Una llei pr¨°pia d¡¯administraci¨® electoral misteriosa

El president de la Generalitat, Artur Mas, ha anunciat que entre les feines parlament¨¤ries pendents per abans de les eleccions hi haur¨¤ l'elaboraci¨® d'una llei de gesti¨® electoral, que ha diferenciat d'una llei electoral. Com ha recordat Mas, perqu¨¨ Catalunya tingu¨¦s una nova llei electoral caldria l'aprovaci¨® de dos ter?os del Parlament, majoria improbable d'aconseguir. Un altre motiu per redactar aquesta llei, segons Mas, seria retirar l'aparell de l'Estat del control del proc¨¦s electoral del mes de setembre.

Diversos experts consultats per quest diari no han volgut pronunciar-se sobre las hipot¨¨tiques caracter¨ªstiques d'aquesta llei de gesti¨® electoral. Conceptualment, han coincidit a avan?ar que podria contemplar aspectes de les eleccions que no s¨®n directament pol¨ªtics (ho s¨®n les circumscripcions o l'aplicaci¨® de la Llei d'Hondt per al repartiment d'escons). Un dels experts consultats, Enric Fossas, catedr¨¤tic de Dret Constitucional a la UAB, ha expressat els seus dubtes que determinats aspectes d'una llei electoral puguin sostreure's de la mateixa llei i ser aprovats sense l'exig¨¨ncia dels dos ter?os a l'hora de la seva aprovaci¨®. El Tribunal Constitucional ja va establir que, fins i tot en el cas que hi hagi una llei electoral auton¨°mica, hi ha aspectes que pertanyen al r¨¨gim general electoral que no poden modificar-se en una autonomia, com l'edat de vot, el dret de sufragi actiu i passiu o determinats aspectes organitzatius.

Hi ha aspectes que pertanyen al r¨¨gim general electoral que no poden modificar-se en una autonomia

Quan Artur Mas va convocar la consulta del 9-N, posteriorment tombada pel Tribunal Constitucional, es van preparar una s¨¨rie de decrets que cobrien aspectes, com el control del proc¨¦s. Aquesta nova llei pretendria entrar en aquests aspectes, particularment per treure a la Junta Electoral Central compet¨¨ncies sobre el proc¨¦s catal¨¤. Una "ast¨²cia", segons un dels experts, que no est¨¤ clar que sigui d'acord amb la Constituci¨® i l'Estatut. Els partits pol¨ªtics catalans han estat incapa?os durant tots aquests anys de democr¨¤cia de redactar una llei electoral pr¨°pia, empantanegats en el c¨¤lcul dels seus interessos.

Jordi Matas, catedr¨¤tic de Ci¨¨ncia Pol¨ªtica de la UB i que va ser membre de la comissi¨® de control de la Llei de Consultes aprovada l'octubre passat, en vig¨ªlies del 9-N, considera que es pot diferenciar clarament entre una llei electoral que regula, per exemple, com es comptabilitzen els vots i es transformen en escons, d'una llei d'administraci¨® electoral, que b¨¤sicament es necessita per tenir una junta electoral pr¨°pia. Matas recorda que es tracta d'un punt reiteradament reclamat per ERC. A criteri de Matas, ¨¦s perfectament possible elaborar aquesta llei i presentar-la a aprovaci¨® del Parlament sense necessitat de rebre suport de dos ter?os de diputats, tal com demanaria una aut¨¨ntica llei electoral. Es basa en la lectura de l'article 56.2 de l'Estatut, que distingeix l'administraci¨® electoral del r¨¨gim electoral. "Hauria estat millor elaborar una llei electoral que contempl¨¦s tots els aspectes, com volia el president Artur Mas. Per¨° ara ¨¦s impossible redactar-la a corre-cuita i l'alternativa ¨¦s fer aquesta llei d'administraci¨® electoral".