s obertes a rebre la informaci¨® sobre la cirurgia de reconstrucci¨® que les africanes instal¡¤lades a Europa. ¡°Les fam¨ªlies que immigren pressionen les noies perqu¨¨ segueixin fidels a les seves tradicions. Per¨° les joves volen canviar aquesta tradici¨® i ho aconseguiran. ?s nom¨¦s q¨¹esti¨® de temps¡±, subratlla Dirie via telef¨°nica. Segons aquesta ONG, que recull un informe de Nacions Unides, cada dia 8.000 dones s¨®n v¨ªctimes d'aquest crim.